Poesies (Miquel Costa)/Tribut d'un mallorquí
TRIBUT D' UN MALLORQUÍ
per la corona poetica de la mare de deu de montserrat, per les festes del milenar.
Allá entre 'ls somnis del bressol encare,
Quant als ulls del meu Angel y ma mare
Obria'l pensament tot encantat,
Contar l'historia de Garí sentia (1)
Y, junt al nom dolcíssim de Maria,
Lo nom sabia ja de Montserrat.
¡Oh! en mitx d'aquesta mar que nos allunya,
De la casa payral de Catalunya
Guardám encara lo sagrat recort,
Y mes d'un fill d'aquesta hermosa terra (2)
Porta l nom venerat d'aquella serra
Hont l'arbre de l' avior relá tan fort.
Del gran castell de Montserrat sortiren
Los prous qu'ab nobles armes redimiren
L'Illa daurada de son jou moresch.
¡Santa Maria! fou lo crit de gloria,
Y cap als héroes la fehel victoria
Volá desde 'l gran puig catalanesch.
¡Santa Maria!... la gentil sultana
Al ressò d'aquell crit se feu cristiana;
Y, en penyora d'amor tendre y fehel,
De ses montanyes en mes d'un paratge,
Miraculosa aparegué una imatge
De la Reina puríssima del cel.
Y 'ls puigs de nostra terra solitaris
Floriren ermitatges y santuaris,
Tots temples de la Mare virginal,
Los puigs de nostra terra que s'en muntan
Just fins á veure com del mar apuntan
Los cims de la montanya catedral!
¡Oh! y símbol de Mallorca redimida,
Retut per Deu en turbulenta vida
Y de suhor y llágrimes remull,
Á Montserrat, en son primer romiatge,
Besava 'ĺ peu á la sagrada imatge
Lo rey de nostres glories, Ramon Lull!
Y ahir, hereus de ses divines troves,
Quant los nous trovadors en rimes noves
Cantavan d'aqueix temple 'l milenar,
En mitx del chor que Montserrat inspira,
Fou mallorquina la sagrada lira (3)
Que feu l'oda potenta ressonar.
Y avuy, al crit de festa qu' agermana
Per tot la gran familia catalana,
Sa vêu Mallorca vol mesclar també;
Y ab tanta amor la hi mescla y senzillesa,
Germans, que fins la trova 'os ha tramesa,
La trova humil de son cantor derré.
Perdó, si en l'harmonia concertada
De Catalunya dins la llar sagrada,
Gosa alsarse tan pobre lo meu cant...
Allá, en la festa del casal dels avis,
De grat tol-leran los més vells y sabis
La paraula senzilla d' un infant.
Donchs com infant ¡oh Verge! ma pregaria
Vull dir al peu de l'ara milenaria,
Hont passant y passant generacions,
Adorantvos pregaren y gemiren,
Com exes ones qu'aquí baix suspiran (4)
Y lo peu besan dels sagrats turons.
¡Oh Reina nostra eterna, Verge, Mare!
May vostre poble perillá com are...
Feis que, cap al gran fort de Montserrat,
L'esperit d'aqueix poble que 'os venera
Vaja, vaja en corrent tan duradera
Com la viva corrent del Llobregat!
Que, com les ones d'aquest riu seguides,
Generacions d'eix poble benehides
Al passar vos aclamen sense fi;
Y, fulles seques que durán les ones,
Passen llorers y paumes y corones,
Al peu del trono que teniu aquí!
Que nos res pobles ab mes fe'os adoren,
Y vos ¡oh Reina!, com en temps que foren
Héroes consagraréu per tot lo gran;
Y sants, allá per la futura historia,
En processó magnífica de gloria,
De Montserrat al mon devallarán.
Y atret per la montanya misteriosa,
Fugint del mon la mesquindat febrosa,
Vendrá aqui 'l geni per á prendre 'l vol,
Que, per á prendre l'imperial volada,
Ama los cims de roca acinglerada
L'águila augusta que contempla'l sol.
Mes ¡ay! com dich paraules d'esperansa?
Arreu, arreu as soladora avansa,
Plaga dels esperits, l'impietat:
Fills ¡ay! de màrtirs de la fé renegan,
Y aufega ja la veu de los que pregan
Lo crit que mou l'infern avalotat.
Sentiu? sentiu?—Arriba á les altures
La clamor de Babel; á les veus pures
Mescla de lluny lo formidable sò...
Ah! devant tots los pobles de la terra
Cantém ara, ¡germans! Aquesta serra
Torna mes forta la remor del trò.
Cantém, fins qu' á la mística montanya
Gire 'ls ulls Catalunya y tota Espanya,
Cantém á chor lo Virolay sagrat. (5)
Diguém, diguém á la divina Mare:
Fills vostres som y volém ser encare...
Encare que s'esfondre 'l Montserrat!
Febrer—1881.
(1) Contar l'historia de Gari sentia.
Joan Gari es el nom de l'ermitá protagonista en la llegenda de Montserrat.
(2) Y mes d'un fill d'aquesta hermosa terra... No es difícil trobar per les viles de Mallorca pagesos qu'han rebut á les Fonts el nom de Montserrat, nom que no 's sol imposar dins la matexa Catalunya.
(3) Fou mallorquina la sagrada lira... Aludeix el fet d'haver guanyat lo premi lirich en lo certámen poetich del milenar l'inspirat poeta mallorqui D. Thomas Forteza.
(4) Com exes ones qu' aqui baix suspiran... Lo riu Llobregat, que besa 'l peu de la montanya de Maria, just baix del monastir, axeca fins á ell la seua remor.
(5) Cantém á chor lo Virolay sagrat. Virolay es nom que donavan los antichs trovadors á una casta de composicions ĺíriques. Es famós l'antich Virolay de Montserrat, sobre 'l qual va escriure Mossen Verdaguer les estrofes que se cantavan en les festes del milenar.