Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLXXXVII

CAPITOL CCLXXXVII.
Com les senyeres del almirayll en Carros e del noble en Ramon de Peralta pensaren dentrar Escampaig, e la van guanyar a força darmes; e sagren axi ab los Descampaig, que non restauraren a vida ne hom ne dona ne infant; e com dit lloch meritament per sos peccats fo punit.

E axi com ho hagren ordonat, axi ho faeren. Que al alba del dia tots foren entorn dels murs Descampaig, e van se fexar als murs tant vigorosament, que no guardauen perill que esdeuenir los en pogues, axi quels homens de mar foren deues la Pola, e la bataylla fo molt fort, que aquells dedins se defensaren molt vigorosament, e hauien ho be apareyllat, que res nols fallia que a defenso fos mester. Queus en diria, ne queus en faria moltes noues? que per força darmes los homens de mar esuayren lo mur e pensaren dentrar. E com aquells Descampaig vaeren, que eren esuayts, vengren tots daquella part dels homens de acauayll, e los homens de acauayll van sacostar al mur, e van lo axi mateix esuayr. Queus dire? que les senyeres del almirayll en Carros e del noble en Ramon de Peralta pensaren dentrar per Escampaig, e llauors vaerets la bataylla molt cruel; mas empero aquells de Escampaig e gran res daquells del castell qui hi eren auallats faeren gran esforç per raho de llurs mullers e de llurs infants que veyen murir; mas nostre senyor ver Deus quils volgue punir de llurs maluestats la venço vench sobrells, que hanch hu non restaura a vida, ne de llurs mullers ne de llurs infants atretal: si que hi muriren axi mateix lo capita e lo castella del castell, e gran res dels soldaus. Si quen aquell punt sen cuydaren entrar los Cathalans per lo castell, mas empero aquells qui eren dins, vaeren la mortaldat de llurs gents e la gran destructio, pensaren de tancar les portes e de paredar a pera e a calç.

E los Cathalans com hagren morta tota la gent, pensaren de correr per la roba qui era en la vila Descampaig: e era infanitat lauer e les robes que hi eren, axi que guanyaren tant, que tostemps ne seran richs homens aquells qui si trobaren. E com aço hagren feyt, lendema tornaren, e vaeren derrocar los murs e les cases, en meteren tot a pla; e los dits nobles hordonaren, que la pera e la fusta pensas hom de pendre a la sua volentat, e quen portassen a la ciutat e al castell de Bonayre. Si que encontinent tot hom pensa de carregar, qui ab barques, qui ab carros, e van ho tot portar a Bonayre, e van ne Bastir e obrar bons alberchs. E ordonaren, que la esgleya dels frares menors qui era molt rica, que la desfaessen, e que a honor de mosenyer sent Frances la mudassen a Bonayre; e aqui fo lo conuent dels frares menors, e daqui auant no hi estiguessen frares menors, mas Cathalans, e que fossen prouincia per ells mateixos, e que fossen axi mateix Cathalans totes les hordens qui fossen en Serdenya ne en Corsega.

E axi senyors qui aquest llibre oyrets vajaus lo cor a lo poder de Deus, que veus visiblement nostre senyor ver Deus, quina venjança ha feyta dins un any daquestes maluades gents qui ab falsia e ab deslleyaltat tornaren la guerra contra lo senyor rey Darago qui benignament e per pietat hauia feyta ab ells. E encara ha feyla Deus venjança daquest lloch Descampaig qui era poblat de les pus maluades gents del mon, e de les pus peccadores; que no es peccat que cor de home pogues pensar, que en Escampaíg nos faes, si que la pudor nes anada dauant Deus. E si vos deyts: en Muntaner, quals pecats son aquells que vos deyts? yous poria dir: que lla era largull e superbia e pecat de luxuria e de totes maneres, en tal guisa, que aquella destructio na Deus feyta, que feu de Sodoma e Gomorra, que a foch ho ha feya tot cremar, e abrusar: e daltra part, que usura publicament e taula ni tenien a tot hom, e de pecat de gola sobre tot altre lloch del mon; axi que tota hora Barbaria bastaua aquell lloch de ferre e dacer e de tot llenyam e de totes vitualles, de que venia gran dan a tota chrestiandat; e daltra part, que tot cosarii o robador hi era be vengut, hagues feyt mal a quis volgues: e de tota tafureria de joch era cap, e daltres mals tants qui si feyen, que no hi basta escriure. Perque veus nostre senyor ver Deus (beneyt sia ell), quina venjança na feyta en poca dora. Perque es foyll aquell qui no ha pahor, ni temor de Deus; perque nostre senyor soffer molt, mas qui mateix la justicia sua coue que obre sobre los maluats; que sino, los bons no porien durar el mon.

E daqui auant lexar vos he a parlar del castell de Caller, qui esta assatiat, e aquells qui son dins, qui son paredats, e axi mateix Descampaig qui jau tot baig e es tot affegat e cremat, e tornar vos he a parlar del senyor rey Darago e del senyor infant Namfos e del senyor rey de Mallorques.