Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLXXXVI
CAPITOL CCLXXXVI.
Com les galees dels Pisans e Genouesos qui eren escampades e de les mans del almirayll en Carros delliurades combateren la nau del noble en Ramon de Peralta en tal guisa, que apres de hauer perduts CCC Genouesos se hagren a partir de dita nau prou dolents; e com Pisans pensaren de trencar totes les conuinences que hauien ab lo senyor infant.
E a cap de quatre jorns, que aço fo estat, e les galees dels Genouesos e dels Pisans sen tornauen ab gran dolor, trobaren una nau de Cathalans en que era lo noble en Ramon de Peralta ab LX cauallers quel senyor rey Darago trametia en Serdenya, e una altra nau en que anauen XLVIII cauallers qui eren axi mateix den Ramon de Peralta, e era dauant be X milles. E axi fo ventura dells, que vench en ma dels Genouesos, e donaren li XVI bataylles, que hanch res no li pogren fer, e les galees perderen hi mes de CCC homens quels mataren los Cathalans, e molts de nafrats, axi quen tal guisa se partiren dolents de la nau, que james non oyran parlar, que dolents no sien. E podets cascuns conexer, que obra de Deus es estada, que lalmirayll en Carros en tots aquells feyts ne perde mas tres homens, e en Ramon de Peralta en la nau no perde mas un caualler saluatge. Perque cascuns se deuen esforçar, que vajen ab lleyaltat; e qui ab lleyallat yra, Deus sera ab ell, e qui a deslleyaltat va, Deus lo confondra el aportara a destructio; que jau pot hom tots dies vaer visible miracle, que en aquest mon ne fa Deus venjança.E podets ho conexer ara manifestament ab los feyts dels Pisans, quel senyor infant Namfos feu pau ab ells en la manera, que dauant hauets entes, que per neguna manera lo senyor infant ne els seus nols vengren james menys de res que promes los haguessen. E ab aquell cor feu la pau, e ab aquell parti de Serdenya, e ab aquell sen torna en Cathalunya, pensant, que de a qui auant, puys pau hauia ab los Pisans, no hi faria fretura lo seu aturar. E los Pisans maluats tota la pau que faeren feren ab gran maluestat, perço quel senyor infant sen tornas en Cathalunya; que pus que ell ne fos fora, cuydauen confondre en poca dora los Cathalans que hi eren romasos. E que aço sia vaer, tantost ho començaren a demostrar, que tantost feren metre molta vianda el castell de Caller, e hi feren venir molts soldaus dacauayll e de peu, e establiren lo dit castell de Caller.
E com tot aço hagren feyt, pensaren de trencar totes les conuinences que hauien ab lo senyor infant, e totes les paus. Queus en diria? que james no podien trobar Cathala a part, que tantost nol degollassen, axi quen poch de temps, abans quels Cathalans sen adonassen, nagren morts e gitats en un pou be LXX qui si trobaren, com los Cathalans sen foren apercebuts; e axi mateix, que pensaren de armar barques, e ab aquelles, si barca exis del castell de Bonayre, anauen vers aquelles e les prenien e les metien a fons. E axi podets conexer, qual fiar se fa en ells; que neguna fe ne veritat en ells no trobaria; perque nostre senyor ver Deus veus com los va destruyr per llurs males obres. Si quells san tayllades les vergues ab que seran batuts, que han tornada la guerra mala a llurs ops; que ja vets e hauets entes, com llurs nes pres entro aci, e encara veurets, quen sera. Que com aquest rich hom en Ramon de Peralta hagren combatut, anarensen dolents, e lo dit rich hom pres terra alegre e pagat ab amdues les naus al castell de Bonayre, e posa la caualleria en terra, e la pahonada que amenaua, e foren be rebuts per lalmirayll e per tots aquells de Bonayre, e los fo feyta gran festa e gran honor.
E com a poch de temps lalmirayll e en Ramon de Peralta hagren dacord, que la caualleria e pahonada per terra e larmada per mar que anassen esuayr Escampaig qui es la vila de Caller, e es per si be murada, e be que era establida, que tots los Polins[1] eren en Escampaig ab llurs mullers e ab llurs infants; quen lo castell de Caller no hi hauien romasos mas soldaus.
- ↑ Vgl. Pulis Cap. 278 und la Pola zu Anfang des folg. Cap.