Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LXXXVI

CAPITOL LXXXVI.
Com apres de hauer stat lo senyor rey Darago un jorn en Alcoyll, feu la via de Cabrera e Yuiça; e com pres terra al grau de Cullera ques en lo regne de Valencia; e com trames lletres a aquells C que deuian esser ab ella la batalla.

E axi lo senyor rey estech aquell jorn a Alcoyll e refresca la gent. E la nuyt mes se en mar ab loratge, e hach bon temps, e feu la via de Cabrera; e com fo a Cabrera, lleua aygua, e puix feu la via de Yuiça, e pres terra al grau de Cullera, e aqui exi enterra, e el goig e lalegre fo per Cullera, e de Cullera anaren correus a madona la regina e als infants qui eren a Sajoncosa, e correus per tota la terra. E axi com les noues sabien cascuns, feyen professons e lluminaries, e lloauen Deus, qui tornat llus hauia sa e alegre llur senyor.

E tantost com ell fo a Cullera, venchsen al grau hon estech dos jorns, e puix venchsen a la ciutat de Valencia. E nom demanets la festa que si feu, que de totes quantes festes jous he comptades, qui en Valencia son estades feytes per neguna raho, non hach neguna semblant aquesta. Queus dire? quisque faes festa, lo senyor rey pensa en sos affers, e especialment en lo feyt de la batalla; que un hora ne un punt del dia non perde. E tantost ell ordona, que cartes fossen feytes a aquells que ell hauia ordonats, que fossen ab ell a la batalla, que ell los tenia per escrit; quen la mar los se hauia tots pensats e escrits. E aquell escrit dona als seus escriuans, e que faessen a saber a cascun de part sua, que a jorn cert fossen a Iaca aparellats, axi com en lo camp deuien entrar: e axi com ell ho mana, axi fo feyt. E los correus pensaren danar a totes parts, e hach ne ellegits per C quen hauia ops CL, perço que, com serien a Iaca, que si ni hauia de malalts, que tota hora ne pogues triar los C, e que ab ells ensemps sen anas a Bordeu.

E axi cascu saparella, com mills poch, axi com si al camp degues entrar, que negu nos cuydaua, que james fossen feytes cartes sino tant solament a C. Si que nul hom nou sabia sino tant solament lo senyor rey e dos escriuans qui faeren les cartes de llurs mans, als quals mana lo senyor rey en pena de la persoua, que fos segret, que nul hom non sabes, que fossen mas C. E daço feu lo rey gran sauiesa, que si fos sabut, que mes napellas, cascu estiguera en dupte, que fos ell aquell quel senyor rey volia que no entras al camp, e axi no saparellara tambe ne de tant bon cor, com feya quell se tengues per ferm, que fos la hu dels cent.