Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LXXXV

CAPITOL LXXXV.
Com lo senyor rey Darago partint de Trapena, per anar a la batalla a Bordeu, va costejar Barbaria; e com parla ab los de Alcoyll, de qui hach per cosa certa, com quaranta milia homens darmes ne moriren en Alcoyll, quant lo senyor rey Darago hi fo ab son stol.

E com lo senyor rey Darago fo partit de Trapena ab les quatre galees e un leny armat, ell mana an Roger Marquet e an Berenguer Mallol, que faessen la via de Galeta; que ell volia costejar la Barbaria, e volia anar a la vila Dalcoyll, per vaer si era poblada, ne que feyen ne deyen. E axi com ell ho mana, ho faeren. E com foren en Galeta, lo senyor rey ab bona companyia ana a la caça dels bochs que hi son saluatjes, e ell era dels bons caçadors de tota saluatgina qui el mon fos, e tostemps anaua volenters a caça de muntanya: e prengueren tants dels bochs, que totes les galees ne refrescaren, e es de la bona carn del mon, e de la pus grassa; si que tantes nauciren que de cinch hi parech.

E com hagren un jorn refrescat en Galeta, costejant la Barbaria vengrensen dauant la vila Dalcoyll. E tantost tota la gent Dalcoyll qui hi eren tornats, e encara mil homens que hi hauien romasos en guarda, exiren a la marina ab llurs armes, e les galees estegren en roda ab les senyeres lleuades. E lo senyor rey monta en lo leny ell son cors, e dix: acostem nos a terra, e aportats escuts dauant, que yo vull parlar ab ells. A senyor, dix en Roger Marquet e en Berenguer Mallol, que volets fer? Trametets hi lla hu de nos, o un caualler, que axi mateix na dura daquelles noues que vos ne volets oyr. Dix lo senyor rey: nons sabria bo, si nos nou oyem. E llauors lo leny bate de rems, e com fo a tret de ballesta, ell trames un palomer qui sabia molt be sarrahinesc en terra, e que los dixes, que assegurassen lo leny, que volia parlar ab ells, que no li trayssen, e el leny faria atre tal a ells; e si te demanen les galees de qui son, digues los, que del rey Darago qui van per missatgeria en Cathalunya; e si de mes te demanen, di los, que aquest caualler qui va el leny de part dels missatgers vos dira ço que li vullats demanar.

E axi lo palomer ana en terra, e dix los ço quel senyor rey los hach manat. E tantost los Moros assegurarenlos, e hagren un Moro qui sabia parlar pla, qui denadant seu entra en lo leny ab lo palomer ensemps qui aporta lo assegurament. E com foren assegurats, lo leny sacosta en terra, e IV cauallers sarrahins a cauall entraren en mar entro a la popa del leny, e muntaren sus. E lo senyor rey feu los se assiure dauant, e feu los donar a menjar, e demanals de noues, com lo rey Darago sen fo anat, los Moros que digueren, ne que faeren. E ells digueren, com lo rey Darago hach feyta vela, que de dos jorns encara nul hom nos gosaua acostar a la vila, ans se pensauen de les veles, que fos altre estol qui vengues en ajuda del rey Darago. Aram digats, dix lo senyor rey, lo dia de la batalla trobas molta gent menys? Segurament siats certs, digueren ells, que tota via trobam menys mes de XL milia homens darmes. Dix lo senyor rey, com se pot fer axo, que nos qui erem ab lo senyor rey Darago nons pensauem que naguessen mort pus de X milia? Segurament, digueren ells, si foren mes de quaranta milia; e deym vos, que la presa era tant gran de fugir, quels uns offegauen als altres. E si per desastre lo rey hagues passada aquella muntanya, tuyt erem morts; que un no fora escapat. Dix lo senyor rey: e com passara ell la muntanya, que vosaltres hauiats ordonada caualleria, que ferissets en la vila e en les tendes, si lo rey Darago passas la muntanya? Segurament, digueren ells, res de tot aço no hi hauia; que nos erem gents ajustadisses, e james entre nos aquella concordia no pogra esser; que nos tenien lo feyt guanyat: hon vos deym, que si per nostre desastre ell hagues passada la muntanya, que tots erem morts, e tota la terra fora conquestada; que daqui auant no trobara contrast, ans hagra presa Bona e Contastina e Giger e Bugia, e puix gran res de les viles de la marina. E llauors lo senyor rey lleua los ulls al cel, e dix: ay Deus, pare senyor! placiaus que no perdonets aquest pecat aqui mal ne met, ans ne fets venjança, e veja la yo en breu. Ara digats, dix lo senyor rey, aquestes gents volen li gran mal al rey Darago? e ells resposeren, mal? ja Deus no ho vulla, ans li volem mes de be qui a senyor qui el mon fos chrestia ne Moro: e a bona fe vos prometem, que per la sua bondat, si hich hagues estat entro a ara, que cinquanta milia persones entre homens e fembres e infants sich foren batejats es foren feyts seus. Ans ardidament vos deym sobre la nostre fe e del rey Mirabosecri, que tots mercaders e mariners e tota altra persona qui sia del rey Darago pot venir saul e segur Alcoyll e per tota la terra del rey Mirabosecri. E aço vos deym per aquella fe que Deus nos ha mesa el cors, e podets nos en creure; que tots IV qui som aci caps e senyors daquesta gent e daquest lloch e de Giger: e som parens carnals del rey Mirabosecri, e aço es veritat, axi com no vos deym. E lo senyor rey dix los: pus sots tan honrrats homens, com vos sots aci, fiats en nos. E ells digueren, que nul temps no duptarien, que gent del rey Darago los faes falsia ne traycio, que hanch nos troba: e siats certs, que en negunes altres gents del mon nons fiarem, sino en vosaltres; que Deus ha donada una virtut al rey Darago e a ses gents, que attenen veritat amichs e anamichs. Ara pus nos hauem dit ço quens hauets demanat, pregam vos quens digats, lo rey Darago hon es, ne com parti daçi ques feu, ne que ha feyt? E axi lo senyor rey compta los ço que li era esdeuengut, depuix parti Dalcoyll. E aquests marauellarensen e digueren, que verament era lo millor caualler del mon, e ab lo major cor, e que si molt viuia, ques sotsmetria tot lo mon.

E axi foren molt pagats de aço que hagren oyt, e prengueren comiat del senyor rey, e pregaren lo, que saturassen, entro los haguessen trames refrescament; que per honor del senyor rey Darago, lla hon era los darien refrescament e aquestes galees e a totes quantes dels seus hich passaran, qui atturar sich vullen. E lo senyor rey feu los moltes gracies, e donals joyes en les galees hon los mes; e puix feu los posar en terra, e no ana a gayre, que li trameteren ab barques X bous e XX moltons, e tot lo pa que trobaren cuyt en terra, e mel e mantega e molt peix. De vi non hauien gens. Ans lo senyor rey ne dona a ells dues botes de Mena, una de blanch e altra de vermell, que amaren mes que sils hagues donats sengles caualls.