Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LXXX

CAPITOL LXXX.
Com lo rey de França promes ajuda de persona de gents al rey Carles contra lo senyor rey Darago, e dellibera de anar ab ell a Bordeu; e la maluestat que va ordonar contra lo senyor rey Darago: lo qual tot confermaren los dotze pars de França.

Llavors lo rey de França respos e dix: Cardenal, be hauem entes ço quens hauets dit de part del pare sanct, e entenem que tot es axi veritat, com vos hauets dit, e axi es creença nostra, e den esser de tot fael chrestia; per quens tenim per absolts de tot ço que al rey Darago cunyat nostre fossem tenguts. E pus axi es, ades de present responem complidament a nostre auonclo lo rey Carles la ajuda quens demana, e apres del consell del feyt de la batalla qui es empresa entre lo rey Darago e ell. Nos primerament, auonclo, vos responem tot soltament, que de persona e de gents vos ajudarem mentre vida hajam al cors contra lo rey Darago e tots sos valedors. E aço vos juram eus prometem en poder del cardenal qui aci es en lloch del sanct pare apostolich: e aço vos proferim a honor de la sancta sgleya e a honor vostra, perço com vos en som molt tenguts, e en venjança de nostre frare lo compte de Lanço. Apres vos consellam, que vos per res no falliscats, que al jorn de la batalla no siats a Bordeu: e nos en persona yrem ab vos, e yrem tambe acompanyats, que no creem que el rey Darago sia tan ardit, que aquell jorn hi gos apparer; e si ho fa, que la persona no hi perda; quel rey Danglaterra ne altra persona no li pora ajudar.

E sobre aço lo rey de França calla, e parla lo rey Carles e dix: nabot, senyor, fem grat e gracies a vos de part de la sancta sgleya e de la nostra de la bona proferta quens hauets feyta e del bon consell quens donats al viatge de la batalla; mas nos duptam, quel rey Darago no pogues dir alguna cosa contra nostra fe, com axi yrem acompanyats; que tot quant ha entre nos e ell, esta en cartes partides per A, B, C. Dix lo rey de França: neguna res nous pot dir contra vostra fe desta raho, que ya hauem nos vistes totes les conuinences qui son entre vos e ell: e lo punt de que vos duptats diu, que vos no hi menarets mas tant solament aquells cent cauallers qui ab vos deuen entrar al camp, ne ell atre tal: e vos no hi menarets mas aquells cent qui ab vos entraran al camp; mas no hi menarem quins vullam, que aço no esta en conuinences. Si que daquest pas ell no ses duptat: e axi vos no vendrets a menys daço que hajats promes. Respos lo rey Carles: segurament, que axi es veritat, que diu en la conuinença; perque façam ço que vos, senyor, hi hauets consellat.

Llauors lo llegat lleuas e feu moltes gracies al rey de França de part del sanct pare apostolich e tot lo collegi del papa, e senyal e beneyl, e li dona la sua benedictio. E com aço fo feyt, lleuarense gran res dels XII pars de França qui aqui eren, e confermaren tot ço quel rey de França hach dit ne ordonat, e proferiren cascuns de persona e dauer e de tot quant hauien, per fer ajuda al rey Carles, e de seguir lo rey de França a llur cost e a llur messio, per guanyar la perdonança. E com tuyt hagren parlat, lleuas lo rey Carles e dix axi: rey, senyor, nos hauem poch temps de esser a Bordeu, nos llexarem aci lo llegat qui nos partira de vos, e nos yremnos en Prohença, e menarnosnem LX cauallers de França que nos hauem posat en nostre cor qui ab nos entraren al camp, si la batalla se feya, e hauremne XL de Prohença. E ab aquests C cauallers sens pus nos serem a Bordeu VIII jorns auans del temps, e vos ordonarets la vostra anada a vostra volentad; que a la vostra anada nos no podem, ne deuem res dir. E lo rey de França respos, que tenia tot aço per be, e que sen pensas danar a fer sos affers; que ell sabia que sauia affer. E sobre aço besarense, e preseren comiat la hu del altre.

E axi lexar vos he lo rey de França e lo llegat qui tots jorns fa preycar la croada per totes parts, e parlare del rey Carles.