Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol LXXIX
CAPITOL LXXIX.
Com lo rey Carles reques lo rey de França e los dotze pars de ajuda e de consell en sos affers: lo qual differint dit rey França per raho del sagrament feyt entrell e lo senyor rey en Pere fo absolt per lo llegat de papa Marti de tot sagrament e promissio que hagues feyta.
E com lo rey de França e ell se vaeren, fo lo dol molt gran de la mort del compte de Lanço; e aquest dol dells e de tota la gent dura dos jorns. E laltre jorn lo rey Carles vench a parlament ab lo rey de França son nabot e ab tots los dotze pars de França. E com foren a consell, lo rey Carles se lleua e feu la clamor de la gran desonor e dels grans danys quel rey Darago li hauia feyts, e reques lo rey de França e els dotze Pars dajuda e de consell. E la ajuda era aquesta, quels pregaua que nol desemparassen a tant gran necessitat com aquella era, axi com aquells qui sabien, que ell era fill del rey de França, e que era una carn e una sanch ab ells, e que james la casa de França no desempara negu qui exit fos daquella casa: e axi quel senyor rey son nabot e tuyt lin eren tanguts. E lo consell que demanaua era aquest, quen ses necessitats tant grans de la batalla que ell hauia empresa, e lo jorn era tan prop que deuia esser a Bordeu, quel aconsellassen: e axi que de aquestes dues rahons los pregaua, ques pogues fer compte dells. E sobre aço calla ell.
E lleuas lo rey de França e dix: auoncle, be hauem entes ço queus es esdeuengut, e ara hauem entes ço quens hauets dit, e de quens requerits: don vos responem, que per moltes rahons vos som tenguts, queus ajudem eus aconsellem. Que en la vostra desonor hauem nos major part que persona qui el mon sia, e el dany que hauets pres axi mateix. E asenyaladament de nostre frare lo compte de Lanço que axi a tant vil mort hauem perdut. Mas com deu tanta de raho naguessem, no sabem quens façam; que nos som obligats al rey Darago cunyat nostre ab sagrament, de valer e ajudar li contra totes les persones del mon, e el axi mateix a nos. E encara que per neguna raho del mon no li venguessem contra, e axi en aquest pas no hi sabem quens hi digam.
Llauors lleuas lo cardenal qui era llegat del papa ab tot poder, e dix: senyor rey, ya per aço no estigats empaxat, que yo som aci ab tot poder del pare sanct: e vos sabets, quel papa ha aquell poder, que ço que lliga en terra es lligat en lo cel, e ço que sia absolt en terra sera absolt al cel. Perque yo de part de Deus e del sanct pare apostolich absoluos de tot sagrament e de tota promissio que vos haguessets feyta per neguna raho a vostre cunyat en pere Darago. E daço vos frare, com de aci sia exit bona carta ab sagell pendent, perque daqui auant vos tenits per absolt de tot quant vos a ell fossets tengut. E encara vos requir de part del sanct pare, que vos vos dejats aparellar danar sobre ell: e do a vos e a tots aquells quius seguiran neus ajudaran absolucio de pena e de colpa, e do a tots aquells qui contra vos seran vet. E aço preycare yo dema aci en la ciutat de Paris en general, e puix tots dies se preycara per totes les terres dels chrestians del mon. E encara, senyor rey, queus dich de part del pare sanct, quel thresor de senct Pere vos ajudara eus bastara en tot quant vos faça mester. E axi pensats de donar vostra ajuda e vostre consell a vostre auonclo lo rey Carles qui aci es, que sens tot reteniment ho podets fer daqui auant.