Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXCII

CAPITOL CXCII.
Com lo rey Carles trames son fill lo princep de Taranto en Sicilia ab mil e CC caualls armats e L galees, e com fo desbaratat a Trapena per lo senyor rey Fraderich de Sicilia, e pres e mes en preso en lo castell de Xifelo.

Si que, com lo rey Carles sabe aço, feu aparellar en Napols son fill lo princep de Taranto, e lliura li be mil CC caualls armats entre Francesos e Prohençals e Napoletans, tots de bona gent; e feu aparellar L galees, e que anassen totes obertes: e recullirensen. E lo rey Carles mana a son fill lo princep, que de tot en tot sen anas dretament a la plaja de capo Dorlando al castell de senct March, e a Castallo e a Francauila: e axi que valia mes que prengues terra lla en saul en llur terra mateixa, que si en altra part feya host per si mateix; que lla hauia gran caualleria del duch que tantost serien ab ell; e encara que haurien gran refrescament dels llochs quis tenien per ell, e daquell lloch tota hora podien anar a Cathania per llur terra qui per ells se tenia. E segurament lo rey Carles deya la dreta, qui creure lon volgues; mas lo joue no sacorda a vegades volenters ab la sauiesa, ans sacorda mes ab volentat.

E axi lo princep ab tota aquella gent recullis en Napols e pres comiat del rey Carles son pare quil senya el beney el semoui de be affer, ell e tots aquells qui ab ell eren. E tuyt besaren li les mans e recullirensen e faeren la via de Trapena. Veus com los membra de ço quel rey Carles los dix; que tuyt digueren al princep: senyor, lo pus luny que puixcam del duch prengam terra, e puix senyera lleuada yremnos en a Cathania, affegant e cremant tot ço que dauant nos trobem; que vergonya seria a vos, que tantost vos mesclasets ab lo duch, que parria, que per vos mateix no gossassets fer res.

E axi lo princep cregue aquest consell, no membrantse daço quel rey Carles li hauia manat, e axi venchsen a Trapena. E com les veles passaren dauant cap de Guayll, les guardes vaeren, que feyen la via de Trapena; e tantost ana missatge al senyor rey de Sicilia qui era a Castrejoan, com hom es el mig de la illa, e que tantost pogues acorrer ça e lla. E com ell sabe, quel princep feya la via de Trapena, trames per sos barons per tota Sicilia, que atenessen a ell a Cathalafin hon lo trobarien; e axi mateix ho trames a dir an Uguet Dampuries qui era a Regol en Calabria: e com cascu hach lo missatge, pensaren datendre lo senyor rey.

E lo princep hach haut tant bon temps, que abans quel senyor rey hagues tota sa gent aplegada, ell hach presa terra a les Seques de Trapena entre Trapena e Matzara, e aqui ell posa los caualls e tota sa gent en terra, e venchsen a Trapena, e combatela; e no hi poch res fer, ans hi pres damnatge: e axi lleuassen, e anassen vers Matzara. E lo senyor rey fo li dauant ab aquella gent que hauia, qui eren tota hora setcents caualls armats e tres milia almugauers: e era ab lo senyor rey lo compte Galceran e don Blasco e don G. Ramon de Muncada e en Berenguer Dentença, e daltres cauallers molts e bons. E com les hosts se vaeren, cascuns se meteren en ordre de batalla: e el compte Galceran e en G. Ramon de Muncada e don Blasco hagren la dauantera del senyor rey de Sicilia; e meteren la paonada a la banda dreta e la caualleria a la banda sinistra.

E com los almugauers vaeren, que eren prop de ferir, cridaren tuyt: desperta ferres! e tuyt donaren dels ferres de les llances per terra, si que paria, que fos una gran lluminaria, de que fort sespauentaren tots aquells de la host del princep, com saberen la raho, axi com faeren los cauallers de la mort. Ab tant les dauanteres de cascuns sacostaren, e van se ferir tant fermament, que ço fo una gran marauella. E com la dauantera del senyor rey de Sicilia hach ferit, lo senyor rey qui era molt be arreat sobre un bon cauall, ell fadri e joue e bo darmes e coratjos, nos volch pus esperar, ans sen va tot dret lla hon la senyera del princep era, e va ferir tant vigorosament, que ell son cors dona tal de la llança al bandarer del princep, que en terral mes ell e la senyera en un munt. E llauors vaerets feyts darmes. E lo princep qui axi mateix era gran e soberch e nin e joue e dels bons cauallers del mon, que marauella era ço que feyen lo senyor rey e ell de llur persona. Queus dire? quel princep volch lleuar la sua senyera, e sajustaren de la una part e de la altra tota lo bona caualleria: e lo senyor rey nos partia de la presa, ans contrastaua de la senyera del princep nos pogues lleuar. E axi en aquella presa lo senyor rey encontras ab lo princep, e conegrensen, de que cascu hach gran plaer. E llauors vaerets los amdosos combatre cors per cors, que segurament cascu podia dir, que hauia trobat be son companyo. Si quen tal manera sadobaren, que cascu despes sobre laltre totes quantes armes hauia. E a la fi lo senyor rey dona tal de la maça el cap de cauall del princep, quel gita fora de tot son seny, e va caure en terra. E tantost com fo caygut lo princep, un caualler per nom Marti Peris Daros descaualca, que conech que era lo princep, e volch lo matar; e lo senyor rey crida: no sia! no muyra! Si que don Blasco ates e crida: matats lo! E lo senyor rey crida: no sia! Si quel senyor rey volch auallar. E llauors en Marti Peris Daros crida: senyor, no auallets! que yol guardare, que no morra, pus vos ho volets. E axi lo senyor rey pot dir, que fo bo padri aquell dia al princep, qui per Deus e per ell hach la vida restaurada. Deus vulla, que lin reta bon merit, jats se sia que sia raho justa, que gentil sanch deu guardar sa part. E com lo princep conech, que aqui era encara lo senyor rey qui tant sera ab ell combatut, retes a ell, e lo senyor rey comanal al dit en Marti Peris Daros e a son germa en Pere Daros e an Garcia Ximenis Dayuar. E com los hach comanat, ana per lo camp ab la maça en la ma, lla hon veya la major presa, e feu tant darmes aquell dia, que tot hom pot conexer, que fill era del bon rey en Pere, e net del bon rey en Iacme. Queus dire? axi guay anaua per lo camp abatent cauallers e derrocant caualls, axi com fa lo lleo entre les besties. E dels almugauers vos se dir, que colp si feu per un almugauer qui hauia nom Porcell, qui fo puix de ma companya en Romania, que ab un coltell de tall dona tal a un caualler frances, que la gambera e la cama nana tot en un pich, e encaran mes be mig palm per la hillada del cauall. E dels darts nos ho cal dir, que colp de dart hi hach, qui passa lo caualler que feria per lescut, que lescut e lo caualler guarnit passaua doltra. E axi la batalla fo vençuda, e tota aquella gent del princep qui en terra eren, foren morts o presos.

E lo senyor rey, com la batalla fo vençuda, trames a Trapena e a Matzara e a Cathalafin e Cathalamaur e al comu, que tot hom portas pa e vi, que ell volia tot aquell jorn estar al camp, e que la sua gent lleuassen lo camp, e que fos de tot hom ço que sauria guanyat: que ell non volia mas lo princep e tot senyor de senyera qui fos pres; los altres fossen daquells quils saurien guanyats e presos. E axi lo refrescament vench gran al camp, e tot hom menja e bech a sa volentat. E lo senyor rey mateix hi feu metre les sues tendes mateixes, e aqui ell menja ab tots sos richs homens; e axi mateix en una bella tenda ell feu reposar lo princep, el desarmaren e li faeren venir los metges del senyor rey, que li adobauen una gran ferida de bordo que tenia per la cara, e daltres nafres; e puix aparellarenli ricament de menjar: e mana lo senyor rey, que fos be pensat.

E aquell dia ells reposaren tuyt el camp en les tendes, e les gents lleuaren lo camp: si que no hi hach negu que no hagues guanyat sens fi. E a la nuyt lo senyor rey ab tota la host alegres e pagats e ab lo princep e ab los altres presoners ells sen entraren a Trapena, e aqui estegren quatre jorns. E puix lo senyor rey mana, quel princep fos menat al castell de Xifelo, e lla que fos be guardat e be pensat: e los altres presoners richs homens axi mateix feu departir per los castells els comana a diuersos cauallers.

E axi com ho mana, axis compli, que faent poques jornades lo princep fo menat a Xifelo, e li fo ordonada la guarda, axi com tanyia a tal senyor. E com tot aço fo feyt, lo senyor rey e los cauallers sen tornaren cascu en son lloch a la frontera.

E axi lexar vos he a parlar del senyor rey, e tornar vos he a parlar del duch e del rey Carles.