Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXCI

CAPITOL CXCI.
Com tres barons vengren de França ab CCC cauallers en ajuda del rey Carles, e per venjar la mort de llurs parents; los quals volent percasar la mort al compte Galceran e a don Blasco Dalago, la percasaren a ells mateixos.

E esdevenchse, que tres barons de França vengren en Sicilia en ajuda del rey Carles per venjar la mort de llurs parents qui eren estats morts en la guerra de Sicilia en temps del senyor rey en Iacme. E aquests tres barons amenauen ab ells CCC cauallers, tots triats, qui eren dels millors de França, e meterensen nom los cauallers de la mort. E vengren a Cathania ab cor e ab volentat, que de tot en tot se trobassen ab lo noble en Guillem Galceran, compte de Catansar, o ab don Blasco Dalago, qui eren de la part del senyor rey de Sicilia. E aço juraren. Si que com foren en Cathania, tot hom los deya los cauallers de la mort, axi com ells sauien posat lo nom.

Queus dire? Ells saberen un jorn, quel compte Galceran e don Blasco eren en un castell de Sicilia qui ha nom Gaylano. E tots CCC cauallers molt gint arreats, e daltres quils vengren acompanyar, anarensen a Gaylano. E lo compte Galceran e don Blasco saberen ho, que en aquell pla de Gaylano eren venguts, e reconegren la gent que hauien, e trobaren, que no tenien mes CC homens de cauall e entro a CCC de peu: e hagren llur acord, que de tot en tot los exissen a batalla. E a lalba del dia exiren de Gaylano batalla arrengada, les trompes e les nacres sonant. E los cauallers de la mort axi mateix quils vaeren, reconegren quants eren, e trobaren, que tota hora eren be cinchcents homens a cauall de bona gent, e molts homens de peu de llur pays. E com cascuna de les hosts se faeren, los almugauers del compte Galceran e de don Blasco cridaren: desperta ferres! e tots a colp van ferir dels ferres de les llances e dels darts per les peres, si que foch ne feya cascu exir, axi que paria, que tot lo mon fos luminaria, e majorment com era alba. E los Francesos qui vaeren aço marauellarensen, e digueren, que volia dir allo. E cauallers que hi hauia que ya seren trobats ab los almugauers en Calabria en feyt darmes, digueren los, que aço era costuma dels almugauers, que tota hora que entrauen en batalla despertauen los ferres. Si que dix lo compte de Brenda, qui era hu daquells comptes de França: a Deus, dix ell, que sera aço? ab diables nos som trobats! que aquells qui ferre desperten par quen cor han de ferir, e creu, que nos hauem trobat ço que anauem cercant. E llauors senyas e comanas a Deus, e batalla arrengada van venir los uns als altres.

E lo compte Galceran e don Blasco no volgren fer dauantera ne rerasaga, ans tots plegats la caualleria de la banda sinistre, e los almugauers de la dreta, van ferir la dauantera daquells en tal manera, que parech que tot lo mon ne vingues. E la batalla fo molt cruel, e los almugauers van trametre los darts, que diablia fo ço que ells ne faeren, que al entrar que faeren en ells mes de C homens, qui mort caualler o cauall dels Francesos nanaren a terra; puix van trocejar llances e esbudellar caualls, qui axi mateix anauen entre ells, com si anassen per un jardi. E lo compte Galceran e don Blasco van se fexar ab les senyeres dels Francesos en tal manera, que a terra les gitauen totes: e llauors vaerets feyts darmes, e colps pendre e donar, que hanch de tant poca gent tant cruel batalla no fo. Si que aço dura entro a mig dia, que nul hom no pogra conexer, quals nauien lo millor, sino tant solament en les senyeres dels Francesos, qui eren totes abatudes, saluant aquella del compte de Brenda, qui la lleua, com lo seu senyaler fo mort, e comanala a altre caualler. E com los Cathalans e Aragonesos vaeren, que aquells se tenien tant fort, moch se un crit entrells, e cridaren: Arago! Arago! E llauors aquell nom escalfals tots, e van tant regent ferir, que aço fo la major marauella del mon; axi quels Francesos no foren pus de LXXX cauallers, e van sen pujar en un cabeço. E llauors lo compte Galceran e don Blasco van ferir en ells. Queus dire? que tots sen portaren lo nom que nauien aportat de França: que ells sauien mes nom los cauallers de la mort, e tots muriren; que de tots CCC ne encara dels altres qui ab ells sacompanyaren, non escaparen mas solacinch homens a cauall alforrats, qui eren de Cathania e anauen ab ells per pilots.

E com tots foren morts, lleuaren lo camp la companya del compte Galceran e de don Blasco. E podets dir, que hagren tant guanyat, que tostemps foren richs aquells qui en aquella batalla foren. E reconegren, quanta gent hauien perduda, e trobaren, que hauien perduts entro a XXII homens a cauall e XXXIV de peu. E axi alegres e pagats, com hagren lleuat lo camp, entrarensen a Gaylano; e aqui entre Gaylano e Trayna meteren los nafrats, en faeren be pensar.

E la nouella ana al senyor rey de Sicilia qui era a Nicosia, e hach ne gran plaer, ell e tots aquells qui be li volien.

E al quart jorn, depuix fo feyta la batalla, lo compte Galceran e don Blasco anaren reconexer Paterno e Oderno, e lleuaren gran presa de Francesos qui eren venguts de Cathania al bosch per erba e per llenya. E hauia hi be CC cauallers Francesos qui eren anats per guarda daquelles adzembles, qui tots foren morts e presos. E axi en aquella saho hagren dol a Cathania per la mort dels cauallers de la mort. E axi mateix nach gran dolor lo rey Carles e lo papa, com ho saberen; si quel papa dix: nos cuydauem hauer feyt, e res no hauem feyt; que par nos, que la Sicilia axi be lans defendra aquest, com son pare e son frare han feyt: e si be ses fadri ell mostrara, de qual casa es exit; per que creu, que a la fi, si per pau nol hauem, james no haurem sino damnatge per ell.