Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CLXXVI

CAPITOL CLXXVI.
Com lo senyor rey en Iacme Darago se reculli a Trapena per passar en Cathalunya, e desembarca a Barcelona hon feu celebrar misses per lanima del rey Nanfos son frare, e a Sentescreus per lo senyor rey en Pere son pare; e com fo coronat a Çaragoça e promes secors a don Alfonso de Castella.

E com aço fo feyt, lo senyor rey pres comiat de tota la universitat de Macina, a aquell manament los feu que hauia feyt a aquells de Calabria. E apres anasen a Palerm hon hach axi mateix feyts venir tots barons de Sicilia, e cauallers e syndichs de ciutats e de viles. E com foren tots ajustats, dix los moltes bones paraules, en axi mateix com hauia dit als altres, e aquell manament los feu. E com aço hach feyt, pres comiat de tuyt, e anasen a Trapena.

E entretant lalmirall fo vengut ab les galees, a madona la regina e lo senyor infant en Fraderich foren aqui, e tots los barons de Sicilia. E aqui lo senyor rey en Iacme pres comiat de madona la regina sa mare qui li dona la sua benedictio; e puix pres comiat del senyor infant en Fraderich, el besa mes de deu vegades, axi com aquell quil amaua molt per moltes rahons: ço era perço com es son frare de pare e de mare; e laltra, quel senyor rey son pare lohi com ana; e laltra, quel sauia nodrit, e ell tostemps li era estat obedient, axi com bo frare deuia esser a altre, per que lo hauia coral en son cor: e axi lexa lo gouernador e senyor en tot lo regne. E pres comiat axi de tuyt, e recullis ab la gracia de Deus, e lo compte Dampuries e los altres embaxadors ab ell, e lalmirall qui dell nos parti. E meterensen en mar, e Deus donals bon temps; si que e pochs de dies foren en Cathalunya, e preseren terra a Barcelona ab la gracia de Deus. Que be fo gracia de Deus, que vench als pobles seus, com lo senyor rey en Iacme los vench per rey e per senyor: e aquell dia los entra pau e bona volentat per tots los regnes e terres del senyor rey Darago; que axi com fo gracios e benauenturos al regne de Sicilia, axi es estat benauenturos e ple de totes gracies al regne Darago e tota Cathalunya, e al regne de Valencia, e a tots los altres llochs seus.

E com lo senyor rey en Iacme de Sicilia hach presa terra a Barcelona, no cal dir la festa qui li fo feyta. Empero abans que la festa començas ell feu ajustar tot hom als frares menors, e rete son deute, axi de plor com de misses e beneficis que feu dir sobre lo cors del senyor rey Nanfos son frare. E com aço hach feyt, que dura quatre jorns, puix la festa comença tant gran, que tot lo mon paria quen vingues: e aquesta festa dura XV dies. E com aquesta festa fo passada, parti de Barcelona e anasen per Lleyda a Çaragoça: e en cascu lloch li feyan gran festa; mas empero com fo exit de Barcelona, lo primer lloch hon ana fo a Sentescreus, e aqui axi mateix ell rete son deute al cors del senyor rey son pare, e puix tench son cami, axi com yaus he dit a Çaragoça, e lla fo la festa sens comparacio la major qui hanch hi fos feyta, e aqui pres la corona a la bona hora.

E puix com la festa fo passada de la coronacio, vaes ab don Alfonso de Castella quil vench veure en Arago, e lo senyor rey dona li del seu: e ell pregal, que fos de gracia e de marce sua, que nol desamparas, puix que era son desastre quel senyor rey Nanfos era mort; que si ell hagues sol dos anys mes viscut, ell entenia, que li hagra feyta senyorejar tota Castella: per que si dell no hauia ajuda, tenia son feyt perdut. E lo senyor rey confortal e dix, que sabes per cert, que ell nol desempararia, ans li faria tot lo secors que fer li pogues. E com aço fo feyt, don Alfonso fo molt alegre e molt pagat del senyor rey, e sen torna en Castella e Seron e als altres llochs seus.