Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CLXXV

CAPITOL CLXXV.
Com lo compte Dampuries e daltres richs homens foren elets per anar en Sicilia, per amentar en Cathalunya lo senyor rey en Iacme de Sicilia; e com madona la regina mare sua e linfant en Fraderich frare seu romangueren per cap e per major de Sicilia e tota Calabria.

E com lo cors fo entarrat, lo testament se llegi, e tantost armarense IV galees; e lo compte Dampuries e daltres richs homens e cauallers e ciutadans foren elets per anar en Sicilia, per amenar lo senyor rey en Iacme. E axis feu, que tantost lo compte Dampuries e els altres qui elets foren se reculliren per anar en Sicilia, per amenar lo senyor rey en Iacme per esser senyor e rey Darago e de Cathalunya e del regne de Valencia. E entretant los barons e richs homens e cauallers e ciutadans e homens de viles ordonaren, quel senyor infant en Pere reges e gouernas los regnes ab lo consell qui li fos donat, entro quel dit senyor rey en Iacme fos vengut en Cathalunya. E lo senyor infant en Pere rege e gouerna axi sauiament los regnes, com hanch senyor saui poch fer.

E tantost, lo compte Dampuries e els altres qui ab ell anauan foren recullits, e anaren tant, qui ab un vent, qui ab altre, qui a rems, qui a veles, que a poch de temps preseren terra a Trapena: e saberen, que madona la regina e el senyor rey en Iacme e el senyor infant en Fraderich eren a Macina. E com foren a Macina, vengren, que hanch no lleuaren senyera, e anarensen a la duquena, e aqui exiren, que altre laus no lleuaren. E com foren dauant madona la regina e el senyor rey e el senyor infant, lo compte en plorant dix los la mort del senyor rey Nanfos. E si hanch vaes dols ne plors, aqui foren. Queus dire? dos jorns dura lo dol molt gran.

Apres dels dos jorns lo compte prega madona la regina e el senyor rey, que faessen ajustar consell general. E tantost lo senyor rey feu cridar consell, e tot hom fo ajustat a sancta Maria la Noua. E el compte Dampuries en presencia de tuyt feu publicar lo testament del senyor rey en Pere, en lo qual vinclaua, que si lo senyor rey Nanfos muria sens infants, que tornas lo regne Darago al dit senyor rey en Iacme, e Cathalunya e el regne de Valencia, axi com dauant hauets oyt. E puix feu publicar lo testament del senyor rey Nanfos, e axi mateix lexaua tots sos regnes al senyor rey en Iacme frare seu rey de Sicilia. E com los testaments foren llegits, lo compte e els altres missatgers qui eren venguts requeseren lo dit senyor rey, que li plagues, que pensas danar en Cathalunya a reebre sos regnes. E lo senyor rey respos, que era aparellat danar; mas que ordonaria la illa de Sicilia e tota Calabria e tota laltra terra, en qual manera hagues a romandre, e puix que pensaria danar. E la resposta plague a tots.

E tantost mana lo senyor rey a lalmirall, que faes armar XXX galees: e lalmirall tantost para taula, e feu aparellar XXX galees, e metre en cuns. E tantost lo senyor rey trames per tota Calabria e per les altres terres a richs homens e cauallers, e a syndichs de ciutats e de viles, que venguessen a ell tantost a Macina: e axi com ell ho mana per ses cartes, axi vengren tuyt a Macina a ell. E com foren a Macina, ell los preyca els dix moltes bones paraules, e comanals madona la regina, que la guardassen, e que la tenguessen per cap e per senyora; e axi mateix los mana, que haguessen per cap e per major e per senyor, axi com la sua persona linfant Fraderich, e que faessen tot quant ell manas ne volgues, axi com farien per ell. E aquells encontinent prometerenli ho, e ell senyals e beneyls tots, empres comiat: e aquells en plorant besaren li les mans e els peus; e en apres besaren les mans axi mateix al infant en Fraderich. E com aço fo feyt, preseren comiat dells, e tornarensen cascuns en Calabria e en los altres llochs ab gran enyorament ques dauen tuyt del senyor rey; empero tuyt hauien gran goig del creximent que li era vengut, e axi mateix del bon cap quels hauia lexat, ço es a saber lo senyor infant en Fraderich frare seu.