Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CLVIII

CAPITOL CLVIII.
Com lo senyor rey Nanfos Darago reebe la corona del regne de Valencia, e trach sos cosins de Xatiu; e com ell son cors dellibera fer entrada en Castella ab tuyt ensemps; e com essent sobre Castella li vench missatge del compte Dampuries, que Francesos volien entrar en Empurda.

Veritat es, que com lo senyor rey hach tot lo feyt ordonat del senyor infant, e tramesos sos missatgers al rey de Castella per desafiar, ell sen vench al regne de Valencia e com entra per la ciutat, fo li feyta gran festa. E a jorn cert vengren hi tots los barons del dit regne, cauallers e homens de viles. E com foren tuyts aplegats, e altres gents moltes, ab gran solemnitat ell reebe la corona del regne de Valencia.

E com la festa fo passada, ell trague de Xatiua, com hi fo (que hi ana tantost que la festa fo passada) en trague dell castell de Xatiua don Alfonso e don Ferrando, fills del infant en Ferrando de Castella, e feu fer una bella senyera ab senyal del rey de Castella, e aparella moltes gents de cauall e de peu, ab que pogues ell entrar duna part en Castella ab don Alfonso, e daltra entras linfant en Pere.

E estant que aquest parlament se feya, a Deus plague quel senyor infant en Pere fo malalt molt greument, e venchne correu al senyor rey en que li faeren saber richs homens e cauallers que ja eren tuyt a Calathayu, que manaua que faessen. E com lo senyor rey sabe aço, fo molt despagat, e pres acord, que mes valia, que ell son cors anas a Calathayu, e que lla menas don Alfonso e don Ferrando, e que della faes una entrada ab tuyt ensemps: e axi trames los a dir, quel esperassen.

E tantost ell sen ana a Calathayu ab tota aquella gent que ell manaua quel seguiren, e en pochs jorns ell fo lla ab gran gents, e troba quel senyor infant no era guarit, ans estaua molt agreujat. Si que tantost ell pensa dentrar, e foren tota hora be dos mil caualls armats e cinchcents alforrats e be cent milia homens de peu. E ordona, que hagues la dauantera don Alfonso de Castella, e que la sua senyera anas primera. E aço feu ell, perço com tots los barons de Castella, e ciutats e viles hauien jurat per senyor linfant en Ferrando lur pare apres la mort de don Alfonso rey de Castella. E per ço dona lo rey Phalip de França sa germana per muller, madona Blanca, al infant en Ferrando; que daltrament no li hagra donada, si sabes, quels fills quin exissen no fossen reys de Castella. E axi ordonadament entraren en Castella vuyt jornades, e anaren tot dret lla hon saberen quel rey don Sanxo lur auonclo era. E segurament quel rey don Sanxo hach feyt ajust, que fo be ab XII milia caualls armats, e ab gent de peu tot lo mon. E com lo senyor rey Darago sabe, que ell era ab tanta caualleria, e que no hauia mas una llegua de la una host a laltra, trames li missatge, que era vengut aqui per venjar la falla que ell hauia feyta al bon rey son pare, e per fer rey a don Alfonso son nabot qui esser ho deuia. Perque, si ell era aquell que fill de rey deu esser, que pensas dexir a batalla a ell.

E com lo rey en Sanxo oy aço, fo molt dolent; mas empero pensas, que tot ço que li trametia a dir lo senyor rey Darago, que era ver, e que null hom nos deuia metre en camp contra ell e son nabot, ans los defendria contra tots homens. Si quel senyor rey Darago lespera en aquell lloch quatre jorns, que hanch nos volch partir, entro lo rey en Sanxo ne fo partit. E ell prenent e affegant viles e llochs, aquells qui obehir no volien don Alfonso de Castella tornanse; empero hach un bon lloch qui ha nom Seron, qui es prop de Soria, e daltres llochs molts qui reteren a ell. E ell tantost feyales jurar per rey de Castella don Alfonso, e axi ell llexa don Alfonso en aquells llochs qui foren a ell retuts, e llexali be mil homens a cauall e molts de peu qui eren almugauers e homens de mar: e lexals tot ço, quels feya mester. E encara ordona, que totes les fronteres Darago, si ell hauia mester ajuda, que la li faessen tantost: e segurament que en aquest pas que ell hagra tolta tota Castella al rey don Sanxo, sino que li vench missatge Demprada del compte de Ampuries e del vescompte de Rocabarti, en que li faeren saber, que grans gents de la Llenguadoch saparellauen de part del rey de França dentrar en Empurda: e axi que li clamauen merce, quels vengues ajudar. E axi lo senyor rey perço hachse a exir de Castella, e lexa lo dit don Alfonso de Castella e don Ferrando en los llochs qui a ell seren retuts. E axi ordonats e esforçats, com ja hauets entes. Queus dire? que tot hora estegren axi.

Empero lo senyor rey Darago hauia estat en Castella, com ¿? en Arago tornat e en Cathalunya, prop de tres mesos. E axi pensats, quin rey ha el mon, qui per sa bontat faes tant per altre com ell feu per aquests dos infants. E com fo en Calathayu, troba lo senyor infant en Pere que fo millorat, e menal sen en Cathalunya, e dona li aquell poder en sa terra qui ell mateix hi hauia perço com lamaua mes que res qui el mon fos: e feya be a ama¿? que molt era saui e bell e bo de tots feyts.

Ara vos lexare a parlar del senyor rey e del senyor infant que son en Cathalunya, e tornare a parlar del almirall.