Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CLVII

CAPITOL CLVII.
Com haut consell lo senyor rey Nanfos Darago, dellibera desafiar lo rey en Sanxo de Castella, e entrames dos cauallers ab los desafiaments; e com linfant en Pere saparella pera entrar en Castella.

E com aço hach dit lo senyor rey, lleuarensen aquells del consell, e aquell qui primer se lleua dix: senyor, lloat e agraciat sia nostre senyor ver Deus qui tanta de gracia ha feyta als vostres regnes, que axi los proueix be de bons senyors e de valents e de ardits, e ab compliment de tot be; que de be en millor nanam tostemps, perque deuem anar tots alegres e pagats. Veritat es, que aquesta es la primera empresa que vos, senyor, hauets feyta apres la vostra coronacio; e es la pus alta empresa que james senyor emprengues, per IV rahons. La primera, que vos emprenets guerra ab hu dels poderosos senyors del mon, e aquell quius es pus vehi. E laltra, que vos hauets ya guerra ab la sgleya romana e ab la casa de França e ab lo poder del rey Carles: que hom pot dir, que es tot lo mon. La tercera, que façats compte, quel rey de Granada, com vos veja en tant forts affers, creats queus rompra les treues que hauia ab lo senyor rey vostre pare: e axi mateix, que totes les comunes del mon, pus lesgleya es contra vos, vos seran contraris. E axi, senyor, feyts compte, que tenits la guerra ab dos los majors de tot lo mon; mas empero pus en cor vos ho hauets mes, e de tot mantenits veritat e dretura, feyts compte, que Deus qui es veritat e dretura sera de la vostra part; e axi com ha tret vostre pare lo senyor rey a cap ab gran honor de la guerra, axi si a Deus plau ne traura vos e nos tots. E yo dich vos per mi e per tots los meus amichs, quem profir aytant com vidam bast, ne res que yo haja que nous fallire; ans, senyor, vos prech, quem complets al pus estret lloch que vejats ne sapiats, e prenets eus ajudats de tot quant yo ne mos amichs hajam; encara que prenets los fills e filles mies, e les metats penyora, com ops hi sia, lla hon vos plaura.

E com aquest rich hom hach parlat, lleuas un altre e dix semblant mateix. Queus dire? de hu a hu se lleuaren tots, e cascu se profiri axi bastantment, com hauia feyt lo primer. E sobre aço lo senyor rey feu los moltes gracies, els dix moltes bones paraules. E tantost elegiren dos cauallers, la hu Cathala, laltre Aragones, que trames en Castella ab los desafiaments. E tantost lo senyor infant, abans que partis Darago, hach cinchcents cauallers escrits, quel seguissen. E nous dire cinchcents, que sin volgues dos milia, hauer los pogra; que no calia que ell nampras negu, ans se venien cascu a proferirse ab ell, e a pregar, que li plagues que anassen ab ell; mas ell non volia pus, sino aytants com lo senyor rey lin hauia ordonats. E com aço fo feyt, anasen en Cathalunya, e axi mateix tots los richs homens e cauallers de Cathalunya sen vengren proferir a ell: e axi en pochs de dies hach compliment de cinchcents cauallers e molts seruents de maynada. E del regne de Valencia nous ho cal dir, que a perdonança hi anauen lla hon ell era a proferir se a ell. E axi hach tota la companya que li feya mester en poch de temps, los mills arreats tots, que hanch de neguna gent qui seguis senyor se vaes. E a tuyt dona jorn cert, que fossen en Arago a Calathayu.

Araus lexare a parlar del senyor infant, e tornare a parlar del senyor rey.