Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CIV

CAPITOL CIV.
Com los missatgers del senyor rey Darago foren mal reebuts del apostolich; e la cruel resposta que hagren dell e del rey de França.

Com los missatgers del senyor rey Darago foren partits de Barcelona, anaren tant per llurs jornades, que foren al papa: e segurament ja hauets vist missatgers del senyor rey Darago mills reebuts que ells no foren en la cort del papa; mas empero ells si donaren poch. Si que vengren dauant lo papa e dixeren li axi: pare sanct, lo senyor rey Darago saluda molt a vos e tot vostre collegi, es comana en la vostra gracia. E lo papa e los cardenals callaren, que res nols respongueren. E los missatgers qui vaeren, que a llurs saluts nols fo respost, digueren: pare sanct, lo senyor rey Darago vos tramet a dir per nos, ques marauella molt, com la vostra sanctitat ha donada sentencia contra ell, e tant fortment hauets enantat contra ell e sa terra sens citacio que no li hauets feyta, la qual fo molt marauellosa; que ell, pare sant, es apparellat, que en poder de vos e dels cardenals que fara dret al rey Carles e a tot altre qui demanda haja contra ell; e aço es prest e aparellat de fermar per cinch o sis reys de chrestians qui sobligaran en poder de la vostra cort o sanctitat, que li complira de dret a tot aço que li sia demanat per lo rey Carles e per altre: e axi soplica e requer a la vostra sanctitat e dels cardenals, que son dret li sia oyt, e que reuoquets la sentencia que hauets dada, que salua la vostra honor no ha lloch. E si per ventura ell no volia estar a la raho ques profer, axi com a pare sanct, llauors hauria lloch, que enantassets contra ell, ço que per cert ell no exiria de raho, ne que la sancta sgleya conega que deja fer. E sobre aço callaren.

E lo papa respos: be hauem entes ço quens hauets dit; e responem vos, que nos no tornariem atras ne anrrera aço que feyt hajam, que tot ço que contra ell hauem enantat hauem feyt ab dret e ab raho. E calla. E lleuas hu dels missatgers qui era caualler e dix: pare sanct, molt me marauell de la cruel resposta quens fets, e pot hom be conexer, que vos sots de la nacio del rey Carles, que los seus hich son escoltats e amats e ajudats, e lo senyor rey Darago qui ha mes crexcuda la sancta sgleya de C anys en ça, quentre tots los reys del mon, sens secors ne ajuda de la sgleya; e encara hagra mes conquest, si vos semblant perdonança que donats contra ell haguessets donada aquells qui en ajuda dell vinguessen en Barbaria, e per la crua resposta que vos li faes ne parti ell, de que es estat gran damnatge de la chrestiandat. Perque, pare sanct, per amor de Deus millorats nos la resposta. E lo papa respos: la resposta es aquesta, que als no hi fariem. E sobre aço lleuarense los missatgers tots ensemps e digueren: pare sanct, veus aci cartes, com nos hauem poder de fermar per part del senyor rey Darago tot ço que dit vos hauem, e axi placiaus que la sua ferma prenats. Dix lo papa, non prendrem gens.

E sobre aço los quatre missatgers hagren un notari e dixeren: pare sanct, donchs puix axi nos responets, nos nos apellam de la vostre sentencia per part del senyor rey Darago a nostre senyor ver Deus qui es senyor de tuyt, e al benauenturat senct Pere: e daço requirim aquest notari, quens en faça carta. E lo notari lleuas e pres la apellacio e la mes en forma publica. E encara, pare sanct, protestam vos de part del senyor rey Darago, que pus ab vosaltres no trobam merce, que tot mal que ell faça ne ses gents en defensio sua, que sia sobre lanima vostra e de tots aquells qui aytal consell vos han donat, e lanima del senyor rey Darago ne dels seus no hajen pena, ne damnatge, que Deus sap, quen colpa dell ne de les sues gents res no si fara: e daço escriua fets nos altra carta. E axis feu de present. E lo papa respos: nos justament hauem enantat contra lo rey vostre, e qui aço no creu, siats certs ques vedat e descombregat; que cascu sap o pot saber, que de la cort del papa james no exi sentencia qui no fos justa. E axi es veritat que aquesta es justa, per que als daqui auant no hi mudariem: e pensats vosen danar. Perque los missatgers se partiren del papa mal pagats, e tornarensen a Cathalunya al senyor rey e digueren li tot ço quils era estat dit, ne ells que hauien dit ne feyt. E lo senyor rey lleua los ulls al cel e dix: pare senyor, en les vostres mans coman mi e les mies gents, e a la vostra sentencia.

Queus dire? que si aquests missatgers del papa vengren ab mala resposta, ab aytant mala vengren aquells del rey de França, a axi mateix hi protestaren. E com foren dauant lo senyor rey e li comptaren llur missatgeria, ell dix: ara vaja com puixca, que ab que Deus sia ab nos no temem res llur poder.

E axi no vull pus parlar daquestes missatgeries, que masa hauria affer, si tot ho volia recomptar, que assats me basta que les sumes ne diga e la substancia. E axi lexar vos he a parlar dels missatgers del senyor rey Darago, e tornare al almirall en Roger de Luria.