Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CIII
CAPITOL CIII.
Com lo rey de França e lo rey Carles delliberaren trametre mosenyer en Carlot, fill menor del rey de França, ab lo cardenal al papa, a fi que li faes donacio del regne Darago, la qual li feu papa Marti Franceso.
Apres que la festa to passada a Tolosa, que faeren del rey de França e del rey Carles, hagren llur consell ab lo cardenal e ab mosenyer en Phalip e mosenyer en Carles, fills del rey de França, que farien. E fo ordonat per ells, que el rey Carles e el cardenal que anassen al papa, e que sen menassen al fill del rey de França menor per nom Carles, quel papa que li faria donacio del regne de Arago, e que lin posaria la corona en testa: e axis feu. De la qual cosa sabe molt greu a mosenyer en Phalip son germa qui ama mes lo senyor rey Darago son auonclo que hom del mon apres son pare; mas nul temps mosenyer en Carles no mostra a la casa Darago amor neguna. E axi lo rey de França anassen a Paris, e lo rey Carles e lo cardenal ab mosenyer en Carlot que sen menaren anaren a Roma al papa. E com foren lla, lo papa feu li donacio del regne Darago, e lin posa la corona en lo cap, ab gran festa e grans corts que si faeren. E podem dir lixempli ques diu en Cathalunya, que com alcu diu: volria que aytal lloch fos nostre, laltre respon: be par que poch vos costa. E axiu pot hom dir del papa: que be paria que poch li costaua lo regne Darago, com tant bon mercat ne feya. E segurament, que aquella fo donacio que mala hanch fo feyta a ops de molt chrestia.
E com aço fo feyt, mosenyer en Carles anassen en França, e son pare e el cardenal acompanyal, si que de la llur venguda feu gran festa lo rey de França; mas nou feu mosenyer en Phalip qui dix: ques frare? ja diuen que vos vos fets nomenar rey Darago? E ell dix, que axi era veritat e que ell era rey Darago. E ell respos li: a bona fe, bell frare, vos sots rey del xapeu;[1] que del reyalme Darago vos james non haurets punt: que nostre auonclo lo rey Darago nes rey e senyor, que nes pus digne que ho sia, que vos, e deffendral vos en tal manera, que be porets conexer vos ha heretat del vent. Si que per aquestes paraules hagren grans noues amdosos germans, e muntara a mes, sino fos lo pare lo rey de França quils parti.
E com la festa fo passada, lo cardenal dix al rey de França de part del papa, que saparellas danar en persona sobre lo rey Darago, e que metes en possessio de tota la sua terra a son fill quin era coronat rey. E lo rey de França dix: cardenal, pensats nos de fer venir moneda, e fets preycar la croada de totes parts, e lexats a nos procurar los altres feyts; que nos nos percasarem de gents de mar e de terra, e farem fer CL galees, e endreçarem tot ço que per lo viatge nos fa mester. E nos prometem vos com a rey, que daquest abril qui ve a un any nos serem entrats en la terra del rey Darago ab tot nostre poder. E sobre aço lo cardenal e Carles rey del xapeu tengrensen per alegres e per pagats de ço quel rey de França los hach dit. E lo rey Carles axi mateix qui era romas ab lo papa percasa de totes parts, que pogues hauer caualleria e gent ab que sen pogues anar en Napols, e vengues sobre Sicilia.
E axi lexar vos he ells estar qui fan tot llur esforç de totes parts, e tornar vos he a parlar dels missatgers quel senyor rey Darago trames al papa e al rey de França.
- ↑ B. & Val. Nomenal rey del xapeu an rient se dell, e per escarai.