Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXXXVIII

CAPITOL CCXXXVIII.
Com yo Ramon Muntaner prengui comiat del senyor infant en Ferrando pera venir en Sicilia, e com les galees de Vanecians se trobaren ab aquelles den Riambau Desfar, e trameteren lo senyor infant al rey Robert, e fo fora de preso.

Puys com hagui estat dos jorns, pres comiat dell ab gran dolor, que per poch lo cor nom esclata. E lexeli daquells pochs diners que portaua partida, e encaram despuylle unes vestidures que portaua, e doneles al coch quel duch li hauia lliurat, e parle apart ab ell, ques guardas, que no sofferis, que res qui dan li pogues fer li fos mes en la vianda; que si bona guarda ne feya, de mi e daltres nauria molt de be: si quel posa les mans els euangelis e jura en mon poder, que abans se dexaria tolre la testa, quell sofferis, que mal li vingues nengu per menjar que li apareyllas. E axi partim dell, e hagui pres comiat del senyor infant e de sa companya; e ane pendre comiat del duch, e la sua marce donam de ses joyes riques e bones. E partim pagat dell, e tornem a Negrepont hon trobe les galees que no esperauen sino mi.

E tantost recullim e partim de Negrepont, e anam refrescar a la illa de Sete paçe, e puys a la Cidia, e puys a Maluesia e a Malea, Sentannel, e al port de les Guatles, e puys a Curon, e de Curon anam nosen a la illa de Sapiencia; e aquella nuyt jaguem en aquella illa. E com vench al mati, nos guardam e vaem venir quatre galees e un leny per lla hon nos erem venguts: e tantost nos lleuam de la posta e faem llur via. E ells quins vaeren pensaren darmar si mateix. E yo guarde, e viu luyr los capells de ferre, e les escones munteres; e tantost pensem, que eren les galees den Riambau Desfar, de qui yo hauia ja hauda llengua, e tantost you dix al nostre capita: e axi los Vanecians pensaren darmar. E a cap de peça lo leny armat den Riambau Desfar vench ab en P. Ribalta qui era a popa. E tantost yol conich, e axi ell sacosta; e ell quem vae, hach gran goig, e axi munta a la galea a mi: e dix me, que les galees eren den Riambau Desfar. E els capitans dels Vanecians tragueren me a una part e digueren me, que yo quels desenganas daquest caualler, si era hom maluat, e si era hom que hagues feyt mal a Vanecians. E yo dix los, que per cert que era prom, e hom qui per res no faria mal a nul hom qui fos amich del senyor rey Darago, ans los pregaua, quel amassen el honrassen aytant com estariem ensemps: e axi ells faeren desguarnir les galees, e digueren a mi, que yo quels asseguras de part dells, e que vinguessen a la bona hora.

E axi yo el munte el leny ab en P. Ribalta, e ane an Riambau Desfar e feu desguarnir tot hom: e axi ensemps vinguem nosen a les galees, e aqui saluda nos los uns als altres, e tots ensemps anam nosen a la illa de la Sapiencia; e aqui metem tots escales en terra, e aqui los nostres capitans conuidaren an Riambau Desfar e tots los caps. E aquell jorn estiguem aqui estro a despertada, e despertada lleuam nosen tots ensemps, e anam a Moto, e aqui refrescam totes les galees, e lleuaren aygua; e lendema anam nosen a la plaja de Matagrifo, e lleuam axi mateix aygua, e puys anam nosen en Clarença. E en Clarença les galees dels Vanecians sauien aturat per ordonar quatre galees que hauien a lexar en guarda. E axi yo mudem ab en Riambau Desfar quim feu lliurar una galea ab ma companya, e micer Ioan Tari capita dels Vanecians donam dues botes de vi e bescuyt assats e carn salada, e tot ço que hauia en la sua companya: e yo quim fiu comprar en Clarença ço que hauia mester.

E axi pres comiat dells, e ab en Riambau pensam de venir nosen en Curfo, e puys trauessam de Curfo e pressem terra al golf de Taranto, ço es a la exida del cap de les Llengues, e puys costejam la Calabria e venguem nosen a Masina. E a Masina en Riambau Desfar desarma, e ell e yo anam nosen al senyor rey que trobam a Castrenou; e aqui el senyor rey acullech be an Riambau, e donali de ses joyes. E puys anasen en Riambau, e yo romangui ab lo senyor rey, e done li la carta del senyor infant, e li dix toda la missatgeria. E lo senyor rey fo molt despagat de la preso del senyor infant, e tantost trames ne missatge al senyor rey de Mallorques e al senyor rey Darago.

E entretant missatge vench de micer Carles al duch de Tenes, qui trametes lo senyor infant al rey Robert. E tantost ell lo hi trames a Brandis, e de Brandis anaren per terra en Napols, e en Napols lo senyor infant estech en preso cortesa: que era guardat, e caualcaua ab lo rey Robert, e menjaua ab ell e ab madona la regina muller del rey Robert qui era sa germana. Queus dire? mes de un any estech lo senyor infant en preso. E puys lo senyor rey son pare recapta ab lo rey de França, que li trametessen. E axi lo rey de França e micer Carles manaren per llur missatge al rey Carles (qui encara era viu) e al rey Robert, quel trametessen al senyor rey son pare. E tantost trameterenlo al senyor rey son pare, e prengueren terra a Coplliure, e feune festa gran lo senyor rey son pare, e madona la regina sa mare, e tots quants nauia en totes les terres del senyor rey de Mallorques, perço com tots lamauen mes, que infant quel senyor rey hagues.

E axi lexar vos he estar lo senyor infant qui es ab lo senyor rey son pare sa e alegre, e tornar vos he a parlar de la companya, entro quels vos haja menats en lo ducat de Tenes hon vuy son.