Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXXXIX

CAPITOL CCXXXIX.
Com en Rochafort fo pres per la companya e lliurat an Tibaut de Sipoys, lo qual menys de sabuda de la companya sel mena ell liura al rey Robert quil mana metre en una bolta en Versa hon mori de fam.

E com en Rochafort hach feyt sagell, apoderas axi de la host, que menys hi conexien en Tibaut de Sipoys, que un sarjant; si que ell fo mol dolent, e tench se fort per escarnit. E en Rochafort desconech se, axi que nul hom no moria en la host, que ell no prengues tot quant hauia; e daltra part, si negu hagues bella muller o bella filla o bella amiga, mester era, quell la hagues: axi que no sabien que sen faessen. Si que a la fi tots los caps de companyes segretament anaren an Tibaut de Sipoys e digueren li, quin consell los daua den Rochafort, que nol podien sofferir. E ell respos los, que conseyll negu nols podia donar, que ell era senyor; mas si ells volien be fer, que pensassen duna part e ell daltra, que farien: e tot aço deya en Tibaut, ques pensaua, quel volguessen trayr e deçebre. E axi en Tibaut ana an Rochafort, e a una de part repres lo; e ell no li ho pres en res be.

Si quen Tibaut hauia trames son fill en Vanecia, que li armassen VI galees: e aquelles ell esperaua. Si que a poch de temps vengren ab son fill quin era capita. E com les galees foren aqui, ell se tench per estort; e trames al cap de companyes segretament e demanals, que hauien pensat en aquell feyt den Rochafort. E ells respongueren, que tenien per be, que micer Tibaut faes cridar conseyll general, e com en serien a conseyll, quells dirien tot ço quels feya, e quel pendrien en persona el lliurarien; e axi se feu per llur desastre: que lendema que foren a conseyll ells lo mogren de noues, e sobre les noues prengueren lo e lliuraren lo an Tibaut. De que faeren lo major desastre que hanch gents faessen, com lo lliuraren a negu; mas que ells mateixos sen pressessen venjança, si res nauien en çor de fer. Queus dire? que com micer Tibaut tench en Berenguer de Rochafort e Nesbert son frare (que llur auonclo e en Dalmau de sant Marti era mort no hauia molt de malautia) los caps de companyes corregren al alberch e a les caxes den Rochafort, e trobaren tantes perpres dor, que XIII perpres ne partiren per home, e axi barrejaren li tot quant hauia. E com en Tibaut tench en Rochafort e son frare, una nuyt ell se reculli tot celadament en les galees ab tota sa companya, e mes dins en Rochafort e son frare; e tantost ell bate de rems, e lexa la companya sens comiat que no pres de negu. E al mati, com la companya no troba micer Tibaut, e vaeren, que sen fos anat, e que sen hach menat en Rochafort, foren molt dolents: e penedirense de ço que hagren feyt, e moch se entrells una remor quis van pendre a les armes, e van a lancejar XIV caps de companyes qui en aquell feyt hauien consentit. E puys van ne elegir dos dacauayll e un adalil e un almugaten, per quis regissen entro haguessen cap: e axi estegren en aquesta manera regent los quatre de la host a conseyll dels XII. E en Tibaut de Sipoys anasen entro en Napols e lliura al rey Robert en Rochafort e son frare, quils volia pirs que a hom de mon, per los castells de Calabria que no hauia volgut retre axi com los altres. E com lo rey Robert los tench, ell los trames al castell Aversa, e en una volta ell los mes amdosos frares, e aqui ell los lexa murir de fam; que hanch pus hi foren entrats, nols dona hom a menjar ne a beure. E axi podets vaer, que qui mal fa, nol se lunya de si; e hon en major grau es lom, e pus pacient e pus dreturer deu esser.

Araus lexare a parlar den Rochafort, que son temps ha complit, e tornarvos he a parlar de la companya.