Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXLVIII

Sou a «Capítol CCXLVIII»
Chronik des edlen en Ramon Muntaner
Ramon Muntaner
(1844)

CAPITOL CCXLVIII.
Com en Rogero de Luria, fill del almirayll en Roger de Luria, ab ajuda del senyor rey Fraderich de Sicilia ana dessatiar Gerba, qui era ab setge del rey de Tunis; e com passant en Napols muri, e resta la terra a son germa en Carlet.

Veritat es, quen aquell temps, quel senyor rey Darago ana a Almeria, lo senyor rey de Sicilia no estech de tot en pau, ans li esdeuench la paraula que diuen en Cathalunya: que a vegades no sap hom, don ve a hom mal ne trebayll. E axi esdeuench al senyor rey de Sicilia, quell estaua en bona pau, e esdeuenchli, que ell hach assats que fer, e daffayn; empero tot ço que li esdeuench pres ell a honor de Deus e de la sancta fe catholica. Ara vos dire lo feyt.

Veritat es, que la illa de Gerba, axi com dauant hauets entes, tenia lalmirayll en Roger de Luria. E com lalmirayll fo mort, en Rogero son fill mantench la illa, e per colpa dofficials la illa se reuella contra en Rogero. Si quen Rogero ab la ajuda del senyor rey de Sicilia, qui li hauia fermada una sua filla per muller, que hach de madona Sibilia de Solmela abans que hagues muller, ell sen ana a Gerba ab VI galees e ab molts lenys armats. E lo castell de Gerba estaua assatiat, quel rey de Tunis hi hauia trames lo Lahieni, un gran moap de Tunis, ab host de chrestians e de Sarrahins, que hauia lo castell assatiat el treya ab quatre trebuchs, axi que tota hora lo tench assatiat be VIII mesos. E com en Rogero fo vengut en Gerba ab les galees, lo Lahieni hach pahor, que nos metes el pas de la illa, qui es entre la terra ferma e la illa; e veya que, si ho feya e li tolia aquell pas, quells eren tots pereuts: e axi lleuas lo setge e exis de la illa e tornasen a Tunis. E en Rogero que vae, que sen fo anat, trames per los veylls de la terra e reconcilials, e castiga aquells qui colpa hauien.

E es veritat, que Gerba es una illa poblada de bones gents de armes, e en la illa ha dues partides, la una ha nom Miscona, e laltra Moabia. E aquestes partides son axi com Quelfs e Gibilins son en Toscana e en Lombardia. E axi mateix aquesta Miscona e Moabia ha tant compres, que tota Africa en la terra ferma hi es, axi Alarps com Moaps, com Barbres. E creu, que de la una part e de laltra hi haja morts mes de C milia persones per part. E el cap daquest bando es tostemps a Gerba: quen Gerba se comensa, e aqui se meten encara, e donen fauor e ajuda a tots aquells qui del llur bando son cascuna de les parts. E la caça de Bensimomen es cap en Gerba de Moabia, e son molt lleyals gents e bones enuers los chrestians.

E com en Rogero hach reconciliada la illa, tornasen en Sicilia, que deuia complir son matrimoni. E lo rey Robert citalo, que vingues a ell en Napols, perço com en Calabria hauia en Rogero be XXIII castells. E axi ell ana en Napols, e lla preslo malautia, e muri; de que fo gran tala, que si hagues vixcut, ell hagra be semblat lalmirayll son pare. E romas la sua terra a son germa en Carlet qui era un fadri de XII anys fins a XIV molt bo e saui segons sos dies.