Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXLVII

CAPITOL CCXLVII.
Com lo rey de Castella menys de sabuda del senyor rey Darago lleua lo setge de Algezira, e lo senyor rey Darago hach bataylla a Almeria ab los Sarrahins, e linfant en Ferrando mata lo fill del rey Godix sarrahi; e com lo rey de Granada prega de treua lo senyor rey Darago.

Que un jorn sesdeuench, la vespra de sent Berthomeu, quels Moros se foren tots aparellats, quants nauia el regne de Granada contra lo senyor rey Darago, en colpa del rey de Castella quis lleua del setge que tenia, sens que no hi feu res saber al senyor rey Darago. E feu gran faylla lo rey de Castella, com al senyor rey Darago non feu a saber, quell se lleuaua del setge; car mes a gran ventura lo senyor rey Darago qui fo soptat de tanta gent que li vench desus, de que ell nos sospitaua. E axi tot lo poder de Granada vench la vespra de sent Berthomeu sobre la host del senyor rey Darago. E lo senyor rey Darago, com vae aquest poder tant gran, fo molt maraueyllat; mas de res no sen esmaya, mas ordona, quel senyor infant en Ferrando estigues ab la sua companya a la ciutat a un lloch qui ha nom Lespero Dalmeria, perço que, si negu exia de la ciutat per ferir al setge, mentre ells se combatien ab los Sarrahins, quel senyor infant ho defensas. E vull que sapiats, que era lo pus estret partit que hi era, e perço lo senyor infant pres aquell lloch a guardar, que daltrament no hi fora romas. Queus dire? que com lo senyor rey fo apareyllat ab tota la host per ferir sobre la host dels Sarrahins, de dintre Dalmeria per Lespero per laygua de la mar entro a les cingles exi un fill del rey de Godix ab be CCCC homens a cauayll e molta gent de peu. E el viafora se moch a les tendes del senyor infant. E molt gint arreat ab sa companya ell exi ab tota sa caualleria molt ordonadament. E com los Moros hagren passat Lespero, aquell fill del rey Moro era bon caualler, e era hu dels bells cauallers del mon. E vench tot primer cridant ab latzegaya en la ma: Ani be ha Soltan! que als no li exia de la boca. E lo senyor infant demana, que diu; e los torsimanys qui li eren de prop digueren li: senyor, ell diu, que es fill de rey. Dix lo senyor infant, si fill de rey es, e yo axi mateix so fill de rey. E lo senyor infant va brocar enuers ell, e abans que ell se pogues acostar hach morts de la sua ma mes de VI cauallers, e hach rota la llança; e puys va metre ma a la espasa, e ab la espasa en la ma ell se feu fer lloch tant, entro que vench a aquell qui cridaua, que era fill de rey. E aquell quel vae venir, e sabe, que ell era linfant, vench vers ell, e va li donar de la espasa tal colp, que lo quarto darrer del escut li gita en terra - e fo molt marauellos colp - e crida: Ani be, ha Soltan! E lo senyor infant va li tal colp donar de la espasa pel cap, que entro les dens lo fene, e caech mort en terra. E tantost los Sarrahins foren desconfits, e qui sen poch tornar per Lespero salua la vida, e los altres muriren tots: e axi lo senyor infant exi a cap de aquells de la ciutat.

E dementre que aquell brugit del Spero se moch, los Moros de la host apareyllarensen de ferir. E lo senyor rey Darago volch brocar; mas en Guillem Danglesola e Nesber de Mediona auallaren dels cauaylls e prengueren lo per lo fre e digueren li: senyor, que sera? no sia per res! quen la dauantera ha ja qui hi ferran, e faran compliment al feyt. Si quel senyor era tant volenteros de partir, que per poch no li esclataua lo cor. E dich vos, que, si no fos quell hauia aquests richs homens ab daltres honrrats per capdellar, ell nou sofferra, mas no podia als fer. E axi la dauantera feri en los Moros, si quels meteren en venço: e segurament que aquell dia hagren perduda los Moros tota sa caualleria, mas per lo dupte del setge que daltra part no hi venguessen, hach a romandre lencals; no per tant, que aquell dia no hi muriren sens fi de Moros, e de cauayll e de peu: quel major feyt fo que hanch fos, e la major venço. Si que daquell dia auant los Moros duptaren axi los chrestianos, que nols gossauen estar dauant. Queus dire? lo senyor rey sen torna ab tota sa gent ab gran goig e ab gran alegre a les tendes, hon trobaren, quel senyor infant en Ferrando hach feyt darmes aytant com Roglan pogra hauer feyt, si lla fos. E lendema tengren bona festa del beneuyrat sent Berthomeu apostol.

E com lo rey de Granada hach vista la maraueylla quel senyor rey Darago hach feyta e les sues gents, tench se per perdut, que per res no podia pensar, que tant gran esforç fos en ells, ne tanta de bontat. E axi hach sos missatges que trames al senyor rey Darago, e trames li a dir, que lo pregaua, ques partis del setge, que linuern li venia desus; e que be veya, quell feya per tal gent ço que feya, en que ell no trobaria nenguna bontat; que perço seren lleuats del setge Dalgezira los Castellans, per quell ab ses gents perdes la persona, que la conquesta no sesguardaua a ell: e axi quel pregaua, que li plagues hauer treues ab ell. E ell proferiali, que tostemps li valdria de guerra contra tots los homens del mon, e encara que per amor dell alforraria tots los catius chrestians que tenia, que era una gran cosa.

E com lo senyor rey hach entesa la missatgeria, apella son conseyll e posals dauant ço que lo rey de Granada li hauia trames a dir. E finalment hach de conseyll, que assenyaladament per tres rahons sen tornas en sa terra: la primera raho per linuern que li venia desus; laltra per la gran desconexença quels Castellans li hauien feyta; la terça per los catius chrestians que li retis, que era major cosa, que si dues ciutats Dalmeria hauia preses. E axi fo acordat, e les treues refermades.

E axi lo senyor rey feu recullir tota la gent ab tot ço del llur. E com foren recullits, lo senyor rey ab tota sa gent e ab tot ço del llur tornasen, qui per mar, qui per terra, el regne de Valencia. E axi podets entendre lo senyor rey Darago, si es volenteros de crexer e de moltiplicar la santa fe catholica, com en aquella conquesta qui sua no es ana tenir setge; que siats certs cascuns, que si el regne de Granada fos de la sua conquesta, gran temps ha que fora de chrestians.

E com aço fo feyt, lo senyor rey Darago fo tornat a Valencia, e lo senyor infant en Ferrando ab ses galees e ab sa gent tornasen en Roseyllo al senyor rey son pare quin hach gran goig, com lo vae, e assenyaladament com tambe hi hach feytes ses faenes.

Ara vos lexare a parlar del senyor rey Darago, e tornar vos he a parlar del senyor rey de Sicilia.