Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLII

CAPITOL CCLII.
Com yo Ramon Muntaner fui a Gerba per capita, e rebi lo castell e homenatge de tots quants ni eren; e com tres vegades citi als de Miscona e Alef cap llur, els desafihi, els mis en un canto de la illa, hon hach entrells tant gran fam, que de les serradures de les palmeres feyen pa.

Apres com hagui armat, yom parti de Masina, e en Simon de Montoliu ab un altre seu leny armat ab mi ensemps. E a poch de temps nos fom en la illa de Gerba. E com fom al castell, trobam, que en aquella hora en dauant lo castell, que hi hauien corregut be CCCC homens dacauayll de Moror del rey de Tunis, e tots los Moros de la illa; e trobam, que la porta del castell estaua tancada. E tantost pressem terra al castell e entram dins; e promet vos, que yo trobe axi gran guerra dedins com defora, ço es a saber entre cauallers e escuders qui eren escapats de la desconfita, e els homens del castell. E abans que yom mogues de res, yo rebi lo castell e homenatge de tots quants hi eren; e puys done una carta del senyor rey a micer Pelegri de Pati e als altres cauallers e escuders, en que lo senyor rey los manaua, que tantost me faessen homenatge cascuns de boca e de mans, e que guardassen la mia persona, axi com farien la sua: e axi ells tantost cumpliren lo manament del senyor rey.

E com tot aço hagui feyt, qui per grat qui per força, yo mis bona pau entre tots, e guarde, que de aqui auant negu pogues fer enuig a laltre, ne de fembra ne de altres coses. E com aço hagui feyt, a cascu yo doni paga e acorriment. E entre tant lo senyor rey mach trameses les tres naus carregades, axi com yo hauia hordonat. E tantost com yo hagui les naus, yo tramis lo meu leny armat a Capis hon eren tots los veylls de la casa de Bensimomen en un castell de un Alarp amich llur, qui es gran senyor en aquell pays, per nom Iacob Benatia. E tantost com ells hagren haudes les cartes quel senyor rey los trametia, e la mia lletra, muntaren el meu leny e vengren a mi. E dementre quel leny anaua a ells, yo fiu ficar pals dauant lo castell entro a una ballestada luny: e ordone, que daquells pals en auant en pena de traycio nul hom no passas per neguna raho menys de ma volentat. E ordone tots los dedins un escudat ab un ballester, que exissen a torneig, que dues vegades lo dia nauiem cascun jorn. E nos erem entro a XXX cauaylls armats e entro a quinze alforrats el castell: e axi comensam nos a defendre be e ordonadament, si que tota hora nos trobauem defora. Empero yo entretant cite los vells de la illa de Gerba de part del senyor rey de Sicilia, que vinguessen a mi, e tramis cartes a cascu, quel senyor rey los trametia, que obehissen mi axi com la sua propria persona en totes coses. E tots los veylls de Moabia vengren a mi, axi aquells qui eren fora la illa, com aquells qui eren en la illa: e a cascu yo perdoni tot ço que hauien feyt. E tantost fiu fer un vayll ab mur defora lo castell de pedra e de terra, e dins aquell vayll e aquest mur yo fiu fer moltes cases de taules e destores e de rama. E tots aquells de Moabia de nuyt ab llurs mullers e ab llurs infants venien a mi, e yo tantost donaua racio de farina e de llegums e de formatges, quen veuien molt abandonadament. E axi mateix tramis a dir al traydor, ço es Alef qui era cap de Miscona, que vingues a mi; e hanch nou volch fer, mas vengren a mi dos veylls de Miscona, mas les llurs gents no volgren partir dels altres, a daquests dos fo la hu Amar ben Buceyt, e laltre Barquet. Queus dire? que no ana a un mes que yo fuy a Gerba, que tota hora hach en mon poder trescents homens de Moabia ab llurs mullers e ab llurs infants.

E com tot aço fo feyt, yo cite tres vegades lo dit Alef e aquells de Miscona, auans que ningun mal los faes; e ells no volgren venir a marce. E com los hagui citats tres vegades, e no volgren venir a marce, desafiels, e mis en la illa CC homens a cauayll de Alarps tots bons cauallers, qui eren amichs de la casa de Bensimomen, e eren de la part de Moabia. E a cascu yo done un besant lo jorn, qui val tres sous quatre diners barceloneses, e ciuada e racio de farina, e de llegums e de formatges. E com aço fo feyt, e ells CC cauallers hagui dins la illa ab aquells de Moabia, yo pense a fer caualcades sobre ells, axi que de nuyt los saltejauem en cascun lloch. Queus dire? que catorze mesos dura aquesta guerra, que tots dies nos trobauem una vegada lo jorn. E la marce de Deus, dins aquells XIV mesos haguem dells mes de DCC persones darmes, entre morts e presos, els desconfim dues vegades o tres; e si hauien ells be CCCC homens a cauayll. Queus dire? que a la fia un canto de la illa los fem reconar, e hach entrells gran fam, que de les serradures de les palmeres feyen pa.