Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCLI

CAPITOL CCLI.
Com en Simon de Montoliu clama merce al senyor rey de Sicilia Fraderich, que ell faes rebre lo castell de Gerba e la torra dels Querquens a qui li plagues; e com dit senyor rey offeri a mi R. Muntaner la conquesta de Gerba, em aparelli per conquerirla.

E en Simon de Montoliu tornasen en Sicilia al senyor rey clamar merce, que ell faes rebre lo castell e la torra dels Querquens a qui li plagues, e que hi trametes paga. E lo senyor rey bonament no troba, qui la volgues hauer; e encara vos dich, que no trobara lo senyor rey, quen galea ne en leny qui anas a Gerba volgues pujar. Veus, en quin partit era.

E es veritat, que yo en Ramon Muntaner en aquella saho vengui en Sicilia de Romania, e demani llicencia al senyor rey de Sicilia, que yo pogues anar en les parts de Cathalunya a pendre ma muller que hauia affermada fadrina en la ciutat de Valencia be hauia X anys: e lo senyor rey dix me, que li pleya. E axi fiu armar una galea de cent rems que yo hauia, que era mia. E lo senyor rey manam, que com lauria armada la galiota, que anas a ell a Montalba un lloch qui es la muntanya XIII llegues luny de Masina hon ell estaua destiu: e aço era en iuliol, quell volia trametre joyes a madona la regina Darago e als infants, e volia, que yols ho portas. E yo dix li, que era apareyllat de fer ço quell manas. E en aquella saho era lo senyor rey e madona la regina sobre Almeria. E axi fiu armar mon leny per venir en Cathalunya, e compri tot ço que mester me feu per fer les noces. E com totes coses hagui apareyllades a Macina, e la galiota armada, yo ane a Montalba al senyor rey per pendre comiat dell. E com fuy a Montalba, lo senyor rey sach feyt venir en Simon de Montoliu; e lendema que fuy vengut, lo senyor rey me feu venir en lo palau dauant ell; e aqui fo lo compte Manfre de Claramunt, e micer Damia de Palafi e micer Horigo Roço e molts daltres richs homens de la illa, e molts cauallers cathalans e aragonesos, e moltes altres bones gents: axi que tota vegada hauia en aquell palau C bons homens de gran compte e molta daltra gent.

Si que, com yo fuy vengut dauant lo senyor rey, ell me dix: en Muntaner, vos sabets lo gran dan e el gran greuge e desonor que nos hauem presa en la illa de Gerba, e vans molt lo cor, que nos ne puscam hauer venjança; perque nos hauem possat en nostre cor, que nos no hauem negu en nostre regne, qui ab la ajuda de Deus nos hi pusca tant bon conseyll donar com vos, per moltes rahons; e assenyaladament perço com vos hauets mes vist e oyt en guerres, que hom que sia en nostra terra; e daltra part, que hauets senyorejada gent darmes llonch de temps, e sabets, com fan a comportar. E daltra part que sabets sarrahinesch, perque podets menys de torsimanys fer vostres affers, axi en spies com en les altres guises en la illa de Gerba; e moltes daltres bones rahons que ha en vos. Perque nos volem eus pregam charament, que vos hauets de ser capita de la illa de Gerba e dels Querquens, e que prenats ab bon cor aquest feyt, e ab bona volentat. E nos prometem vos, que si Deus vos trau a honor daquesta guerra, que nos vos farem pus honrradament anar en Cathalunya a complir vostre matrimoni, que ara no fariets: e axi pregam vos, que per res nons en digats de no.

E yo que viu, quel senyor rey hauia tant gran fe en mi en aquests affers, vaig me senyar, e anem agenollar dauant ell, e fiu li moltes gracies del be que a ell pleya hauer dit de mi, e encara de la fe que hauia, que yo fos tal, quen tant grans affers yo sabes donar recapte. E otorgueli tot ço quell manas en aquests affers e en tots altres, e ane li besar la ma, e la lin besaren molts richs homens e cauallers per mi. E com yo lo hi hagui otorgat, ell apella an Simon de Montoliu e manali dauant tuyt, que li retes lo castell de Gerba e la torra dels Querquens, e que per ell ho delliuras a mi, e que daço encontinent me faes sagrament e homenatge, que ho tenia per mi, e que ensemps anas ab mi a Gerba e als Querquens, e que mo retes: e axiu jura eu promes em feu homenatge. E tantost lo senyor rey feu me fer les cartes e donam aytant de poder, com a si mateix, axi que nos retench apellacio neguna, em dona poder, que yo pogues fer donatius perpetuals, e soldejar, quals gents yo volgues, e fer guerres e paus ab tots aquells que a mi plagues. Queus en dire? que ab tot poder me trames. E yo dix li: senyor, mes haurets a fer, que vos per vostra carta farets manament al thresorer e al mastre portola e a tots los officials, e a tots los altres officials vostres que son en la Fasana de fora, que tot quant yo demanare per mes lletres me sia trames, axi diners com vitoaylles, com totes altres coses que mester me facen. E que ades de present manets fer carregar una nau de forment e de farina, e una altra de ciuada e de llegums e de formatges, e una altra de vi, e que ades de present ne vagen. E lo senyor rey mana, que ahi tantost fos feyt, que yo li dix: senyor, yo he entes, que en la illa de Gerba ha gran fam e minua de viandes, e en tota la sua encontrada, e en la terra ferma atretal; perque ab les viandes fare combatre los uns ab los altres. Si quel senyor rey entes, que yo deya be, perque ell me basta de totes coses mills que hanch senyor bastas vassayll, que hanch res nom falli.

E axi pris comiat dell e anemen a Masina. E com yo fuy a Masina, yom cuyde tantost partir. E cascuns daquells Llatins quim deuien seguir pensaren me de tornar tantost los diners que hauien presos; que digueren, que ells no volien anar murir a Gerba: si que llurs mares e llurs mullers me venien plorant, que per amor de Deus cobras mos diners, que cascuna sen planyia, que hi hauia perdut pare o germa o marit. E axi hagui a recobrar mos diners de tots, e hagui acordar de nou de Cathalans.