Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme primer/Capítol 2
2.
U
Era cosa es e certa, que nostre aui el[1] Rey don Amfos[2] feu parlar matrimoni al[3] Emperador de Contastinoble,[4] que li donas sa filla per muyler[5]. E sobre aqueles paraules que foren tractades e acordades damdues[6] les parts, ço es assaber[7], de nostre aui e del Emperador: feu[8] matrimoni nostre aui ab la Regina dona Sanxa que so fiyla del Emperador de Castella. E lemperador de Contastinoble no saben[9] lo matrimoni que el auia[10] feyt, enuia sa fiyla al Rey don Alfonfo Darago[11] qui era comte de Barçalona[12], e marques de Proença.[13] E .j. bisbe e .ij.[14] richs homens qui uenien[15] ab ella, quan[16] foren a Montpestler[17] faberen quel Rey don Alfonfo nostre aui hauia prefa la Reyna[18] dona Sanxa fiyla[19] del Emperador de Castella[20] per muyle. E uiren fe[21] en gran enbarch, e en gran pensament que farien[22], pus el[23] hauia presa altra muyler. E en .G. de Montpestler era senyor de Montpestler, e de la senyoria que pertany a Monpestler. E aquels nobles qui eren uenguts ab la fiyla del Emperador demanaren[24] ques farien daquest engan, e daquest failment que hauien pres: que els uinent[25] ab la fiyla del Emperador Manuel al Rey don Alfonfo que la prefes per muyler, e el nauia[26] altra presa, e quels conseylas en qual manera[27] sen captendrien. E el respos los quel hauria son conseyl[28]. E quan en .G. de Montpestler hac tot son conseyl aiustat, donaren li per conseyl sos richs homens, e sos cauallers, e aquels que eren homens de ualor en la ciutat[29] de Montpestler, que las[30] retingues per muyler. E pus Deus li hauia dada[31] tanta de gracia que la fiyla del Emperador Manuel, qui era en aquel temps lo meylor hom de chrestians[32], era uenguda en sa uila ni el loc[33] hon el era, e era desconsolada de[34] marit que deuia hauer, que la preses per muyler: e que no lan[35] lexas tornar per nuyla re[36]. E sobre aço el feu[37] resposta al bisbe e als nobles qui uengueren[38] ab ella: e la resposta fo aytal, quels enuia[39] per sos missatgers: Que pus Deus li hauia dada tanta de gracia, que pus ella no hauia aquell marit que deuia hauer, que el la uolia hauer per muyler. E quan los missatgers del Emperador hoiren aquestes paraules, ab lo desconort que hauien de primer, los dobla: que la fiylla del Emperador preses marit sino[40] Rey o[41] Emperador: car altre no li tanyia[42]. E pregaren lo molt carament per[43] la ualor que en el era e per Deu, quen lexas tornar a la fiyla del Emperador: car els li hauien promes que si aquel matrimoni nos faes, que[44] la tornassen a son pare per terra o per mar. E que nols enbargas, pus rao noy[45] hauiaa ne per el no era uenguda. Ab aytant respos los en .G. de Montpestler e fon conseyl: Que daltra manera no seria. E quan los missatgers del Emperador enteseren la lur uoluntat e que daltra manera no poria esser[46] demanaren los[47] acort. E els donaren lols tro en laltre[48] dia. E el bisbe e els richs homens qui uengren[49] ab ela ueeren que la uoluntat den .G. de Montpestler e de son conseyl hauia a passar, pensaren se que faessen aquel matrimoni ab aquesta condicion: Que si fiyl o fiyla uenia, qui fos concriat[50] den .G. de Montpestler, e de la fiyla del Emperador, que fos senyor de Montpestler uiuent aquel o aquela. E tornaren a fer sa[51] resposta, e dixeren an .G: de Montpestler e a fon conseyl, que els los porien mal fer, o pendre, o que lals tolguessen: mas ab la lur[52] uolentat ne ab la dela no farien aquel matrimoni, si donchs nou fayen en aquesta manera: Que el los prometes ab fagrament e ab homenatge, e queu faessen iurar a tots los homens de Montpestler de .X. anys a en sus: que iurassen que fiyl o fiyla qui fos damdos[53], que fos senyor de Montpestler si fos hom, e[54] aytambe si fos fembra[55]. E en aquesta manera en .G. de Montpestler, haut[56] conseyl de sos nobles o de son conseyl, atorga les paraules, e feuse el matrimoni. E en .G. de Montpestler hac daquela[57] dona una fiyla per nom Maria.
- ↑ Lo
- ↑ Alfonfo
- ↑ Ab lo
- ↑ Constantinoble, qui hauria per nom Manuel
- ↑ Muller
- ↑ De ab dues
- ↑ A saber
- ↑ Lo
- ↑ Sabent
- ↑ Ell hauia
- ↑ De Arago
- ↑ Barcelona
- ↑ Prohença
- ↑ Un bisbe e dos
- ↑ Que venian
- ↑ E quant
- ↑ Monpestler
- ↑ Hauia la Regina
- ↑ Filla
- ↑ Presa
- ↑ Verenfe
- ↑ Faerien
- ↑ Ell
- ↑ Al dit senyor
- ↑ Vinents
- ↑ Ne hauia
- ↑ Donas consell en qae guifa
- ↑ Que haurien pres consell
- ↑ Vila
- ↑ La
- ↑ Feyta
- ↑ Cristians
- ↑ Ne al lloch
- ↑ Del
- ↑ La
- ↑ Nula res
- ↑ Sa
- ↑ Vingeren
- ↑ A dir
- ↑ Fos
- ↑ O que fos
- ↑ Lin tanya
- ↑ Que per
- ↑ Ells la tornarien
- ↑ Raho no hi
- ↑ Podia fer
- ↑ Lo
- ↑ Al altre
- ↑ Vengueren
- ↑ Concreat
- ↑ Llur
- ↑ Mes la llur
- ↑ De ab dos
- ↑ O
- ↑ Femina
- ↑ Hagut
- ↑ Hach de aquella