Cap al tard/Les Campanes

ELEGÍES

Les Campanes

 Assaborint l'hora tranquila,
he reposat en el coster.
Cada encontrada té sa vila,
y cada vila son cloquer.

 Totes les tintes llunyadanes
fan en la serra una blavor;
totes les veus de les campanes
una melòdica remor.

 Sons de cloquers qui s'harmonisen
escalonats pe'ls quatre vents,
come gegants qui profetisen
damunt els pobles indolents;

 par que en el terme divisori
de les tenebres y la llum,
diuen el salm recordatori
de nostra vida que's consum.

 L'himne de pau als qui reposen
en el reyalme de la mort,
si ofén l'orella dels qui gosen,
als qui sufrim dona conort.

 No la planyeu eixa diada
als qui ploram sers anyorats,
perque ella fa menys desolada
l'ombra on jauen els finats.

 Per tot arreu, l'alta harmonía
aixeca esbarts de pensaments,
y a n'els finats fa companyía
la remembransa dels vivents.