Cansons de la terra - Volum IV/San Magí
SAN MAGÍ.
Allí baix al pla—ja n' hi ha una dama;
n' era lo dimoni—qui l' atormentava;
Pecador,
que l' atormentava,
pecador!
Lo dimoni diu—del cor de la dama:
—No me n' aniré—qu' en Magí no 'u mani.—
· · · · · · · · · · · · · · · ·
Ja 'l varen buscar—per 'quellas montanyas:
várenlo trobar—á la cova santa
que pregava á Deu—per la seva mare,
de que li alcansés—lo que li demana,
la gloria del cel—qu' es la gloria santa.
Ja 'l varen lligar—ab cadenas llargas
y per aquells monts—van arrossegarlo.
Quan son baix al pla—ja lo 'n reposavan:
—Tu Magí qu' ets sant—obrans un miracle,
ne tenim gran set,—set que nos abrasa;
be beuriam prou—si tinguessem aiga.—
Magí s' agenolla—ab las mans plegadas.
Ab lo gayatet—tres cops ne pegava;
ja 'n surten tres fonts—frescas y geladas,
curan de dolor—febres y quartanas,
qui tinga algun mal—vagi á visitarlas.
«No se sab d' hont era fill aquest sant: Domenech en sa historia dels sants de Catalunya diuqu'era de sanch real, [1] de Borgonya y que s' havia retirat á las montanyas de nostra terra, ahont avuy se 'l venera, ahont hi passá alguns anys fent vida d' hermitá y molts miracles. La fama de sas estraordinarias virtuts y del diví poder ab que obrava arribá á saberho lo prefecte de Tarragona qu' era gentil: aquest tenia una filla molt malalta y enviá un misatge al sant á fi de que volgués anarli á curar. Magí hi aná y la malalta guarí. Morales diu que després d' aixó lo sant se 'n torná á sa montanya y havent tornat á creixe la persecució contra 'ls cristians en temps del emperador Maximiá, lo mateix prefecte hi enviá alguns soldats perque l' agafessen, quals soldats arribaren á la cova molt fadigats y morts de set y 'l sant per férlosela passar feu rajar d' una penya una font d' aiga regalada: aquesta font encara avuy dia 's conserva y molts son los malalts que hi van per guarirse de sos mals. Mes perçó los soldats no foren agrahits, sino qu'al revés volgueren que renegués de sa fe y no volentho Magí, l' escapsaren allí mateix. Diu Morales, qu' allí hont caigué la sanch del martre, naixqueren uns rosers, que feyan unas rosas blancas tacadas de jáspis de color de sanch, volent ab aixó Deu honrar la mort de son servent. La cova hont feu penitencia y morí es molt venerada pels catalans que de tots cantons hi van á visitarla. (Leyenda de oro.)
Una de las poblacions que ab mes fe celebra lo dia d' aquest sant (19 d' agost) es Tarragona.
- ↑ No cal dar crédit del tot á n' aquests parers, donchs ja es sabut que molts son los nostres sants als que se dona aquest carácter y l' afició á viure entre nostres monts per mes que sian de llunyanas terras.