Cansons de la terra - Volum IV/Caramellas
CARAMELLAS.
En aquesta porta som,
no hi som per res de mal,
si en res vos agraviem,
suplico nos ho digau;
d' aixó no 'n farem cabal,
y passarem nostra via:
Deu vos guart tot quant teniu
y la humil verge Maria.
Digau viudetas, casadas,
y donzellas que sou dins,
si gustau de la música
d' aquestos galans fadrins.
La resposta no es tornada,
jo crech que be 'n gustarán:
Cantem tots ab alegría,
si volen donar, darán.
Lo primer, ó donzelletas,
que vos suplicam rendits,
es, que vos iscáu llestetas
de dintre de vostres llits.
Eixiu, donchs, ab alegria,
que coblas no 'n faltarán:
Cantem tots ab alegría,
si volen donar, darán.
Iscan los pares y mares,
que 'ls agradará també,
y així mateix las comares,
que per ellas se fa 'l bé;
isca tota la casada,
que tots junts se alegrarán:
Cantem tots ab alegría,
si volen donar, darán.
Iscan també vostres avis,
y los sogres si n' hi ha
pero aquestos que no iscan,
molt poch nos importará;
ara es lo temps d' alegría,
y élls sempre van rondinant:
Cantem tots ab alegría,
si volen donar, darán.
La Quaresma es acabada,
Jesus ja ha ressucitat,
déunos ous, fijas ó cocas,
puix que á Pasqua hem arribat;
las coblas son acabadas,
per aixó no cessarém;
y al peu de la vostra porta
alegrement cantarém.
Véuse aquí lo que esplicant la festa en que's cantan aquestas caramellas deyam en lo Calendari catalá del any 1868.
«Las caramellas ó camilleras se celebran lo dissapte de Pásqua. Tot lo jovent del poble se congrega y en joliu aplech va de casa á casa trucant á totas las portas demanant quelcom per la Mare de Deu, acompanyantlos una nombrosa cobla y cantant uns goigs de la Verge. Quan s'ha fet tota l' aplega, llavors, al mig dia, se acollan de nou y fan un dinar ahont deu haverhi de precis un gran plat de caragols; aixó es lo que caracterisa aquella dinada. També hi corra'l bacallá de dos ó tres menas. Allí cadascú hi diu la seva y dura fins á entradefosch hora en que'ls joves corren á sas casas á cercar unas cistelletas, totas enflocadas y ab picarols y flors boscatanas, que tenen lligadas al cim de llargas canyas gurnidas de cintas. Tots al plegat, ab la cobla al darrera y cantant cansons aixeridas y dolsas, van de finestra á finestra trucant á las casas de las donzellas, y eixas obran, y ab rezel guaytan y trémolas de mans agafan la cistella é hi posan lo que millor los sembla. Tot lo que llavors s'arreplega es pels de la colla. ¡Quantas ulladas de jove á donzella 's travessan! ¡Quantas citas esperadas llavors se donan! Es un be de Deu: ells á baix canta que canta, y ellas á dalt, ab las galtetas rojas com las cireras, guaytant y mig rient, y escondint lo cap cada volta qu' un dels joves las hi diu alguna tendra parauleta. Aixís se passa 'l vespre. Tot lo poble está en moviment fins ben tart de la nit. Y tot son crits d' alegria, y música y cansons! Y 'ls noys forman cua á la quadrilla, y 'ls vells per oure la veu de sos fills, tambè los van al darrera ab lo bastó de gantxo á la má y la llarga barretina fregantlos la esquena. Aixo la vigilia. Ara al endemá, 'l dia de Pasqua tot lo bo y millor del poble corra á la plassa y allí á damunt d' una taula hi ha 'l guinot. Lo guinot consisteix en una agulla qu' está posada y 's mou com la de la brúixula; sota d' ella hi ha pintat un cercol ab nombres y dos ninots; l' un representa una dama, l' altra un ninot que te per nom guinot. Qui vol jugar, fa rodar l' agulla: si eixa s' atura sobre un nombre alt, bo; si 's para damunt la dama, millor; mes qui l' ha fet rodar quan l' agulla s' detura sobre 'l ninot, tot ho guanya. Pus be, aquell es lo dia de jugar á consemblant joch. Los que tenen la taula del joch, son los que la vigilia al matí han fet l' aplega per la Verge, y cosa estranya, en nom d' ella jugan, posant al joch lo que per ella 'ls han donat. Tot lo que 's guanya es per la mare de Deu, tot lo qu' ells perden es del que guanya. Aixís hi ha hagut anys que la Verge ha tingut molt y altres que tot ho ha perdut. Mes per ço, diuhen los del poble may s' enfada y sempre des de dalt de son guarnit camaril nos mira dolsament ab la rialleta á la boca.»
D' aqueixa cansò n' hi ha moltas variants y ab lo mateix obgecte se 'n son fetas á dotzenas; mes ni la que posem per mostra ni cap de las altres reuneix cap condiciò literaria. Lo que te verament preu artistich es la tonada. Per no deixar arreconada tan agradable melodía, hem fet lo sacrifici d' estampar la barroca lletra de la cansò.