Cansons de la terra - Volum III/Serrallonga
SERRALLONGA.
Quatre bandolers—van de camarada,
un era Serrallonga,—l' altre s' amiga Joana,
Farará,
fararó,
L' altre 'l Fadrí de Sau,
fararó.
Las ninetas ploran,—ploran de tristor
perque en Serrallonga—es á la presó,
farará,
fararó,
es á la presó,
fararó.
Joana la sua amiga—á son germá deshonrá
y donarli la mort—al cel ell va jurar
farará,
fararó,
al cel ell va jurar,
fararó.
Bernat de Serrallonga—per son fill plorá
y pera que 'l prenguin—ell mateix lo entregá,
farará,
fararó,
ell mateix lo entregá,
fararó.
Vers 4.
Ploran las minyonas—ploran de dolor.
La única versió que 's coneix fins ara d' aquesta cansó es la que publica En Manel Milà en son Romancerillo, qual versió segons diu lo autor de l' obra citada es extreta de la comedia que ab lo títol El Catalan Serrallonga escrigueren tres ingenis (Antoni Coello, Francisco de Rojas y Lluis Velez de Guevara) á mitjans del segle xvii. En la versió aquesta, com nota molt be En M. M., no mes hi ha tradicional la segona posada; las altras tres, se véu que foren arregladas pèls autors del drama. Nos acaba de probar aixó la música de la mateixa, pus aixis com escáu molt be á la segona posada, no va gayre á tom á las altras, perçó en la solfa s' hi troba la lletra de aqueixa y no la del comens.
També probaria indirectament lo mateix alguna altra cansó catalana que 's troba en lo acte primer del citat drama, la qual no te per cert res de popular y es la següent:
Una veu: | Qu' ha de se' una dama que no té dinés? |
Altra: | Si es molt hermosa ser lo pitjor qu'es. |
Una: | Ay, ay que dolor que té á ne 'l cor! |
Toll: | Y de qué? |
Una: | Espera y t' ho diré. De veure una Joaneta qu' es bonica y discreta sens dinés per compra' un jipó ab passamá d' or á Barcelona.... |
Ara ve lo tractar d' un altra cosa mes que sia lleugerament. ¿Era un cavaller lo dit Serrallonga, com han pretés los autors del drama ja nomenat? ¿Se deya Serrallonga ó be Sala? Que no era cavaller ni molt menys, ho prova lo procés que se li feu quan lo varen agafar, qual publicació devem á En Joan Cortada, distingit lletrat y eminent historiayre que, per desgracia de las lletras catalanas, la mort nos ha pres ara de poch. Extraurém algun bocí del dit procès y per ell se podrá formar clar juhí sobre l' assumpto que 'ns ocupa.
Declaració de Jaume Malianta (a) Fadrí de Sau.
«Dich que en companya del dit Serrallonga y del Hereu del puig de la Vall, avuy difunt, pochs dias despres de haverme arreplegat ab en Serrallonga, varem robar la casa de G. Muntada de Susqueda y vam matar al dit Muntada, perque es va defendre, y varem entrarhi á capvespre y robarem diners, joyas d' or y plata y de allí ab lo robat fugirem al bosch de Sellabona etc.
«Lo dia de Santa Llucia de 1625 anant jo aquadrillat ab dit Serrallonga, Miquel Miarons etc. anarem armats de nostres pedrenyals á casa de J. Torrents de las Planas y al mig del dia entrarem en dita casa en nom del rey y pujant dalt alguns de naltres, y quedantse los demés baix a la porta, vam esbotzar una caixa y robarem joyas de plata, diners y una xica cadena d' or; algunas culleras de plata, anells d' or y roba etc.
«També en las festas de Nadal del dit any 1625, anant ab dit Serrallonga y demés lladres de sa quadrilla, un dia nos posarem en lo cami ral que va de la present ciutat á la de Girona en lo lloch dit la Creu de Franciach y allí armats de pedrenyals curts y llarchs robarem, als pasatgers diners, robas y demés cosas que duyan, y'ls que ferem lo robo eram Serrallonga etc. etc.
Ab aixó crech que ni ha prou per demostrar que lo dit Serrallonga no era altra cosa que un lladre de pas.
Ara per probar la magnanimitat de son carácter, direm, que sent casat y tenint cinch criaturas, deixá á sa muller y s' acompanyá d' altras donas á las quals no tractava del tot be, puig á una d' ellas, segons declara ella mateixa, un dia perque estava de mal humor, la deixá estaburnida d' un cop de culata al cap.
Per lo que toca al nom devem dir, que encara que'l nom Serrallonga no era nom de casa segons se véu pel procés, ab tot, com ho proban las declaracions, no'l coneixian per altre los seus y 'ls estranys.
Un autor modern que ha sostingut al tal Serrallonga son padrò de noblessa postissa, per fugir de la llum del procés, ha dit que 'l Serrallonga noble, no era en Sala y Serrallonga terrós, sinó un altre. Preguntarém nosaltres en resposta á n' aixó: ¿es probable que en la mateixa época y en lo mateix poble nasquessin dos Serrallongas y que tots dos fossin aventurers com algú ha pretés sostindre?
Estem plenament convensuts de que no mes n' ha existit un en aquella época y á n'aquest es al que's refereix la cansó. Cal no mes llegir lo procés publicat en lo Telégrafo per convencers' de que no tenia res de noble, sent com era un terrós (com se sol dir de un travallador de la terra) y ben poch ó gens de polítich lo qui robava, cremava y matava per vilas, montanyas y camins rals, ab lo sol obgecte de johir de lo robat. Per acabar de donar un xich mes de llum á n' aquest rahonament, publiquem aquí la crida ab que's posá preu al cap d' aquest fascinerós.
Ara ojats tothom generalment, queus notifican y fan á saber, que de part del Excelentíssim señor Don Henric de Aragò Folch de Cardona y de Córdova, Duch de Sogorb y de Cardona, Gran Condestable de Aragò, Marques de Comares , del Consell de Estat de la S. C. y Real Magestat, y son Loctinent y Capita General en lo principat de Cathalunya, y comtats de Rosselló y Cerdanya, que attenent sa Excelencia, que ab lo Capitol de les crides ordinaries manades publicar per sa Excelencia, lo die de vint y tres del corrent mes de Maig en lo Capitol catorze están promesos premis per als qui capturaran y posaran en ma de la Regia Cort los lladres publichs, y homens facinerosos, que inquietan y perturban la pau pública dels dits Principat y Comtats, ço es per cada cap de quadrilla dos centas lliuras moneda Barcelonesa si será pres viu, y posat en ma y poder de la Regia Cort, y si será mort cent lliures, y dels demés lladres cent lliuras per cada hu si vius serán, y cinquanta morts, y per que importa que dels que vuy son publicats en la Regia Cort per enemichs de sa Majestat, y separats de pau y treva, com á lladres publichs, y altres per homicidas proditoris se tingue noticia dells. Per tant sa Excelencia diu, notifica y fa á saber, que los que vuy son publicats per lladres y homens facinerosos son los seguents.
Joan Sala y Serrallonga de Caros, cap de Quadrilla.
Valentí Oliueres, texidor de lli de Sant Llorens Çauall.
Ramon Montada de dit lloch.
Hiacynto Vila dit lo Magay de Artes.
Pere Puig de Castell Tersol.
Joan T. dit lo Monjet de Tona.
Joan Gardan, dit lo garçó de Caldes de Montbuy, tots de la quadrilla de dit Joan Sala y Serrallonga.
T. Armengol de la Sglayola.
T. dit lo Tendre.
T. dit lo Piler, tots de la Seu de Urgell.
Juan Cadell, dit lo bastart Cadell.
Joan Guix, dit lo Estudiant Guix de Berga.
T. dit lo Bomia de Sant Joan de Oló.
Ramon T. que sa mare ha abitat en lo lloch de Roda.
T. Vacarisses, dit lo Caballut de Collbató.
Joan Guasch de Sant Climent.
Francisco Rubert de Mora Ribera de Ebro, cap de Quadrilla.
Hieronym Gil, dit Hieronymet, francés.
Francesch Abbas del lloch de Calafeit.
Antich Gorderes y Cerdá.
Guerau Cape, tots del lloch de Alp.
Hiacynto Canyelles de la part de Segarra. Y los que son publicats per enemichs de sa Magestat per homicidas proditoris son.
Matiá Morot y Pere Morot germans, de Vilassar.
Francesch Companyó, de Ripoll.
Y així inseguint la conclusió en lo Sacre Real Concell feta diu, y en sa bona fe y paraula Real promet, que per cada cap de Quadrilla dels sobre nomenats, y per los demes lladres nomenats manava pagar ab tot efecte de diners de la Real Thesorería los premis ab dit Capitol promesos, si y conforme en dit Capitol de crides, está expressat, y als qui pendran y capturaran al dit Matiá Marot, Pere Marot, Francesch Companyó, homicidas proditoris, y posaran en ma de la Regia Cort algú de aquells, á efecte que puguen ser punits y castigats en pena ordinaria, los manará donar y pagar, realment y de fet de diners de la Real Thesoreria, si serán presos dos centes lliures per cascu, y si morts cent lliures, y à mes de dit premi manará fer llarga y bastant remissió á una persona per ell nomenadora, com no sie can de Quadrilla, ó homicida proditori, á arbitre de su Excelencia y Real Concell, y los matexos premis manará donar y pagar als qui posaran en ma de la Regia Cort vius ó morts, á altres homicidas proditoris, que com á tals son estats ya publicats per enemichs de sa Magestat, encara que en las presents cridas no están anomenats, ni especificats, perque nos te certitut si encara son vius, ó morts. Y perque la captura de dit Joan Sala y Serrallonga importa lo ques pot y deu considerar per la pau y quietut del present Principat y Comptat, per ser home tant facineros, y de tans anys publicat per enemich de sa Magestat, com á cap de Quadrilla; y hage comesos atrocissims crims y delictes, inseguint sa Excelencia la mateixa conclusió diu, y en sa bona fe y Real paraula promet á qualseuol persona de qualseuol estament grau ó conditió, encara que sie lladre publich de la mateixa ó altre Quadrilla, y encara que sie ya publicat per enemich del Rey nostre Senyor, que pendra viu ò mort al dit Joan Sala y Serrallonga, y lo entregara en poder de la Regia Cort, li manara fer y despachar llarga y bastant remissió de tots y qualseuol delictes per ell comesos y perpetrats, encara que tingués instancia de part, y que pugue traurer de mal altre lladre de la matexa, ó altre quadrilla que éll nomenara, al qual també sa Excelencia li manara fer y despachar la matexa remissió gratiosas, y si qui pendrá viu á dit Serrallonga no tindrá necessitat de remissió per sa persona, sa Excelencia li promet donar y pagar en premi de dita captura encontinent sis centas lliuras moneda Barcelonesa, y que pugue nomenar y traure de mal á dos lladres de qualseuol Quadrilla, ó altres dos persones que á éll li aparia nomenar, prometen axi matex sa Escelencia manarlos fer y despachar consemblant remissió gratiosa, y sino podrán pendrer aquell, y portaran lo cap de aquell, y ab llegitimes proues constara ser lo cap de dit Serrallonga pugue nomenar, y traurer de mal á un lladre de qualseuol quadrilla, ó altre persona, al qual li manara fer y despachar la matexa remissió graciosa, y li manara donar encontinent tres centes lliures moneda Barcelonesa, y si qui portara lo dit cap voldrá remissió per sa persona, se li manará despachar llarga y bastant, conforme está dit, y que pugue nomenar altre lladre, ó altre persona que li aparia nomenar, als quals semblantment sa Excelencia li manara despachar remissió graciosa declarant sa Excelencia, que ab la present crida sien compresos qualseuol premis oferts y promesos ab altres crides Reals, axi per captures de lladres, com per homicidas proditoris, y si en la Real Thesoreria nos trobas diner de prompte sa Excelencia dona fe y paraula Real, quels manera pagar encontinent. E per que les dites coses sien á tothom notories mana sa Excelencia esser feta y publicada la present pública crida per los llochs acostumats de la present Ciutat, Vilas y llochs del present Principat y Comtats hon conuinga y menester sia.—El Duque de Sogorbe y de Cardona.—Vt. Don Miguel Sala Reñs.—Vt. De Calders & Ferran, Reg. Thesau.—Vt. Ferruz Fisci Aduoca.—Franciscus Trobat, Infir. & obliga. loc. xvij.—Fol. CLiij.
Fou feta y publicada la present crida per los llochs acostumats de Barcelona ab tenor y veu de dos trompetas à 27 de Maig 1633, per mi Joan Gaspar Pau.