Cansons de la terra - Volum III/La passió

Aquest text tracta sobre una edició de 1871. Per a altres versions, vegeu La Passió.

LA PASSIÓ.

Christians lo que 'us diré:—creureu de la Pasió
dels Apostols y deixebles,—de Jesu-Christ Nostre Senyor:
y de tota la conversa—que entre ells va passar;
al manco la de Sant Pere—quan sentí lo Gall cantar.
Un Dijous Sant de capvespre—com estava ordenat,
digué Jesus als Deixebles—que vajan á la Ciutat:
«allí trobaréu un home—ab un canti d' ayga en má,
seguíulo fins á la porta—de ahont veuréu que entrará.»
Los Deixebles humilment—fan lo que 'l Mestre 'ls ha dit,
vanse á Jerusalem—perque Dèu n' era servit.
Allí entrant á la Vila,—davant d' ells se demostrá
un home ab gran alegria,—ab un canter d' ayga en má.
Diréu al amo de casa,—que jo vos hi he enviat
que vull celebrar la Pasqua,—puig lo temps es arribat,
Demanaréu una Taula,—comensáula de parar,
esta nit los meus Deixebles—ab vosaltres vull sopar.
Quan Jesus fou en la taula—en casa Simeòn Leprós,
humilment li presentaren—aquell menjar tant preciós.
Dix Jesus estas paraulas,—comensantse á contristar:
«ab gran desitg esperava—de menjar aqueix sopar.»
Quan Jesus fou en la Taula,—segons escriu Sant Matheu:
«esta nit los meus Deixebles—hu de valtres me trahiréu.
Ja fujirán las Ovellas—quan lo Pastor pres será,
los Soldats tots á la una—deixerán llur Capitá.
Lo qui á mi me trahirá—posará la má al meu plat,
y ell se'n portará 'l bocí—que per mí está reservat.
Y vindrá lo Fill del home,—puix així promés está,
crucificat será lo Home,—Dèu glorificat está.»
Miráu quanta amistat porta—Jesu-Christ á n' al traydor,
que posan junts la má al plat,—qu'es voluntat del Senyor.
Per veure si 's penediria—no 'l volgué escandalisar,
perque portava la bossa—de lo vendre y del comprar.

Diu Sant Pere gloriós:—«Senyor, may vos deixaré,
avans moriré per Vos,—Senyor, que no fugiré.
Y si algú se escandalisa—escandalisat será,
que jo 'l ne perseguiré—ab lo coltell en la má.»
«Mira lo que jo 't dich, Pere,—mira en esta santa nit,
antes que lo Gall no cante—jurarás que no m' has vist:
y totas las teuas obras—ab mí vindrás á ignorar,
fins dir no coneixes l' Home—que es lligat en lo Pilar.
Encara dich mes avant,—mira, Pere, que farás,
antes que lo Gall ne cante—tres voltas me negarás.»
Llavors lo beneyt Sant Pere—comensá de contristar,
volgué entendre lo misteri—que en la Taula se va obrar,
Finidas estas paraulas—acabaren de sopar;
Jesus pren la tovallola,—la bacina en l' altre má.
Per mostrarnos la Doctrina—los peus los volgué rentar,
á fins en los peus de Judas—Jesu-Christ se va inclinar.
Diu Sant Pere gloriós:—«Senyor, vos no'm rentaréu;»
«Tú no rebrás lo meu Cos—si jo no 't rento los peus.»
«Rentéume donchs las mans solas—que los peus no'm vull rentar.»
«Lo que ja está net, Pere,—no fretura de rentar.
Deixebles, tots sou mol nets—de culpas y de pecats,
si no es aquell mal enterch—Deixeble tan desditxat.
Mira lo que jo 't dich, Pere,—tot ne passa en veritat,
valdria mes que en la terra—un home tal no fos nat.»
Jesus may fa ninguna obra—sino ab gran cumpliment,
va posar la tovallola,—y ordená 'l Sant SAGRAMENT:
«Qui menjará la Carn mia,—y de la mia sanch beurá,
si n' es mort cobrará vida,—si es viu bé morirá.»
Judas també combregá—possehit ja del Dimoni,
Jesu-Christ li va parlar:—«vesten acabar ta obra.»
Ningú d' ells may entengueren—lo que Jesus va parlar,
pensant potser li dolia—quan Judas se va penjar.
Quan Judas se 'n fou anat—Jesu-Christ feu un Sermó.
«haja pau entre vosaltres—y no hi haje mes rencor:
lo que lo mes petit vulla—lo mes gran també ho voldrá,
que jo pregaré al meu Pare—vos tinga tots de sa má.
Un poch estaré ab vosaltres,—mes tantost me 'n aniré,
teniu ferma l' esperansa—que al ters dia tornaré:
de Adam la gran cayguda—Jo la tinch de reparar,
y las Ovellas cautivas—aniré Jo á rescatar.
Allí ahon Jo aniré—valtres no podéu venir,

que per conservar la Fé—havéu de restar assí.
Quan se vindrá la jornada—Jo vos vindré á cercar,
y vos donaré una vida,—la qual sempre durará.
Quan aniréu per lo Mon—predicant la Santa Fé,
Deixebles, ab lo meu nom—destruiréu á Llucifè':
y en mostrarli la Creu mia—ahon me posarán demá,
ahont se vulla que sia,—ab lo meu nom fugirá.»
Contempláulo dins del hort—com estava agenollat,
aguardant la trista mort—ab tanta humilitat.
Los Sants Pares y Profetas—may cessavan de clamar:
«Jesus, puig lo temps se acosta,—veníunos á llibertar.»
La segona oració—ne va fer lo Fill de Dèu,
quan lo Calzer de passió—li aportá Sant Miquel.
«Acceptáulo, Jesus Dèu,—que aquesta n' ha de passar
la vostra Santa Persona,—si lo mòn voléu salvar.»
Quan Jesus hagué aceptat—lo Calzer de passió,
se girá á sos Deixebles,—que dormian de tristor:
«Esta nit los meus Deixebles,—tots me voliau aydar,
ara solament una hora—ab mí no podeu vetllar.
Despertáu los meus Deixebles—y direm Oracions,
que Déu nos de paciencia—en nostras tribulacions.
Lo enemich del Fill del Home—esta nit no dormirá,
per guiar que 'l Fill del Home—lo pugan crucificar.
Lo enemicho may ha sabut,—ni entés perfectament,
que Jo sia la virtut—del Pare Omnipotent;
ni entendre lo Misteri—de la Santa Trinitat
á fins que lo meu Deixeble—falsament me haurá besat.
Ja se acostan las tenebras,—pero anemsen aviat,
que ja sento las cadenas—ab que tinch de ser lligat:
qui tindrá coltell ó gladi—bé lo podrá guardar,
perque tots son gent de armas—los que'm venen á cercar.»
Llavors Judas arribá—ab los Jueus ab grans crits,
Jesu-Christ lo va parlar:—«¿qué cercáu los meus amichs?»
Ells llavors cauhen en terra—en sentir Jesus parlar,
fins gue plagué á Jesus—ningú d' ells se va aixecar.
«Diumenge era ab vosaltres—que'm feyau mòlt gran honor,
ara veniu tots ab armas,—com si fos un malfactor.»
Ell los diu: «veniume á pendre—que'us ne dono llibertat,
cumplit se han las Profecías—del que está profetisat.»
Llavor Judas lo besá—á la galta preciosa;
prestament se va acostar—aquella gent rabiosa:

Llavors lo beneyt Sant Pere—volguèls fer tornar atrás,
y va tallar la orella—á Malcos, criat de Caifás.
«Torna lo teu coltell, Pere,—á son lloch acostumat;
qui de coltell feriria,—de coltell será nafrat.»
En tocant Jesus la orella—prestament la va curar,
quan veren semblant Misteri—mes se varen indignar.
En casa de Anás portaren—a Jesus pres y lligat,
perque la anyada passada—tenia 'l Pontificat,
Dintre de una gran sala—aquella nit va passar
Christo ab las mans lligadas—arrimat en un Pilar.
Diu Sant Pere á Sant Joan—seguim tots á Jesu-Christ
ara no 'ns coneixerán,—perque es obscura la nit.
A dins de aquella sala—los dos se varen entrar,
perque Sant Joan de casa—era mòlt familiar.
Quan Sant Pere va sentir—maltractavan al Senyor,
la sirventa li va dir:—«¿Tú ets de aquell Malfactor?»
«No'l conech, digué Sant Pere.»-«Ignocent me fas tornar?
«Dicte que n' ets Galileo,—jo 't conech ab lo parlar.»
La sirventa may callava—perque n' es cap de pecat:
«Dicte que tú ets Deixeble—de aquell endemoniat!»
«No'l conech, digué Sant Pere,—ignocent me fas tornar;»
«Dicte que n' ets Galileo;—se 't coneix ab lo parlar.»
Respon un criat de casa—servidor del Sacerdot:
«Aquest perseguia á Malcos—quant eram dintre del Hort.»
«No'l conech,» digué Sant Pere,—ab jurament ho afirmá;
tant prest com la Fe li falta—lo Gall se posa á cantar.
Jesus ne mira á Sant Pere—quan lo Gall hagué cantat:
prestament isqué de casa—á plorar lo seu pecat.
Diu la Santa Escriptura,—que es cosa de contemplar,
que 'ls ulls de la sua cara—pareixian una mar.
Humilment ne respongué—Jesu-Christ al Pontifice:
«Digas, ¿per qué me interrogas-de mos costums y Doctrina?
A los de la Sinagoga—davant tots he predicat,
interroga tot lo Poble—que dirá la veritat.»
Llavors Malcos lo ingrat,—oblidat del benefici,
un bofet li va pegar:—«¿Axí parlas al Pontífice?»
Portantne la ma armada—fortament li va pegar
en aquella fas sagrada,—quels ángels miran de grat.
Respongué mòlt humilment—Jesu-Christ á ne 'l criat:
«Si mal parlo al Pontifice,—digas ¿ab qué he errat?
Y si bè, ¿per qué me pegas—sense trobar en mí error?»

Contemplém com maltractavan—á Jesus nostre Senyor.
Lo divendres quant fou dia—portárenlo á Pons Pilat,
perque n' era President—del Emperador enviat.
Llavors en aquella hora—que 'l hagué interrogat,
lo enviá al Rey Herodes—que 's trobava en la Ciutat.
Quan Herodes lo vegé—digué als cavallers seus:
«Per cert ne trobo gran pler—de veure al Rey de Juéus.
Miréu que bé me ha servit—lo senyor en Pons Pilat;
eram mòlt grans enemichs,—y ara cobram amistat.»
Herodes lo interrogá,—mes Jesus no respongué,
y veyent no li parlava—mòlt admirat ne estigué.
Diém que potser la causa—que Jesus no li ha parlat
era perque el Rey Herodes—estava excomunicat.
Herodes per menysprearlo—ja de blanch lo feu vestir.
«A casa Pilat tornáulo,—puig á mí res no 'm vol dir.
Jo no sé la causa sua,—ell ab mí no ha parlat,
digáuli las mans li beso—per la nova amistat.»
Los Jueus altre vegada—prengueren al Fill de Dèu,
davant Pilat tots cridavan:-«Muyra, muyra, vaje en Creu.»
«Crucificáulo vosaltres,—los respongué Pons Pilat,
perque may entre Escripturas—jo tal Lley no he trobat.»
Pons Pilat li preguntava:—«Digas ¿ets rey del Jueus?»
Jesu-Christ li va parlar:—«Puig que'u dius, ¿perque no'u creus?»
«Assó no es lo meu regne,—ni may lo he atministrat:
dicte «¿que ets Rey de Judea?»—«Diu Pilat la veritat.»
Diu Pilat: «no trobo causa,—que sia causa de mort,
si ell vos ha fet agravi,—jo 'l faré assotar mòlt fort.»
Pensant que així estaría—tot le Poble acontentat;
pero ab grans crits cridavan:—«que sia crucificat.»
Ab gran furia assotaren—los Jueus al Fill de Dèu,
cinch mil assots li donaren—ab diferents instruments.
Tot lo cos li maltractaren—per pagar nostre pecat,
plorem com plorá Sant Pere-quant veu que'l Gall ha cantat.
«Puig que Rey es aquest Home-així ho diuhen los Rabins,
fassámli una Corona—de puntas de jonchs marins.»
Y dos de la Sinagoga—se 'n anaren al mercat
á comprar una Corona—pera posarli en son cap.
Quan tingueren la Corona—al sant cap li han ficada,
per afligir sa Persona—ab bastons li han apretada.
La cara li han tapada,—saludantlo ab deshonor,
de setanta y dos espinas—coronaren al Senyor.

Mòlt volia Pons Pilat—que Jesus no prengués mort;
així 'l trau á la finestra—pera rebre algun conort.
Dient: «veus aquí lo Home—que m' haveu encomanat,
y miráu entre vosaltres—si será prou castigat.»
Quan Pilat sentí la gent—que cridavan: «tol-le, tol-le»
«per cert que sou mòlt dolents—de fer morir aquest Home.
Puig que vostra lley ordena—que un home se llibertás,
llibertém pues á Jesus,—y sentenciám á Barrabás.»
«Deixa estár á Barrabás,—tot lo poble respongué,
crucificáu á Jesus,—que aixís al poble convé.
Y muyra donchs aquest Home—per guardar algun excés.»
Diu Pilat, «no li veig causa,—ni abasta tot son procés.»
Dos testimonis cercaren—falsos per testificar,
perque Pilat á las horas—lo hagués de condemnar,
Pero entengué la mentida,—aygua vol pera las mans,
dient: «jo no tinch la culpa,—cayga sobre vostres sanchs.»
Ab gran furia cridaren—tots los Jueus ab un crit:
«vinga ja sobre nosaltres—la sanch de aquest inich.
Y no sols sobre nosaltres,—nostres fills volém posar,
condempna prest aquest Home,—que 'l volém crucificar.»
Lo endemá era festa;—mòlt ne tardava als Jueus
que la sentencia fos dada—per carregarli la Creu.
Essent ella tant pesada,—temeren no 'ls desfallís,
que no li caygués en terra,—per lo camí no moris.
Quan los Jueus varen veure—que rossegava la Creu,
férenli posar darrera—á ne 'l Simon Cirineu:
y no per pietat alguna,—que bè 'l ne varen pagar;
sino perque temian—que no hi pogués arribar.
En lo carrer de Amargura—vostre mare os encontrá,
plena de mòlt gran tristura—prestament vos abrassá.
Ningú d' ells la va tocar—que 's voluntat del Senyor;
caminant al mont Calvari—sentiren mòlt grant dolor.
Quan allí fou arribat,—aquella gent inhumana,
mòlt prest vos han despullat—de vostra roba sagrada.
La sanch de nou vos brollava,—que eixia per tot lo Cos,
y los sayons prest jugaren—sobre del vestit la sort.
Després de haverhos clavat—en la preciosa Creu,
los Jueus tots á la una—vos feyan burla y menyspreu.
Pero Vos al vostre Pare—los havéu encomanat,
que 'ls tinga misericordia—y 'ls perdone llur pecat.
Sobre la Creu vos posaren,—així hu digué Pons Pilat.

la causa de vostre agravi,—ab aquell Títol honrat.
En tres llenguas ho ha dictat—perque així tots ho entendrém,
dient lo Títol: «Jesus—Nazareth, Rey de Jueus.»
No pogué estar amagat—en vos lo diví amor,
perdonant en aquell lladre—que 'us confessá per Senyor.
Perdonant lo que devia—y tot altre pecat:
perque en vostra má dreta,—en Creu estava posat.
A vostre mare diguereu:—«Dona, aquí está vostre fill.»
A sant Joant la donareu—com á clar y net Espill.
Sant Joan la prent per Mare,—puig que Jesus ho ha manat,
que may tals cambis se veren—ab temps tan abreviat.
Quan Jesús se véu clavat—y obert tot lo sèu cos,
cridant está á son Pare—li done algun socós.
Ja que ell mort per amor—de beure ha demanat,
portárenli fel y vinagre;—no 'l vol quant lo ha gustat.
«Consumatum est» exclama—Jesu-Christ nostre Senyor,
quan la mort se acosta—tractanlo ab gran rigor,
Cumplit ha las Profecías—que de ell estava parlat,
sens faltar una paraula—del que Dèu ha ordenat.
Bè savem perfectament,—que als inferns devallá,
y deslliurá al Sants Pares,—y de allí se 'ls ne portá
donantlos la sua vista—de gloria ab cumpliment,
aná á veurer á sa mare—ab tant rich companyament.
Perdona nostre pecat,—Jesu-Christ nostre Senyor,
si en res havem errat—en la mort y Passiò.
Y la humil Verge María—que nos vulla ajudar
y Sant Jaume de Galicia—per tols ne vulla pregar.

TORNADA.
Jesu-Christ la Passió vostra—tots la devém contemplar,

al manco la de Sant Pere—quant sentí lo Gall cantar.

NOTA.

Tot quant posem per nota á la Passió publicada en lo segon volum (pág. 21) podria servir per nota á la present. Una sola diferencia hi ha que fer entre las dos , y es , que l' autor de la primera es desgonegut, essent aixís que la d' aquesta ja se sab que fou escrita per Francisco Balart, de Reus, poeta del segle xviii, com aixís ho diguerem en la nota abans nomenada.
Allí deyam tambè: «Entre las passions , la mes popular (encara que la lletra no 'u sia , pus se coneix lo nom del autor) es la coneguda ab lo nom de Passió de Sant Pere. Per Quaresma y setmana santa no se sent altra cosa en las botigas de las ciutats hont hi ha fadrinas que hi travallan y en los portals de las masías ahont van á cantarla los pobres al mateix temps que captan.»
Pocas versions verament populars coneixem sobre lo mateix assumpto. Potser una rahó qu' espliqui en certa part sa poca abundó, es la popularitat que ha guanyat la que avuy nos ocupa.
Una de las vellas que encara sura es la que aném á posar á ratlla seguida , si bè sols ne donám un tros.

Bon Jesus vuy cantar
bon Jesus y María
y la mort y passió
que al divendres patía.
Salvéume lo bon Jesus
salvéume l' ánima mia.

Vos estavau dintre l' hort
ab lo cor plé d' augunía,
sanch y aiga vau suar
fins que per terra 'n corria.
Salvéume lo bon Jesus, etc.

Devalla un ángel del cel,
al davant vostre venía.
Ja 'us diu qu' havéu de morir
si salvar lo mon voliau.
Salvéume lo bon Jesus, etc.
Jesus s' abrassa ab la creu
tot dihent : « la mort que vinga.»
Ja arriban allí 'ls Jueus
tots plens de rábia y malicia.
Salvéume lo bon Jesus, etc.

Ja 'l presentan á Pilat
que Caifás li remetia;
Pilat la fet coronar
ab setanta y dos espinas.
Salvéume lo bon Jesus, etc.