Cansó dels pelegrins de Lluch

Sou a «Cansó dels pelegrins de Lluch»
Poesies (Miquel Costa)


CANSÓ DELS PELEGRINS


de lluch


(juliol — 1883.)


Dins el cor de la montanya,
Mallorca guarda un tresor.
Germans, en santa companya
Pujem á la Casa d or.
Anem ab bandera alsada
Com un exèrcit de pau...
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!

Maria te santuaris
Per tot aquest reyne bell;
Però entre puigs solitaris,
Com á Reina, té un castell.
Just es que sia adorada
Dins un tan noble palau.
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!

Salut, bellesa y frescura
Troba á Lluch el pelegrí
Y una saba antiga y pura
Que fa 'l cor més mallorquí.
Vida dels avis honrada
Pareix qu' á Lluch alenau...
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!

L'augusta pau seu á l'ombra
Dels arbres patriarcals,
Y en sant esglay allá assombra
La grandesa dels penyals.
En magestat assentada
Molt bé la Verge hi escau:
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!


Si olors del camp dú l'oratge,
Es que cerca l' oració...
La veu del torrent salvatge
Diu la antiga tradició:
La Bella-dona salvada
Tothom recorda en el Grau.
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!

Lluch per Mallorca es encare
Lo sant recó de la llar:
Y dins la llar de sa mare
¿Quin cor no's logra escalfar?
Nostra súplica inflamada
¡Mare! aquí dins ascoltau.
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!

Pelegrins de tota l'Illa
Feim presentalla del cor:
Per cada ofrena senzilla,
Maria dona un tresor.
Lo bé que mes vos agrada
Per demunt tots escampau...
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!


Aquest' Illa, que treguéreu
Del poder del infehel,
Sia, com vos la volguéreu,
Planter de vides pe'l cel.
De bell nou s' es consagrada
Are á vos que l'amparau.
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!

Dau l'oli pur á la serra,
Dau á n' el pla fonts de vi;
Sian los fruyts de la terra
Semblansa d'un fruyt mes fí:
Donau sempre bona anyada
De caritat y de pau...
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!

De les plagues forasteres
Allunyau l' impur alé;
Sian les nostres riberes
Grans murades de la fé.
La pietat arrelada
Floresca á n'aqueix cel blau.
¡Verge de Lluch coronada,
Demunt Mallorca reinau!

1882.