Poesies (Miquel Costa)/Epitafi

EPITAFI


Visqué... Dins l'ombra augusta de sa vida,
Ningú hi va veure sino l'ull de Deu;
Y l mon lleuger, que de lo gran s'oblida,
S' oblidá d'aquell cor, que no era seu.

Sufrí... Les dolses llágrimes, filtrades
D'aquella vida en los secrets fondals,
Fabricaren; caiguent purificades,
Tresors de maravelles virginals.

Axí, dins coves hont sols Deu habita,
Les gotes d'aigua, com á plors caiguent,
Fan obres de bellesa may descrita,
¡Temples del Esperit Omnipotent!