Cançó de l'infant
¿Què li darem a l'infant nat,
tot mort de fret i tot gelat?
Comprem-li roba,
puix es tant pobre,
no té vestit.
Fill de Maria,
en l'establia
n'es nat anit
¿Si l'infant plora
i la Senyora
tristeta està?
Fem-li cosetes
ben boniquetes:
ja callarà.
Una joguina li vui comprar
perquè tot sol puga jugar.
Una campana
de bona gana
li compraré;
un vestidet
bergansinet,
tot vindrà bé.
Li comprarem també turrons
sucats amb sucre que sien bons;
neules torrades,
amb mel-melades
i alguns confits,
perquè aixís puga
amb ses dolçuries
passar la nit.
Fruita novella li vui comprar:
pomes ni peres poden faltar,
alguna figa
dolça i pansida,
raims gromets;
jo tinc melons
que tots seran bons
per fê un presentet.
Si amb aquestes no vol callar,
se'n pot sa mare aconsolâ,
i a Josep crida
amb agonia,
dient-li:—Espòs,
preneu-lo en braços:
veurem si acas
callarà amb vós.
Quan el bon vell sent que plora tant,
diu:—Pel cert no puc sofrir-ho tant,
fa més d'una hora
sento que plora
amb gran clamor.—
Diu a Maria
amb agonia:
—Me trenca'l cor.