Camins i paisatge/Torrent florit

Versió sonora interpretada per Jeroni Oller (origen: QRuta Arús)

Torrent florit

Allà, al fons del torrent,
floreixen les violes;
allà, secretament
 i soles.

Com una oració,
ofereixen llur flaire
a la pura claror
 i a l'aire.

Sagrada quietud
les embolcalla, dolça,
i els fa un llit de vellut
 la molsa.

Mai cap soroll profà
l'encant del lloc no esberla.
Rabent, hi sol passar
 la merla.

Mon peu ardit, però,
vencent l'aspra bardissa,
hi ha descobert la flor
 blavissa.

Oh, delicat present
i auguri de bonança!
La mà, instintivament,
 s'hi atansa.

Però, de sobte, el vol
ha replegat, confusa.
I és que tot, al meu volt,
 m'acusa.

Mon propòsit furtiu
esdevé circumspecte.
I una veu talment diu:
 —Respecta,

»oh, insensat!, el secret
d'aquest íntim reialme,
tu que, intrús, n'has desfet
 la calma.

«¿Vols endur-te'n l'encís
de la lliure flor viva
perquè al puny se't morís,
 captiva?

»¿No és desig del Senyor
que ací mori oblidada
sobre un llit de verdor
 gemmada?...—

Fugitiu del pecat,
volenter de l'esmena,
pel camí he reculat
 que mena

lluny del clap on floreix
la viola salvatge
que no tem ni coneix
 ultratge.