Camins i paisatge/Pluja de maig

Pluja de maig

Pluja abundosa, pluja regalada
d'aquest dia de maig que ja agonitza.
S'ha apaivagat la remorosa fúria
i cada cop més lluny, el tro ressona,
eco esmortit d'un fugitiu exèrcit.
Per entre els núvols esqueixats, la lluna
filtra sos raigs d'argent i s'emmiralla
en els tolls dels carrers. Lleus fumeroles
munten dins l'aire rellentit; encara
el plor de les teulades va escorrent-se
i, xopes d'aigua, en els vergers, les roses
es colltorcen feixugues. El capvespre
va escampant el repòs damunt la vila,
adesiara fressejant de pluja.
Del lluny, però, ve la remor pregona
del riu que baixa brogidor. I és ara
que, a través dels murmuris i les ombres,
arriba fins a mi, com un missatge,
la melodia d'una veu —més fresca
que el brollar d'una font, més clara i dolça
que el sonar d'una flauta. Oh, meravella
del diví rossinyol! Jo no sabria
de quina branca, gotejant encara,
ix ton càntic nocturn. Des la finestra,
mon cor l'escolta amb una gran delícia
—cantes, potser, per mi tot sol, poeta?—
i és com la flor que dins son calze copsa
el rou puríssim que del cel davalla.