Antologia poètica (Joan Arús)/El cant fidel
El cant fidel
Cantem, companys, el nostre cant més noble,
l'himne d'amor al nostre poble.
Cantem-lo tots, cantem-lo fort,
cantem-lo tots a cor.
Cantem el poble que és la nostra rel
nodrida amb saba antiga;
cantem la terra que ens sosté i ens lliga
i l'amistat del nostre cel.
Cantem de tots els pobles el millor
perquè és el nostre, el nostre!
D'ell hem rebut la vida, la força i la claror
i en ell tenim el sostre.
Cantem el poble on hem nascut;
cantem el poble on hem viscut
i hem descobert la vida:
La Fe, que enlaira l'esperit,
l'Amor, que encén el jove pit,
la Pàtria, que no es nega ni s'oblida.
Cantem la terra nostra que ens ofrena
el bosc flairós, el fontinyol ombriu,
el camp de xeixa que la sitja emplena,
l'olivera d'argent, la vinya plena
i l'horta verda vora el riu.
Cantem els murs pairals i les muntanyes
i el campanar de cada dia,
que si el deixéssim, entre gents estranyes,
enllà del món ens seguiria.
Cantem el poble que ens transmet l'exemple
de les virtuts antigues, contra vents forasters,
i ens mostra, ensems, la pietat del temple
i el feinejar d'aixades i telers.
Cantem el poble i tot el que ens hi aferra:
el bri de l'esperança, la cendra dels records,
l'escalf dels vius i l'aspra terra
on ens esperen nostres morts.
Cantem, companys, el nostre cant més noble,
cantem el cant del nostre poble.
L'himne d'amor que ens agermani
cantem-lo junts, cantem-lo fort:
que a tots els llavis s'encomani
i arreli endins de cada cor.