Antologia d'autors catalans/Joaquim Ayné Rabell
| ← Lluis Bertrán i Pijoan | Joaquim Ayné Rabell Antologia d'autors catalans |
Josep Granger → |
———————
Nasqué a Barcelona. Desde molt jove sentí irresistible predilecció per les lletres, tant és així, que als disset anys ja publicava un fascicle de versos escrits als quinze i setze. D'aleshores ensà ha vingut conreuant el camp de la Literatura, en el que ha assolit molts triomfs en tots sos aspectes: Poesia, Teatre, Periodisme.
Es llarga l'història literaria d'aquest escriptor. Bastarà dir, que ha dirigit i fundat bon nombre de periòdics i revistes, ha figurat en la redacció de molts altres i ha col·laborat en gaire be totes les de Catalunya i algunes de l'extranger.
Escribint pel Teatre Català, ha estrenat al Principal, al Romea, al Novetats, a l'antic Tívoli, al desaparegut Granvía, a l'Eldorado; i en el Teatre Castellà ha estrenat a Madrid, Andalusía, Buenos Aires, Habana, etcètera, constituint totes les seves obres èxits ben
francs i expontànis. Sumen en conjunt 42 les obres que ha donat a amdos teatres. Actualment té per estrenar l'alta comèdia catalana La noia rica.
Una veritable campanya en pro de la cultura catalana va fer fundant i dirigint durant cinc anys (1900-905) la inoblidable revista Catalunya Artística, per la que
desfilaren totes les eminències en arts i lletres de la nostra i altres terres, i a l'escalf de la qual es formaren o arrodoniren joves, avui noms prestigiosos, entre ells
En Lluis Bagaría, l'Agustí Calvet (Gaziel), En Rafel Marquina, En Pompeu Creuhet, En Suriñac Sentíes i molts altres, morts alguns d'ells, dissortament. Aquesta
obra de l'Ayné Rabell, era qualificada de veritable obra de cultura per col·laboradors seus, homes de tanta valua com el mestre Pedrell, qui aleshores estrenava Els Pirineus, l'Apeles Mestres, qui publicava sos grans poemes, En Ramón Casas, qui feia el sugestiu «Pel & Ploma», l'Enric Serra, qui aleshoras pintava a Roma Les joves de Ninon, En Joan Manen, qui escribia Acte, i
el mai prou plorat Mossen Cinto Verdaguer, qui encare tirava una poesia a un Certamen literari presidit per l'Ayné Rabell.
En Jocs Florals de Catalunya i de València i Concursos literaris, porta guanyats 142 premis. Fundà els Jocs Florals de Gràcia, que presidí durant set anys, per quina actuació cultural se li feu un públic homenatge en la poètica Festa d'un dels anys.
Ha publicat varies obres literàries, entre elles, Branquillons, Poesia de la terra, Per a xics i grans i Fulles escampades. Actualment té en preparació el Llibre de la Pàtria, que sabém és esperat per tots els
veritables catalans que es preocupen dels anhels de la nostra terra.
Per a acabar, extractarém un elogi que de l'Ayné Rabell feia una revista de Catalunya. Deia: «L'obra poètica de l'Ayné Rabell, marcadament romàntica, té tota la sabor d'una obra feta en períodes d'agitació i revolta. Es per xò que pot cantar amb robusta fe el sentiment de Pàtria, al costat mateix de composicions delicadament amaroses, com les feu l'Espronceda en llengua castellana. I és per xò que l'obra de l'Ayné Rabell, contrasta un xic amb les tendencies avui imperants. No és simbolista ni tant sols decadentista; l'Ayné Rabell és dels que creuen que per a l'eterna i veritable poesia no hi valen modes, ni sectes, ni capelletes, i que
per a dir grans coses en tò sencill, serveix a maravella la forma eminentment popular.»
L'Arpa Santa[1]
———————
Entre prosa i Poësia
he passat els millors anys.
Si he cullit una alegria,
he cullit més desenganys.
Es respira tanta prosa
per les víes que petjèm,
que ni flaires té la rosa
perque amb prosa l'ofeguèm!...
Per çò és aspre nostra vida,
car llencèm d'ella l'encís
de poètica florida
que'ns duría al Paradís...
No en volem de Poësia!...
I així anem passant els anys
assolint una alegria
per un feix de desenganys!
⁂
Jo he lluitat contra la prosa
i de roses m'he vestit,
i he cantat com una alosa
quan el dia fon la nit...
A mitg jorn, com les cigales
he cantat amb més esplai,
i l'Amor m'ha donat ales
que m'han fet creuar l'espai!...
Quina joia que he sentida!...
Quin frisar, pobre cor meu!...
Mes, la prosa malehida
m'ha ferit amb l'horror seu!...
S'ha mofat de l'Arpa mía
i de boig m'ha motejat...
Ha escarnit la Poesia
i un munt d'or m'ha senyalat...
—Trenca l'arpa... romp ses cordes!
(ha vingut a dir-me al fí)
Desditxat, que no recordes
que cantant no's fa camí?...—
Si qu'és cert; mes, qui l'arrenca
del cor meu tanta dolçor?...
Qui la trenca, qui la trenca
l'Arpa Santa de l'Amor?...
Moriré cantant amb ella,
no essent ric ni poderós...
I quan l'Arpa sigui vella
qu'ens enterrin a tots dos!!
———————
Visió en un somni...
———————
Ta figura radïant
esta nit l'he somniada...
Fins la fosca del voltant
ha deixat il·luminada!
I amb els ulls clucats t'he vist,
admirant tes línies belles...
Si mon somni ha sigut trist
s'ha voltat de maravellas.
S'ha voltat de tota tú
entre llums que no sabía,
i t'he vist, com mai ningú
t'hage vist amb llum del dia.
T'he vist clara, com el sol,
amb tes formes irisades;
papellona en ràpid vol,
de colors immaculades...
I has vingut al meu capsal
com figura ressorgida
de la volta sideral,
a oferir-me un bes de vida.
I t'he vist, i t'he tocat,
resseguint tes formes belles
amb mirar d'enamorat,
tot cloent be les parpelles...
Car així't veia millor,
i temía despertar-me
per no caure en el dolor
de deixar d'extasïar-me.
Oh! mon somni d'ideals
qu'essent trist i tot m'encanta,
car em dúu llums divinals
entre-mig de ma complanta!...
Qu'es mon somni trist, perquè
m'ubriago amb fantasíes
i contemplo el cel serè
dels esguards que tú m'envies!...
Si és mon somni trist, encar
més ho fora, visió bella,
si'm trobés, al despertar,
que s'ha fos ta.maravella...
Que si't miro en somni breu,
per més breu que'l somni sia,
puc fruir d'un fruir meu
que no trobo en el plè dia...
I és, que't veig tan radïant
quan te veig sols somniada
que no vull perdre l'encant
de la llum de ta mirada!
——————————
La bandera de ma terra
——————————
Voldría veure al cim més enlairat
del nostre Montserrat
onerjar-la, a plè vent, nostra bandera,
grandïosa, solemne, amb majestat,
com un gegant qu'espolsa sa immensa cabellera...
Voldría vèure-li i que la mirés
aquell qui encar no sab lo qu'és formosa,
aquell qui ignora el seu valer quin és
i sa història imposant i glorïosa...
I un cop vista, voldría que'm digués
si és just que nostra terra se'n senti vanitosa.
La veig!... Me l'imagino dalt del cim
gallardejant son drap d'or i de grana,
duent clarô a l'abím,
i amb llurs colors incendiar la plana,
car, té força sa llum, que neix del foc
que'ls nostres cors abranda a totes hores
per a imposar, per ara poc a poc,
nostres idees sanes, redemptores...
Com nostra sang és roja; del nostre blat té'el groc.
I blat, és pa; i el pa és la fortitut;
i sang, és vida, i esperit toçut
com el que guía i fa vibrar la terra,
aquesta bella terra que mai ningú ha vençut
més que amb armes innobles i males arts de guerra,
que té tan gran bandera per escut
i fè en son Ideal, que ja mai més s'aterra!...
Mai més!... Als plecs sagrats
de la bandera nostra
que onejen als cimals més enlairats,
tenint el cel del Montserrat per sostre,
posém nostres anhels i nostres cobejances,
i gallardegin juntes, amarades de fè,
en un breç tot suau, de belles esperances .
lluminoses i clares com blau del cel serè,
i com el groc del blat i la vibranta grana
de nostra glorïosa bandera catalana!
Reculliment
—————
El dia cau. La nit s'acosta...
Es l'Hora d'acoblar els pensaments!...
Quan el Sol, ja del tot, sigui a la posta,
i esdevinguin solemnes els moments,
ànima meva, entréga't a la pena
que duu l'esglaiadora solitut,
i amb el dolor de ta fatal cadena
plora de ta mal versada fortitut...
Batega fort, cor meu, qu'encare ansíes
ofegar-te en dolceses d'un amor,
i en espera del goig passes els dies
rebejan-te en friçanses d'altre cor!...
Imagína't, seny meu, qu'és l'Hora santa
d'entregar-se a crudels reflexïons
i, ai, Déu! que cada una més m'espanta
perquè pot desfullar mes il·lusions!...
Es l'Hora de pensar!... La nit s'acosta...
El Sol, completament, és a la posta...
Per tot ja és nit...
En l'espai insondable i en el meu Esperit!
- ↑ Poesíes inèdites