La bandera de ma terra
La bandera de ma terra
——————————
Voldría veure al cim més enlairat
del nostre Montserrat
onerjar-la, a plè vent, nostra bandera,
grandïosa, solemne, amb majestat,
com un gegant qu'espolsa sa immensa cabellera...
Voldría vèure-li i que la mirés
aquell qui encar no sab lo qu'és formosa,
aquell qui ignora el seu valer quin és
i sa història imposant i glorïosa...
I un cop vista, voldría que'm digués
si és just que nostra terra se'n senti vanitosa.
La veig!... Me l'imagino dalt del cim
gallardejant son drap d'or i de grana,
duent clarô a l'abím,
i amb llurs colors incendiar la plana,
car, té força sa llum, que neix del foc
que'ls nostres cors abranda a totes hores
per a imposar, per ara poc a poc,
nostres idees sanes, redemptores...
Com nostra sang és roja; del nostre blat té'el groc.
I blat, és pa; i el pa és la fortitut;
i sang, és vida, i esperit toçut
com el que guía i fa vibrar la terra,
aquesta bella terra que mai ningú ha vençut
més que amb armes innobles i males arts de guerra,
que té tan gran bandera per escut
i fè en son Ideal, que ja mai més s'aterra!...
Mai més!... Als plecs sagrats
de la bandera nostra
que onejen als cimals més enlairats,
tenint el cel del Montserrat per sostre,
posém nostres anhels i nostres cobejances,
i gallardegin juntes, amarades de fè,
en un breç tot suau, de belles esperances .
lluminoses i clares com blau del cel serè,
i com el groc del blat i la vibranta grana
de nostra glorïosa bandera catalana!