ARMJR I - 1896 (1a ed.)/Advertencia preliminar

Á HONOR Y GLORIA DE NOSTRO Senyor Deu Jesucrist y de la seua Puríssima у Santíssima Mare la Benaventurada sempre Verge Maria, y dels sants mallorquins: el gloriós mártir Bto. Ramón Lull, la gloriosa verge Bta. Catalina Tomás y el gloriós confessor Sant Alonso Rodríguez, comensa L'APLECH DE RONDAYES MALLORQUINES ab la siguent advertencia preliminar:

Una desgracia de familia no ha dexat agafar la ploma al amich del cor que s'era oferit á posar el pròlech qu'havia d'esser la capsalera d'aquestes Rondayes. Per axò se presentan elles totes soles, y s'entregan en mans del poble mallorquí, ben confiades de que les rebrá com á de casa, ja que totes son filles seues naturals ó adoptives, y totes les ha guardades, Deu sab quants de sigles, dins el sacrari del seu cor.
Sense més introit, comensarían elles el seu cap de fil, si no fos qu'he cregut que m'establía manifestar, devant devant, quina es estada l'idea qu'he tenguda y quin el criteri ab que me som retgit per formar aquest Aplech.
Lo primer de tot he de dir, y no tench gens d'ansia que ningú, sía el qui sía, me puga fer tornar cap paraula arrera, que les Rondayes d'aquest tom primer y dels altres toms que seguirán, si Deu ho vol y María y els suscriptors no afluxan, no son preses de cap llibre, ni tretes, ni inspirades, ni copiades d'altre lloch més que de la boca del poble mallorquí. Directament de la seua boca, sensa altre intermediari, les he recullides. Jo meteix les m'he fetes contar, y les he escrites tot lo bé qu'he sabut; y no som anat á beure á més fonts que les que anomén dins la noteta que pos devant cada rondalla. Hi he retrets els noms y el poble dels qui les m'han contades per que, si ningú posa duptes á la autenticidat de la seua procedencia popular mallorquina, ho puga anar á aclarir y treurese el gat del sach. També ho he fet axí per que cadascú tenga lo qu'es seu, ja que may m'ha agradat anar d'amagatetjons, ni vestirme de despulles d'altri. La roba que duch per anar pel mon, será comuna, raspallosa, un poch aldana, tot lo que volgueu, menos robada ó presa á espera.
Com som molt devot de Santa Clara, Deu no m'ho tenga en retret ni en vanagloria, y, per que se veje lo qu'he fet y com ho he fet, ho diré ab quatre paraules.
Tant primerenca com l'amor á les lletres, va esser la meua afició a la literatura popular y especialment á les rondalles. D'atlotell vaig comensar á escriure les que sabía de com era atlot pusser; y en el setmanari L'Ignorancia, de tan gloriosa memoria per tots los bons mallorquins, reberen generosa hospitalidat Es jay de sa barraqueta l'any 1880, T. I. num. 76; Els amos de Son Sales, Son Saleta y Son Salí l'any 1881, T. II. núm. 92; Sa mitja faveta y El comte Arnest l'any 1882, T. III. núm. 181 y 210; y lo Almanaque balear para el año 1882 del diari «El Isleño» pag. 116 me publicá S'hortolá de s'hort des Gabre, y el «Museo Balear» época segona, T. I. núm. 13, pag. 511, La filla de María.
Aquestes rondalles les vaig incloure en el tom de Contarelles que vaig publicar l'any 1885. Però quant vaig concebre l'idea de fer un llibre just de rondalles populars mallorquines, va esser l'estiu de 1889. Compatit de veure com de día en día s'anavan perdent y oblidant, y les havían arreconades casi de tot per altres distraccions, no tan inofensives, hermoses, xalestes y casolanes, però sí més toxarrudes, insustancials y sospitoses, y fins y tot disolvents, me va venir l'idea d'entretenirme durant les vacacions de cátedra, y com á devertiment d'altres feynes més sagrades y fexugues, replegant aquestes produccions del fecundíssim ingeni popular, y publicarne un llibre, com en tengués que'm bastassen. Vaig posar fil á l'agulla, fent contar á mos pares, germans y missatjes de ca-nostra y á tots els amichs y coneguts les que sabían; y vaig anar entressentintme de les persones que tenían fama de destres en materia de rondalles; les vaig fer de veure, y avuy una y demá l'altra, me contaren les que los varen recordar.
Aviat me vaig convéncer de que hi havía molt de camp per córrer, y qu'era allò un estel que prendría tot el fil que li donassen; perque de rondalles en sortían á betzef, á bolichs; y unes sortían llampants y altres térboles; unes sensa cap mestech ni mica d'esqueix, y altres tot amacarronades, com un tap de pica; unes senceres y altres á trossos, y de qualcuna no més sortía una mica d'escapoló. Y axí havía de succeir; perque un les contava d'una manera y l'altre de l'altra; aquest era ben trempat per contarles y aquell no valía un dobler de mach; un se'n recordava de lo millor y l'altre resultava que per temps n'havía sabudes una mala fi, però de tant de no contarles, li eran fuytes de la memoria, y casi ja no'n conservava especie. Axò me va fer veure que allò no era cosa d'anar de pressa, que ho havía de prendre ab tota calma, sense frissor de cap classe, á pas de bou, y ben armat de santa paciencia; que hi havía que aprofitar totes les caygudes, admetreu tot á benefici d'inventari, no refuar res per poch aferray que tengués; y esperar un any y un altre any, á fi de reunir molt de pertret, acaramullar molt de concert, per llavò poder fer una triadella; y, á forsa de ventar y traspalar, treure tota la palla y la polsagada; y, á forsa d'arer y de garbell, treure bé els tronchs, llavoretes, macolins y grianses; y dexar demunt l'era un bon caramull de gra net y porgat, que fes goig de veure, ahont poguessen els bons mallorquins omplir el sach per dur á moldre y fer pa d'aquell negre, tan saborós, tan mangívol, tan assaciador.
Aquesta feynada, que, presa tota á la una, basta per fer perdre el kirieleyson á qualsevol, y, presa ab espay, sense enfadars'hi, es la més pintoresca y entretenguda que hi haja, me va venir de lo millor per ferla ab punts y ab hores al temps que'm dexan buyt les vacacions. Axí la vaig emprendre y l'he continuada; axí y sols axí l'he poguda fer. Millor sería estat, massa que ho veig, trescar tota Mallorca de cap á cap, anar de poble en poble y de llogaret en llogaret, y no dexar cap recó del pla ni de la muntanya; però tanta trescalemena jo no la podía ni la volia fer. Axí es que vaig comensar la meua tasca, y l'he continuada un any y un altra any, sense sortir de Ciutat, de Manacor y de la possessió que á ca-nostra tenen arrendada. L'any 1890 y 1891 ja vaig publicar qualque cosa de lo que tenía; y axí sortiren demunt la revista «El Eco del santuario» en el tom I. núm. 2. En Juanet de sa gerra, en el número 3 «Un pas agut, en los núm. 14 y 15 Es dos bessons, en el núm. 16 L'amo de son Amoxa; y en el tom II, núm. 3 Es segador y sa beata, en los núm. II, 13 y 14 Es negret, y en el núm 22 N'Agraciat. Més envant, l'any 1893, veren la llum pública Es set ceros, y Sa rondaya d'en Vit, demunt el «Boletin de la Sociedad Arqueológico-Luliana» (Vid. núm. 154 y 158), y El poal florit demunt el Missatjer del Sagrat Cor de Jesús (Vid. Any II (1894) núm. 20), y Es tres germans, demunt la revista de Barcelona «La Tradició catalana» (Vid. Any II (1894) núm. 10).
L'Aplech de rondayes anava fent vía, y l'any 1892 ja hi hagué qui s'oferí á editarne un tom. Sortiren emperons, la cosa se va suspendre, y perllonga qui perllonga, no arribarem á comensar fins el Novembre passat. Lluny de saberme greu de qu'haja succeit axí, n'estich prou content, perque ab tot aquest temps, recullint les que me sortían, fossen senceres ó esforrellades, no refuant res, per poch prenidor que fos, me'n han entrades moltes de noves; algunes que ja les m'havían contades, he trobat qui les m'ha contades millor; he recullides diferents variants d'unes metexes, y he pogudes triar les més esqueyents; he trobats tots els bocins d'una partida, y les he pogudes presentar completes; y ab diferents escapolons que posseía, que de tot d'una com que no haguessen de servir per res, he trobades teles preciosíssimes de fil y seda, y fins y tot de lama y tissú, la cosa més senyorívola. N'hi ha hagudes unes quantes, per exemple Es Castell d'irás y no tornarás y L'amor de les tres taronjes, que les he hagudes d'aplegar en vuyt ó nou tongades; y una altra, la des set ceros, que sempre la m'havían dita ab un final que coincidía ab lo d'una altra, quant ja estava impresa, la me contaren ab un final diferent, que á la llegua se conexía qu'era el seu propi; per lo qual no he duptat un moment en mudarlehi, y he fet reproduir el full de que formava part.
Sobre tot, ¡Deu fassa que totes les bones qu'encara no he trobades, vajen sortint, fins que no n'hi falt cap; y que comparegan tots els bocins que'm mancan de la partida que tench incompletes! A l'hora d'ara, de senceres en dech tenir per tres toms més, qu'aniré publicant en la forma del present, si Deu me dona vida y delit, y no me surten altres emperons, y el poble mallorquí continúa demostrant per aquesta publicació l'interés que fins aquí ha demostrat y que no puch menos d'agrair ab tot lo meu cor.
Una cosa he de fer de present: encara que publich tots aquests toms, que no se'n venga cap esquitarell ab cinch sous quatre sous sobre si hi falta tal ó qual rondalla! Es segur que n'hi faltarán, unes perque no les hauré afinades, altres perque á mon entendre no haurán treta romana, y altres perque no les hauré trobades posadores. Com jo he fet aquest Aplech, no comissionat de ningú, sino perque me passa per l'escudeller de ferlo, l'he fet axí com he volgut, y he posades les que m'han agradat; y les que no m'han agradat, no les he posades. Se enganaría de dalt a baix qualsevol que de la meua obra deduís que la literatura popular mallorquina es una escepció de les altres literatures populars, que sempre son miralls fidelíssims de la vida dels pobles en tots los seus aspectes nets y bruts, alts y baxos, ab tots los seus candors y heroismes, però també ab totes les seues crueses, atreviments, carnalidats y demés desgavells de que no s'allibera cap poble d'ensá que Adam y Eva nos feren la mala passada del paradís terrenal. Clar está que no se'n es alliberat el poble mallorquí, y que la nostra literatura popular reflecteix, poch sá poch llá, lo meteix que reflecteexen les altres. Però com jo, maldement sía fins al moll dels ossos partidari de la nostra tradició, y, per restaurarla, estiga promte á fer qualsevol sacrifici, trob que no més s'ha de restaurar lo bo dels temps passats, qu'era molt, però no les coses dolentes, perque ja no sabem ahont nos hem de girar ab tantes com en tenim d'avuy en día; com no he fet aquest Aplech ab cap fi tècnich ni científich, sino com un homenatje de filial afecte á la nostra llengua benvolguda y á la nostra veneranda tradició, y l'he destinat al poble mallorquí y á la propaganda de la santa causa que du per lema Deu y Patria; y per consegüent ha de poder córrer en mans de tothom, y no ha d'esser sobam que fasse girar cap carro, ni escull ni engolidor que tir á fons cap barqueta; per tots aquests motius el present Aplech es axí com es. Per axò no hi he volgut incloure res que vengués á embrutarme el net, ni á desbaratar la voga; per axò no he volgut conrar tot el sementer que m'oferían les rondalles mallorquines, sino qu'he tirada una paret per que no caygués dins el meu tros la pastura que hi havía, com hi es dins totes les literatures populars, p'els qui son afectats de vert. No, no he volgut un pam de terra allá hont he vist que s'hi feya tal pastura; y no n'hi he volguda perque lo primer es lo primer, y no vull afegir á n'es banyat, ni bouetjar ab foch perque crema massa; y les raons sigan acabades.
Y vataquí quina es estada l'idea qu'he tenguda y el criteri ab que me som retgit per formar aquest Aplech de Rondayes Mallorquines. Valestaquí aquestes filles de la nostra Musa popular. O son nades d'ella y engronsades dins el seu bres, y han crescut demunt la seua falda, ó son nades á fora casa, però que, corpresa dela seua vivor y galanía, les va encobeir de bona hora fins al punt de prendreles per filles.
Les pobretes anavan aperduades per assí y per allá; moltes havían perdudes totes ses colors, y era poqueta la carn que los quedava; n'hi havía que no podían sortir, perque ja no més duyen quatre pelle ringos; y altres que Deu sab el temps que no los havían dexat veure pinta, ni sabó, ni llexiu, ni aygua..... Jo los he donat tot lo que bonament he pogut, per que tornassen al estat y jerarquía que tenían abans. Prenint per basse lo que me contaren els qui les sabían, á forsa d'esment y paciencia les he engirgolades axí com he cregut qu'havían de resultar més mallorquines, més consemblants á lo qué havían d'esser tot just quant brollaren, fresques y etcisadores, del ingeni que les va concebre, y el poble, enamorantsen, les va rebre ab los brassos uberts, y foren ses xelestes companyes per espay de tants de sigles, y li feren fer tantes rialles, y oblidar tantes penes, y passar tantes estones devertides. Ab lo major esment he procurat reproduir la seua fesomia primitiva, brufada de candor, plena de gracia, energía y relleu; y les he enllestides y endiumenjades ab les robes més fines y precioses y ab les joyes de més valor qu'he trobades dins la caxa maternal de la nostra llengua; perque tot axò los pertoca y s'ho merexen, essent, com son, tan discretes, tan agudes, tan amatents, tan etxerevides, tan gentils, tan ben tallades.
Vataquí, donchs, com s'es congriat aquest Aplech; vataquí la feyna qu'he feta y la manera com l'he feta.
Aquí me tocaría posar punt final y cloure aquesta advertencia preliminar, que s'es feta massa llarga, si un dever de rigurosa justicia no m'obligás abans á donar les més espressives gracies a tots mos amichs y coneguts qu'han feta possible la meua obra, contantme, ó cercant qui me sabés contar, les rondalles que present. Un altre dever, també de rigurosa justicia, m'obliga á fer constar lo molt que m'han ajudat y ilustrat en la selecció y triadellla de les metexes mos amichs del cor, gloria y honor de les lletres patries, los Srs. R. Dr. D. Miquel Costa y Llobera, Pre, D. Tomás Forteza y D. Pere Orlandis y Despuig. Ells ab lo seu bon gust y fina crítica y ab una generosidat y franquesa que may los agrahiré prou, m'han assistit una cosa de no dir en mitx d'una feyna, com aquella de triar y escullir, que de mana tant de seny, bon ull y bon paladar.
Les deficiencies, punts escapats, tares y buyts que hi haja en aquest sentit dins l'Aplech de Rondayes Mallorquines, que no les atribuesca ningú á falta de visió y de gust de tan bons amichs y literats, sino á curtedat del meu ingeni y á que no he tengut tranch abastament per aprofitarme de les seues observacions tan ben fundades.
Y ara girau fulla, si estau per sentir rondalles; y si no, tancau el llibre, y tan amichs com abans.

Ciutat de Mallorca, 27 d'Abril de 1896.