40 cançons populars catalanes/El Pardal

Aquest text tracta sobre l'edició de 1909. Per a altres versions, vegeu El pardal.

Sou a «El Pardal»
40 cançons populars catalanes

Baixa com a

Montanyes de Canigó

El Rossinyol

EL PARDAL

$\version "2.14.2" \header { tagline = "" } \score{ \relative a' { \key bes \major \time 2/4 \autoBeamOff \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f) \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f) \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1 \override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t) \override Staff.Rest #'style = #'classical \partial 4 f8^\markup{\italic {A poc a poc}} f bes4. bes8 c4. c8 \break \time 3/4 d8 d bes4 c8 c d4 bes c8 c d4\fermata r8 s8 bes8 c \break \time 2/4 d4. es8 c4. d8 \bar"||" \time 3/4 \stemUp bes8 \stemNeutral g c4 \stemUp bes8 \stemNeutral a \break \time 2/4 bes8 bes c c \bar "||" \time 3/4 d4 r8 s bes c \bar"||" \time 2/4 d4. es8 \break c4. d8 \bar"||" \time 3/4 \stemUp bes8 g \stemNeutral c4 \stemUp bes8 a \bar "||" \time 2/4 bes4 \bar"|." } \addlyrics { U -- na can -- ço -- ne -- ta no -- va vos la di -- ré, vos la di -- ré, del par -- dal quan s'a -- jo -- ca -- va so -- ta_o -- ran -- gé, vos la di -- ré, del par -- dal quan s'a -- jo -- ca -- va so -- ta_o -- ran -- gé. } \layout { indent = 0 % ragged-last = ##t line-width = 110 \context { \Score \remove "Bar_number_engraver" } } \midi{ \context { tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4) } } }$

Una cançoneta nova
vos la diré,
vos la diré,
del pardal quan s'ajocava
sota orangé,
vos la diré,
del pardal quan s'ajocava
sota orangé.
Lo pardal, quan s'ajocava,
feia remor,
per veure si·l sentiria
la seva amor.
La seva amor es dins cambra
que no·n sent res,
sinó·l moço de la casa,
lo traginer.
De la finestra més alta
li·n va parlar:
— Les onze hores són tocades.
vés-te a acotxar.
— No m'acotxo pas encara:
vai de camí:
som fet una prometença
a Sant Magí.
Quan a Sant Magí vai ésser
vai suplicar
que·m deixés anà a mes terres
per festejar.
Quan ne vai esse a mes terres
jo·ls encontrí
los tres amors que tenia,
tenia alli.—

Tres galanes que tenia
eix aucellet:
Mariagna, Petronella
i Isabelet.
Als tres amors que tenia,
quan els trobí,
los va donâ una creueta
de Sant Magí.
Ella li·n fa de resposta:
— No es hora, no:
quan m'haureu demanadeta
serà raó.—
Ai cançó, qui t'ha dictada?
qui treta t'ha?
Es un minyó de la plana.
Gentil Romà.