40 cançons populars catalanes/Capitel·lo
![\version "2.14.2"
\header {
tagline = ""
}
\score{
\relative c' {
\key a \minor
\time 6/8
\autoBeamOff
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\partial4 e8^\markup{\italic Moderat} e
a8[ b] c b d gis, \break
b8 a4 r8 c a
a8[ gis] a a[ b] c
b8( e,4) r8 e e \break
a8[ c] b a[ g] e
g8 f4 r8 f f
e4 e8 e[ gis] b \break
a4. r8 e8 e
a8[ c] b a[ g] e
g8 f4 r8 f f \break
e4 e8 e[ gis] b
a4 ~ a8
\bar"||"
}
\addlyrics {
A -- llà a la vi -- la de
Re -- us to -- ta la gent
va fu -- gir,
si -- nó u -- na no -- ble
da -- ma que_n té pres el
seu ma -- rit,
si -- nó u -- na no -- ble
da -- ma que_n té pres el
seu ma -- rit
}
\layout {
indent = 0
ragged-last = ##t
line-width = 110
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
\midi{
\context {
tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
}
}
}](http://upload.wikimedia.org/score/s/q/sqbi33yvhphtx4kr3j7bbskm4uahli1/sqbi33yv.png)
Allí a la vila de Reus
tota la gent va fugir,
sinó una noble dama
que·n té pres el seu marit.
La dama plora i més plora
i sospira dia i nit
Set anys ha que l'en té pres,
i altres set que no l'ha vist.
Se·n va a trobâ·l Capitel-lo,
que li torni·l seu marit.
— Déu lo guard, lo Capitel-lo:
si vol treure·l meu marit?
— Sí, per cert, la noble dama,
si ve amb mi a dormî una nit.
— Calli, calli·l Capitel-lo,
que ho diré al meu marit.—
Ella se·n gira i s'entorna
a contar-ho al seu marit.
De tant lluny com la va veure:
— Noble dama, què t'ha dit?
— M'ha dit que sí te·n treuria
si hi volgués dormî una nit.
— Fes-ho, fes-ho, noble dama
fes-ho per amor que·t tinc,
que quan jo de presó surti
se recordarà de mi.
Posa-t el vestit de seda,
o sinó lo de setí.
A l'entrar-se·n a la cambra
noble dama fa un sospir.
— Què·n sospira, noble dama,
què'n sospira aquesta nit?
Sospira la noble dama
els amors del seu marit?
— Sí, per cert, lo Capitel-lo,
els amors del meu marit.
— No s'espanti, noble dama:
ja ·l veurà demà al matí.
Abans no serà de dia,
el marit ja tindrà aquí.—
Fins cap a la matinada
la dama no pot dormir.
Noble dama es matinera:
a les quatre del matí,
quan tot just apunta l'auba,
noble dama en finestra ix.
Ja·n veu les forques plantades:
veu penjat el seu marit.
— Calli, calli·l Capitel-lo,
ja·s recordarà de mi:
n'ha llevat la honra meva,
n'ha penjat el meu marit.
— No t'espantis, noble dama:
no·t faltarà pas marit:
tres fills ne tinc a la guerra:
triaras el més bonic,
i, si aquestos no t'agraden,
jo seré lo teu marit.
Tinc la dòna al llit malalta,
que s'acaba de morir,
i, si ella no·s moria,
jo l'ajudaré a morir.
— Calli, calli·l Capitel·lo:
lo mateix faria amb mi.
Deixeu-la viure, Capitel-lo,
deixeu-la viure per mi. —
Ella se'n gira i s'entorna;
de volant se'n va a vestir;
quan de volant s'es vestida,
an el rei se'n va a servir.
Un dia, venint de missa,
Capitel-lo veu venir.
— Hola, hola, Capitel-lo:
t'has de recordar de mi.
Atureu-vos, Capitel-lo,
que ara es hora de morir.
— Tinga pietat la dama,
tinga pietat de mi.
— La pietat que tenieu
al penjar lo meu marit.—
Ja li'n dóna punyalada:
la primera 'l va ferir,
la segona cau en terra,
la tercera va morir.
— Déu te perdó, Capitel-lo,
a tu i an el meu marit.