40 cançons populars catalanes/Blancaflor
Aquest text tracta sobre una cançó d'una edició de 1909. Per a altres versions, vegeu Blancaflor.
Estava la Blancaflor
sota l'arbre de la menta
que·n brodava un mocador
per la filla de la reina.
El mocador n'era d'or
i de seda l'en broda ella.
Aixís que l'or li faltà
posà de sa cabellera:
de sa cabellera a l'or
no hi ha molta diferencia.
Girà ·ls ulls devés el cel
per conèixer quin temps feia;
girà ·ls ulls devés la mar
veu venir l'ona brunsenta,
veu venir fustes i naus
i galeres més de trenta.
Les veles veu arriar
d'una nau que n'es vinguda,
mira devés el camí
i veu molta gent que hi puja
Veu venir un cavaller
que ve a cavall d'una mula.
Sella i brida ne són d'or,
i també les ferradures;
un gran acompanyament
de senyors darrera duia.
De tant lluny com la veu
el cavaller la saluda
— Cavaller, bon cavaller,
si veniu de part de França,
haveu vist el meu senyor,
a qui Déu guard de desgracia?
— Jo l'he vist i conegut,
amb ell tinc força amistança,
N'es el més gran servidor
que té a França ·l rei d'Espanya.
Quan vaig partir me donà
per vós, dama, una comanda:
diu que us cerqueu aimador,
que ell amada s'ha cercada:
la filla del rei francès
per esposa li han donada.
— Benhaja qui presa l'ha,
malhaja qui li ha dada.
Gentil dama ne só jo,
i ell per altra m'ha deixada.
Set anys el som esperat
com a dòna ben casada,
altres set l'esperaré
com una viudeta honrada.
Si al cap d'aquest temps no ve,
per monja seré tancada,
monja d'un sant monestir
que·s nomena Santa Clara.
— No vos feu monjeta, no,
que foreu malaguanyada
No·s menja allí pa de blat,
sinó d'espelta i civada
Vós dormiu en llit guarnit
dins la cambra encortinada
allà ·s dorm sense llençols
en un pobre llit de palla.
No vos feu monjeta, no,
que encara teniu qui us aima.
Vostre marit pot venir
a l'hora més impensada.
Què farieu dama, vós,
si davant el vessiu ara?
— Faria ·ls rosers florir
i les poncelles badar-se. —
Llavores lo seu marit
li va donar una abraçada.
Ella, al veure al seu marít,
als seus peus s'agenollava.
— Perdoneu-me, el meu senyor,
si só estada malparlada.
— Vós m'haveu de perdonar
pels set anys que us he deixada.
— Perdoneu-me, el meu senyor,
si só estada mal criada.
— Ben criada, Blancaflor,
de bon pare i bona mare.