Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/146

Aquesta pàgina ha estat validada.

M'alço. «Ditxós de tú,—gemego,—
noble animal, la mort t'ajau.
Vinga'l botxí, mon cap li entrego...
¡Val més ser mort que viure esclau!»



Als catalans
—————

Jo que ans d'obrir les fullesde l'immortal história,
sabia que ma patriatingué un passat capdalt,
jo que ab amor la cantosens treuren or ni glòria
i en mig de tots vosaltrespuc dur lo cap ben alt;

avuy ple de tristesa,veyent tanta impudencia,
com ombra dels vells segles,vos vinc a preguntar:
¡Qu'heu fet ¡oh compatricis!de la preuada herència
que com reliquia santadeviem conservar?

¿Hont son aquella patriaque'ls avis mantingueren
regant-la amb sa sang noblei'l suhor de sos afanys,
i aquelles lleys tan sabies,i aquells costums que'ns feren
admiració, respectei enveja dels estranys?

Lo fret escepticismeper tot arrèu impera;
pocs son los que recordenles glories qu'hem tingut;
si'ls catalans tornavend'un segle i mig enrera,
estar petjant creurienpaís desconegut.
 
La llibertat antigani menys es anyorada:
vil iirania'n diuensols digna dels temps vells.
De folla prostitutacontens l'han disfreçada,
per son ideal ferne,los catalans novells.