Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXIV

Sou a «Capítol CXIV»
Chronik des edlen en Ramon Muntaner
Ramon Muntaner
(1844)

CAPITOL CXIV.
Com corts foren ajustades a Macina, e jutjat lo princep a mort; e com lo senyor infant en Iacme, apres donada sentencia de mort per tota Sicilia, fo mogut a misericordia e nol volch sentenciar.

Apres aço lo dia fo vengut, que la cort fo ajustada lo dia que manada era, e lo senyor infant feu cridar consell general, que tot hom vingues dauant lo palau de Macina, axi aquells de la ciutat generalment com tot altre hom, e richs homens e cauallers e syndichs, e totes les terres de Sicilia e tots los sauis. E com foren tots ajustats, lo senyor infant qui era dels pus sauis princeps del mon e mills parlat, e fo apres e es encara e sera mentre que viu sia, lleuas e dix: barons, nos vos hauem feyt aci ajustar, perço com sabets que nos tenim aci a Matagrifo lo princep, fill major del rey Carles, en nostra presó. Ara tuyt sabets, quel rey Carles son pare pres lo desaret del bon rey Manfre, aui nostre e senyor natural vostre, e puix com mori en la batalla, e ab ell lo rey Eus son frare. Apres sabets, com lo rey Corali nostre auonclo vench Dalamanya per venjar aquella mort e aquell desaret, e axi com a Deus vench a plaer, axi mateix fo ell e tota sa gent desbaratats per lo dit rey Carles; e sabets quel dit rey Corali vench en ses mans viu, e sabets que feu la major crueltat que hanch rey ne fill de rey faes de tant gentil hom, com lo rey Corali era, qui era de la pus alta sanch del mon, quen Napols li feu tolre la testa. E per la gran crueltat que ell feu podets conexer, Deus quines penitencies lin va donar, ne quines venjances ne pren; perque vosaltres sots aquells qui en aço hauets pres mes de damnatge e de desonor, que persones qui el mon sien, axi de la mort de vostre senyor natural e de sos frares, com cascuns que hi perdes parents e amichs. E axi puix que a Deus plau que per vosaltres daço sia feyta venjança, eus ha aportada en poder la pus chara cosa quel rey Carles ha el mon, pensats lo de jutjar, e dats li aquella sentencia queus parega justa.

E sobre aço anas siure, e lleuas micer Aleynep que fo ordonat que respongues per tuyt comunament a aço quel senyor infant proposaria, e dix: senyor, be hauem entes tot ço que vos nos hauets dit, e sabem que tot es axi veritat, com vos nos hauets posat, e grahima Deus e a nostre senyor lo senyor rey Darago, com a ell ha plagut, com tant saui senyor com vos sots nos ha trames per regidor en son lloch. E com a vos senyor plau que per nos sia feyta venjança de la mort e del damnatge quel rey Carles nos ha donat, perque, senyor, dich yo per mi, quel princep prenga aquella mort que son pare dona al rey Corali: e axi com yo aço dich, lleuse cascu dels barons e dels cauallers e syndinchs de les terres, que si los par bo, que axi sentencialment ho conformen, e que sescriua tantost; e que ço que cascu dels syndichs dira, diga per si e per tota la communitat per que hich es. E si hich ha negu qui als hi vull dir, lleu se; que yo aço dich e conferm per mi e per tots los meus.

E com aço hach dit, estechse de parlar. E abans que negu se lleuas, tot lo poble de Macina se lleua, e cridaren tuyt: be ha dit! be ha dit! e deym tuyt, que perda la testa, e conformam tot ço que micer Aleynep ha dit. E sobre aço lleuas lalmirall, que sabia que jahia en lauansa, e dix: barons, axi com micer Aleynep ha dit, lleusen cascu per si, e richs homens e cauallers e syndichs: e lo dit e sentencia de cascu en general conform, e puix escriuas. E apella dos notaris de la cort de Macina, los pus antichs que hi eren, e dos jutges, e dix quels jutges dictassen la sentencia, e los notaris escriuissen lo dit de cascuns a memoria perdurable: e axis feu e compli. E com tot aço fo feyt, lalmirall mana, ques legis en presencia de tuyt: e com fo lesta, e tuyt li hagren aquella sentencia donada per ells e per aquells de que hauien lloch, lalmirall demana a tuyt communament, si conformauen aquella sentencia. E tuyt respongueren: axi ho volem, e axi ho conformam per nos e per tota la communitat de la illa de Sicilia.

E sobre aço lleuarensen e anaren menjar, e pensarense que lendema se faes justicia; mas lo senyor infant en Iacme, pus la sentencia fo donada e conformada, volch usar de misericordia, e no volch guardar mal per mal, ans li membra la paraula del euangeli que diu, que Deus no vol la mort del peccador, mas ques conuerta; perque el no volch la mort del princep, mas que per ell sen pogues nexer pau e concordia, e specialment com sabe, que ell no hauia colpa en res que son pare lo rey Carles hagues feyt, ans hauia oyt dir, e axi era veritat, que fo molt despagat de la mort del rey Corali, e axi mateix que era cert, que era parent proysme del senyor rey son pare: e si del senyor rey son pare era parent, si era dell mateix.