Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CXIII

Sou a «Capítol CXIII»
Chronik des edlen en Ramon Muntaner
Ramon Muntaner
(1844)

CAPITOL CXIII.
Com lalmirall en Roger de Luria costeja tota Calabria, e les grans proeses que feu; e com prengue lo princep Matagrifo, fill major dell rey Carles, e delliura de preso madona la infanta, germana de madona la regina Darago; e lo gran trahut que posa sobre les gents de Napols.

Com lalmirall hach feytes adobar les quaranta galees quel senyor infant li mana fer adobar, e hach les xurmes totes, e tota laltra companya de cap, segons que ordonat era, que aytants homens hi hagues Llatins, com Cathalans, e els ballesters tots Cathalans en taula de totes les galees, saluant VI galees lleugeres, que hi hauia ab tarsols, e feu metre lo pa en les galees, e ço que ops hagren. E com les galees hagren haut compliment de ço que ops hauien, ab la gracia de Deus, lo senyor infant mana al almirall, que faes recullir tota la gent. E tantost la trompeta ana per la ciutat, e la gent se reculli ab bon cor e ab bona volentat. E com foren recullits, lalmirall ana pendre comiat de madona la regina e dels infants, e madona la regina senyals e beneyls. E lo senyor infant trach a una part lalmirall e dix li: almirall, nos tenim per be, que façats la via de Napols, e que façats en guisa, si fer ho podets, que hajats Iscle; que si la illa Discle hauiem, lleugerament destruyrem Napols. E lalmirall respos: senyor, senyats e beneyts nos, e lexats nos anar; que per cert ab la volentat de Deus nos farem tant, que per tostemps ne parlara hom. E sobre aço lalmirall besa li la ma, e pres comiat del senyor infant en Fraderich e de tots los altres, e ab la gracia de Deus ells se reculliren.

E com foren recullits, foren XL galees e IV lenys armats e IV barques armades. E digueren la bona paraula, e anarensen a la bona hora, e costejaren la Calabria, e en aquella entrada preseren Lescalea; e trobaren al port de senct Nicola Descalea IV naus e moltes terides qui carregauen destelles de rems e darbres e dentenes de galees e de lenys, per portar en Napols. E puix pres la Manthea e Ximoflet e senct Onoxent e el Citrar e la ciutat de Policanstre, e la crema e affega tota; e puix pres castell Abat. E cascu daquests llochs ell stabli; e creats que depuix que saberen los Calabresos, que la batalla no sera feyta en Bordeu, que cascuns ab poch de combatre se retien; que cascuns hauien lo cors e lanima ab lo senyor rey Darago, e volien mal de mort als Francesos: si que be ho donaren a conexer, com lo senyor infant passa en Calabria, que no sperauen als, mas quel senyor infant hi passas.

E com tot aço hach pres lalmirall nouellant vench en Napols al princep quin fo molt despagat. E lalmirall feu la via de Napols, tota hora prenent llengua. E com fo dauant Napols, ell ordona de metres en cuns de batalla, escala feyta de les galees, e guarnits e aparellats acostas prop del moll a dos trets de ballesta. E pogra si mes acostar, que no trobara qui li ho contrastas; mas ell ho feu a dret seny, perço que nols contrastas de muntar en les galees: que ell de tot en volia que armassen quantes galees hi hauia, e ques combatessen ab ell. E aquelles de Napols quant vaeren acostar les galees del almirall, vaerets crits e via fora, e repicar campanes en Napols, que paria que cel e terra vengues. E lo princep ab tota la caualleria vench al moll, e feu tocar la trompeta, e cridar en pena de la vida, que tot hom muntas en les galees; e debades cridaua, que negu no hi volia muntar. E com lo princep vae aço, mogut de fellonia ell son cors munta primer en les galees. E com los comptes e barons e cauallers e ciutadans e totes les altres gents vaeren lo princep en les galees, moguts de vergonya tots pensaren de muntar en les dites galees, cascuns ab llurs armes e be aparellats. Queus dire? XXXVIII galees sarmaren, e molts lenys e moltes barques. E com foren armades, pensaren de bogar envers lalmirall. E lalmirall feu semblant que fugis, e pensas de tirar fora, en tal manera que les tingues en lloch que una galea no pogues escapar. E com vae, quels tenia en bona mar, pensa de girar envers ells; e aquells quil vaeren girar, perderen la vigoria ab que encalsauen, e lleuaren rems. E lalmirall feu atre tal, e feu afranellar una galea ab altra, es mes en cuns de batalla: e lo princep feu atre tal.

E com aço hagren cascu feyt, van se ferir la una galea contra laltra. E si hanch nul temps fo fort batalla en mar, aquesta ho fo: que sol no si feu acomparar la batalla de Malta, ne le batalla dels comptes. Queus dire? que la batalla dura de tercia entro a hora de vespres. Mas contra la volentat de Deus ne son poder no pot hom durar. E axi lo poder e la volentat de Deus era e es ab lo senyor rey Darago e ab los seus. Perque lo rey Carles e lo princep era nient contra aquell. E perço nostre senyor ver Deus dona victoria al almirall e a ses gents; que tuyt a colp cridaren: Arago! Arago! e Sicilia! via sus! E ab aquella vigoria escombraren be XXX galees; e com aquelles hagren escombrades, no podien pendre la galea del princep ne les altres qui entorn li eren, tant honrrat hom de paratge hi hauia; que tots volien abans morir, que no veure lo princep pres. Mas que valch, que a la fi no pogren durar, e muriren la major part de tots los comptes e barons e homens de paratge que hi hauia. Si que la galea del princep romas sola, que nul hom no hi podia pendre. E sobre aço lalmirall crida vigoria, e tot hom pensa de saltar en la galea del princep, e van escombrar tota la proa. E lalmirall fo sus ab la espasa en la ma; e com foren a la mijania de la galea, vaerets feyts darmes, e colps pendre e donar, que ço era una gran marauella, axi que tots aquells qui sobre cuberta eren de la galea del princep muriren. E lalmirall vench dauant lo princep quis defenia mills que rey ne son fill ne altre caualler faes: que tant hi feu, que no era nul hom qui als seus estochs se pogues acostar. E segurament que ell amaua mes murir que viure, tanta de fellonia hauia. Si que hi hach cauallers del almirall qui vengren ab llances a sobre ma, quel volien ferir; mas lalmirall crida: barons, no sia! que aquest es lo princep, e amam lo mes viu que mort. E lo princep oy aço, e vae que poch valia sa defensa, e retes a lalmirall, e axi foren tuyt, qui morts qui presos.

E tantost com la batalla fo vençuda, lalmirall dix al princep: si vida volets, dues coses hauets affer tantost, e si fer no ho volets, fets compte que ades se venjara la mort del rey Corali. E lo princep respos al almirall: ques aço que vos volets que yo hi faça? que si fer ho puch, volenters ho fare. Yo, dix lalmirall, quem façats ades venir la filla del rey Manfre, germana de madona la regina Darago, que vos tenits en vostra preso aci el castell del Hou ab aquelles dones e donzelles qui sues hi sien; e quem façats lo castell e la vila Discle retre. E lo princep respos, queu faria volenters. E tantost trames un seu caualler en terra ab un lany armat, e amena madona la infanta, germana de madona la regina, ab quatre donzelles e dues dones viudes. E lalmirall reebe les ab gran goig e ab gran alegre, e ajenollas, e besa la ma a madona la infanta. E com aço fo feyt, feu la via Discle ab totes les galees. E com foren a Iscle, trobaren que si feya gran dols, perço com la major part de la gent Discle eren estats morts o presos en la batalla. E lo princep mana, que fos retut a lalmirall lo castell e la vila. E tantost sens molt pregar ho faeren, perço que poguessen cobrar llurs amichs qui eren presos en les galees, E lalmirall reebe lo castell e la vila, e lexa hi quatre galees be armades e dos lenys e be CC homens, e feu exir de les galees tots los presos qui hi eren Discle, e lexals anar sens tota reemso, els vesti de la roba dels altres: de que les gents Discle foren molt confortats e alegres.

E com aço fo feyt, ell mana aquell que li hauia lexat capita de les quatre galees e dos lenys armats, que negu no lexas entrar ne exir de Napols menys de son albara; e aquells que hi entrarien, que li donassen cosa sabuda per nau o per leny o per roba: e aquells quen exiren, que paguassen un florin dor per bota de vi, e dos florins per bota doli; e axi mateix totes altres mercaderies de cascuna cosa trahut sabut. E axis compli, e aytant mes, quen tal manera li ho destrengueren, quel capita Discle tenia son faedor dins Napols qui rebia lo trahut de totes les damunt dites coses; e ab albara daquell hauien tots a exir, en altra manera foren presos, e perderen la nau o leny e la marcaderia: si que aço fo la major honor que hanch rey prengues sobre altre, quel senyor rey Darago hach sobre lo rey Carles. E lo rey Carles ho hach a sofferir per les gents de Napols, qui foren consumades, si llurs bens no poguessen vendre e hauer exida. E com aço fo ordonat, lalmirall feu la via de Proxida e de la illa de Capri, e a cascuna destes illes ell pres; e axi com aquells Discle li hauien feyt omenatge, axi ho van fer ells, e ell retels los presos que tenia de cascuns daquells llochs.

E com aço fo feyt, lalmirall trames un leny armat en Cathalunya al senyor rey Darago, e altre en Sicilia, per fer saber esta bona nouella: e Deus do nos aytal goig, com en cascuns daquests llochs hagren. E axi com lo rey Darago e tota Cathalunya e Arago e el regne de Valencia hagran goig, e madona la regina e els infants e tota Sicilia, axi fo lo dol gran quel rey Carles feu, com sabe aço en Roma, e hon era el papa, e tots aquells qui de la llur part eren; mas la part gibilina nach gran goig e gran plaer.

E com los lenys armats se foren partits del almirall, aquell senyor qui li hauia dada victoria dona al almirall tant bon temps, que dins pochs dies fo a Macina. E com fo dins la torreta, lo goig e lalegre e la festa se comença a Macina la major qui hanch si faes, e els infants exiren ab tota la caualleria a cauall a la Font del Or, e tot lo poble de Macina. E lalmirall traua ab les galees sues ab la popa primera las galees que hauia preses, ab les senyeres rocegant. E com foren dauant la Font del Or, e vaeren que aqui eren los infants, aualla en terra lalmirall ab una barca armada, e los infants quel vaeren exir en terra acostarensen a ell, e lalmirall vench a ells e besals la ma, e cascu dells se abaxa el besaren en la boca. E com aço fo feyt, lalmirall demana al senyor infant en Iacme, que manaua que faes del princep. E lo senyor infant respos li: pensats de muntar en les galees, e complits vostra festa, e nos serem al palau abans que vos, per reebre la infanta tia nostra: e haurem nostre consell ab vos e ab los altres consellers nostres, que farem del princep e de les altres persones.

E axi lalmirall muntassen en les galees, e ab aquell goig e ab aquell alegre entrasen per lo port de Macina e venchsen dauant lo palau, cridant llaus tota hora. E tota Macina li responia, axi que gran gloria era daquells qui volien be a la casa Darago, e gran dolor als altres. E com los llaus fo romas, lalmirall feu metre escales en terra a la duquena al port. E aqui fo exida madona la regina, e els infants muntaren en la galea e reeberen llur tia ab gran goig e ab gran alegre, e ab ella anaren per lescala; que quatre escales hi hauia feytes metre lalmirall en part de sa e de lla clauades de fusta, en guisa que madona la infanta e els infants amdosos qui anauen a par ab ella exiren per lescala. E com foren per lescala, al peu de la escala madona la regina sa germana e ella anaren se abraçar, e estegren axi abraçades besant e plorant molt, que nul hom no les podia partir, axi que gran pietat era quiu veya: e no era marauella, que depuix que no seren vistes hauien perdut lo rey Manfre e la regina llur mare a lo rey Corali e lo rey Eus llurs auonclos, e molts daltres honrrats parents e parentes; axi que finalment los infants e lallmirall les departiren, e axi amdues ma per ma muntarensen al palau, hon la festa fo molt gran que hom los feu, e los menjars foren aparellats, e molt ricament tuyt foren reebuts e seruits. E abans que menjassen, lo senyor infant mana al almirall, quel princep metes el castell de Matagrifo, e els comptes e els barons que comanas a cauallers quils guardassen cascuns en llurs cases, e les altres persones que les metes en presons comunes. E axi com lo senyor infant ho mana, axi fo feyt e complit dins dos jorns.

Apres com la festa fo passada, lo senyor infant trames per tots los richs homens de Sicilia, e per cauallers e per ciutadans de viles e llochs, que de cascun lloch hi venguessen syndichs qui haguessen tot poder. E donals dia a dos mesos pus les dades fossen feytes de les cartes, que fossen a Macina. E perçols dona tant gran terme, per raho que abans fos anat e vengut missatger al senyor rey Darago qui manas que li plauria que faes del princep ne de les altres persones dautoritat; quels altres menuts madona la regina los feu delliurar e fer anar en llurs terres, axi com hauia feyt dels altres.
E tantost lo dit senyor infant e lalmirall appellaren una galea e dos cauallers que trameteren al senyor rey Darago, en que li feyen saber, com lo princep hauien pres e mes a Matagrifo sota bona guarda, e que manas quen farien dell, e dels comptes e barons axi mateix quen manaua; e trameteren li a dir lo nom de cascuns per escrit. E axi la galea pensa danar, e troba lo senyor rey a Barcelona, que ja hauia ahudes les noues per lo leny quel almirall li trames, com la batalla fo vençuda, e perço sen era vengut a Barcelona, com se pensaua que daltres missatgers hauria en breu de Sicilia.

E com foren a Barcelona, saludaren, e en la plaça hach venguda tanta de gent, que fo gran infanitat; e tuyt respongueren, que parech que tot lo mon ne vingues. E tantost los missatgers exiren en terra e anaren al senyor rey al palau e besaren li lo peu e la ma, e puix donaren li les cartes que li aportauen e li digueren llur missatgeria. E lo senyor rey reebels ab gran alegre, e feu donar grans refrescaments a la galea, e aquell dia mateix la espaetxa, en guisa que lendema se partiren dell, e dins pochs dies foren a Macina, hon trobaren madona la regina e els senyors infants e lalmirall, e donaren los les cartes quel senyor rey los trametia. Quels feu saber, aço nous puch dir; mas los feyts ques seguiren e auant del princep e de les altres persones, mostraren que tot ço quel senyor infant feu del princep e dels altres feu ab manament quen hach del senyor rey; que tanta sauiesa si mostra al feyt del princep, que tot hom pot conexer, que de la gran sauiesa qui era en lo senyor rey moch.