Visions i Cants/La sardana

Aquest text tracta sobre una versió de 1912. Per a altres versions, vegeu Visions & Cants/La sardana.

LA SARDANA

CERES.

I


La sardana es la dança més bella
de totes les dances que's fan i es desfàn,
es la mobil magnífica anella
qu'am pausa i am mida va lenta oscil·lant.
Ja's decanta a l'esquerra i vacil·la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se'n torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada l'agulla d'imant.
Fixa-s un punt i es detura com ella...
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana es la dança més bella
de totes les dances que's fan i es desfàn.

II

Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la punteigen; les verges no tant;
mes, devots d'una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.
Sacerdots els dirieu d'un culte
que en mística dança se'n vénen i van
emportats per lo simbol oculte
de l'ampla rodona que'ls va agermanant.
Si'l contrapunt el bell ritme li estrella,
para-s, sospesa de tal meravella...
Lo ritme tornant,
la sardana es la dança mes bella
de totes les dances que's fan i es desfàn.


III

El botó d'eixa roda, quin era
qu'am tal simetria l'anava centrant?
Quina mà venjativa i severa
buidava la nina d'aquest ull gegant?
Potsê un temps al bell mitj s'hi apilaven
les garbes polsoses del blat rossejant,

i els suats segadors festejaven
la pròdiga Ceres saltant i ballant...
Del contrapunt la vagant cantarella
es estrafeta passada d'aucella
que canta volant:
la sardana es la dança més bella
de totes les dances que's fan i es desfàn.



IV

No es la dança lasciva, la innoble,
els uns parells d'altres desaparellant:
es la dança sencera d'un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument se deslliga;
desfent-se, s'aixampla, esvaint-se al voltant;
cada mà, tot deixant a l'amiga,
li sembla prometre que ja hi tornaràn.
Ja hi tornaràn de parella en parella!
Tota ma patria cabrà en eixa anella,
i els pobles diràn:
la sardana es la dança més bella
de totes les dances que's fan i es desfàn.