Visions i Cants/L'ànima de les flors

Aquest text tracta sobre una versió de 1912. Per a altres versions, vegeu Visions & Cants/L'ànima de les flors.

L'ÀNIMA DE LES FLORS


Aquelles dues flors que hi ha posades
al mitj del caminal,
qui es que les hi dèu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.

Aquelles dues flors no estàn pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

«Morirèm aviat, lluny de la planta,—
elles deuen pensâ;—
mes are nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà.»
1898