Victor Hugo en català/Pluja d'istiu

PLUJA D' ESTÍU

¡Que n' es la vetlla de fresca y dolsa!
Vina… en la plana plogué eix matí:
Los verts tapissos de humida molsa
Tos peuhets tintan com vert satí.
Lo aucell voleja baix lo fullatje,
Y alegre estufa son moll plomatje;
¡Moixonet tendre que al cel sonriu!
Del vent escolta las aspres notas,
Canta, y contempla d' aygua las gotas,
Lluhínt com perlas prop de son niu.

Vuydá la pluja sa nuvolada;
Lo cel son manto de azur repren,

Lluheix la terra ja sahonada
Com baix las mallas d' un ret d' argent.
La mansa riera que la vall rega,
Creix abundosa, xafa y doblega
Aquí brins d' herba, reptils allá;
Per l' herma timba folla's desboca
Y al esclafarse contra una roca
Pera formigas Niágaras fá.

Entre eix diluvi, bategat ágils
Véuhense insectes sens direcció,
Que, estorats, mouhen sas alas frágils
Buscant un siti de salvació.
Altres s' amparan de grogas fullas,
De espessos arbres sobrants despullas,
Y ben ditxosos si, per son fat,
Guayta á flor d' aygua lleugera palla
Que, prop l' abisme, la fulla encalla
Salvant la débil flotant ciutat.

Rentá l' arena la forta pluja;
La terra exhala tébis vapors,

Y 'l cel tremola, fuig y s' empuja
Per entre núvols enganyadors.
Sota eixa gassa tant sols se notan,
Com á dubtosos estels que brotan,
Pichs lluminosos al lluny brillar;
Y 'ls monts ja lliures de boyra, alsantse,
Y per la pluja tot reguerantse,
Los taulats llisos enlluhernar;

Vina á la humida plana espayosa;
En aquest' hora solets serém:
Ton brasset tímit en mon bras posa;
Vina, entre tilias passejarem.
Cap á la posta lo sol declina:
Ans no abandones eixa colina
Gira la vista per admirar
Ab sas cabanyas, temples y casas
Que resplandeixen com rojas brasas
Sota 'l cel negre, lo poble clar.

Ah! mira alsarse las fumaradas
Tallant las boyras sobre 'ls teulats!

Allí hi ha esposas idolatradas,
Allí cors tendres y resignats.
¡Ay Déu! La vida de que un s' enuja
Al sol s' iguala aprés de la pluja!…
Mira'l com baixa sense parar!
Del rónech poble quals llars fumejan
Veu las finestras que al fosch clarejan
Com ulls al frontis d' un campanar.

Lo hermós arch-iris! Vina y esguarda
Com va enxamplantse per tots cantons!
Quina riquesa 'l bon Deu nos guarda
Després de darnos llampechs y trons!
¡Quántas vegadas ab ánsia inquieta
Las alas cerca mon animeta
Y vé inplorantvos un Ithuriel,
¡Ay! Pera véurer hont té sa planta
Eixa gran curva qu' al hom' espanta;
Inmensa arcada d' un pont del cel!