Victor Hugo en català/Lo matí

LO MATÍ

 La transparenta gassa del mati
per sobre las montanyas va extenentse!
 Mira: lo raig pristi
banya y argenta del castell l'entorn;
y amorós ja en lo cel va confonentse,
com se confon la gloria y lo plaher,
 l' armónich cant primer
qu' en lo bosch naix y 'l brill primer del jorn.

 Sonriu, sí, al resplandor misteriós
ab que lo cel s' adorna y se decora!
 ¡Pot ser demá veurás—
si per atzar me crida lo atahut—
lluhir á pesar teu, com sempre hermós,

lo mateix sol; y á la mateixa aurora
 alsar cants ohirás
per los aucells en mon sepulcre mut!

 Més, si arrancada es l' ánima del cos,
envers altre horizont es trasportada:
 lo futuro infinit
veu allí clar lo sér il-luminat;
y al dematí següent de eix vol pasmós
nos recordém de tal vida passada
 com d' una fosca nit
ó com d' un pesarós somni agitat.