Victor Hugo en català/Las donas

LAS DONAS

 Las donas son á la terra
pera idealisarho tot:
l' univers es un misteri
que comenta llur pató.

 Es lo amor qui per cintura
te l' onada y l' horizont
del qual la naturaleza
no es més que la guarnició.

 Tot quant brilla dóna al ánima
son perfum ó son calor:
si Déu no hagués fet la dona
menys hauria fet la flor.

 ¿Vostres raigs á qué vindrian,
blaus zafirs, sense un ull dols?…
los diamants sense las bellas
foran pedras sens valor.

 Y en l' espessura las rosas
dormirian tranquils són,
y foran bocas obertas
que no 'ns dirian ni un mot.

 Tot objecte que 'ns encanta
te de dona la claror;
la blanca perla, sens' Eva,
sense tú, mon sér hermos,

 Parescuda, per lo lletja,
a mon variable amor,
fora sols la malaltia
d' un peix que viu sempre fosch.