Victor Hugo en català/Encara a tú (Jaume Martí)

ENCARA Á TÚ

A tú tostemps, á tú que cantará ma lira;
á tu l' himne d' amor, á tú l' himne divi,
¿quin altre nom podria despertar mon deliri?
¿he aprés jo d' altres cants? ¿sé jo un altre camí?

Ets tú del qui l' esguart aclara ma nit sombra;
tú del qui llú l' imatje sobre mon somni excels,
est tú qui tens ma má quan jo marxo envers l' ombra
y'm venen de tos ulls los raigs de llum dels cels.

Mon destino es guardat per ta dolsa plegaria,
ella sobre mi vetlla quan mon ángel s' adorm:
quan le meu cor no sent ta veu digne y may varia
á combat de la vida e'l ne prove la sort.

¿No hi ha pas en los cels una veu que't reclama?
¿no ets tú donchs una flor forana á nostres camps?
Jermana de las verges del cel, tú ets per mon ayma
lo reflex de llurs fochs y l' eco de llurs cants.

Quan son ull negre y dols me parla y me contemple
quan ta roba 'm just toca ab un só esmortuhit,
jo crech haver tocat una gassa del temple:
jo ne dich com Tobias: Hi ha un ángel en ma nit.

Quan de los meus dolors tu traus la nuvolada
jo comprench qu' á ta sort ma sort se déu unir,
semblant al sant pastor las de llarga jornada
que viu vers la fontana una verge venir.

Jo t' estim' com un ser dessobre de ma vida
com ávia antiga estima' discursos previssors,
com jermana poruga á mos mals asservida,
com l' últim infantó qu' un ne té en sos vells jorns.

¡Oh dol! t'estimo tant qu' á ton nom sol jo ploro,
jo ploro, pus la vida es tan plena de mals,
en eix odiós desert, tu no hi tens pas ton coro
y l'arbre hon un s'asseu alsa los brots massa alts.

Mon Deu, posáu la pau y lo goig aprop d' ella;
no turbáu pas sos jorns: per vos son ells, Senyor!
vos la devéu benehir, pus son ayma novella
á la virtut demana 'l secret de la dolsor.

Jaume Martí.