Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/XI
Volent aprofitar la proporció d' una caravana que sortía pera Alep, vaig sortir de Damasch, lo dissapte 29 d' Agost á las quatre de la tarde. Després de caminar tota una hora entre jardins, vaig seguir una planura cap al NE., hont se troban alguns pobles, y allá á tres quarts de vuyt vaig arribar á un khan, per nom Khossèir, hont me vaig reunir á la caravana pera continuar mon viatje.
Diumenge 30.—A un quart de quatre del matí me vaig dirigir cap al ENE., per la gran planura de Damasch. Duas horas després vaig entrar en un congost que deyan era perillós, y termina en las ruinas d' un antich edifici y en una cisterna hont s' hi troba aygua.
Deixant enrera las montanyas, vaig recorre en la direcció NNE. altra planura, hont hi ha 'l poble de Cotaifa, al qual vaig arribar á un quart de nou del matí. Te dita població alguns jardins y una mesquita, que encar que petita es molt bonica. Me vaig detenir á Cotaifa, allotjat en la mesquita, fins á las deu de la nit, en que vaig empendrer de nou lo camí cap al N.
Dia 31.—Després de pujar diferentas costas en distintas direccions, vaig arribar poch ans de mitja nit al khan Aarons, que 's va arruinant. A una lleuga de dit khan hi ha 'l poblet de Malula.
Desde allí, prosseguint la marxa al NNE., a través d' un país plá, vaig entrar á un quart de vuyt del matí á Nèbka, poble ben situat, que contindrá un miler de familias, y ahont se troban jardins y excelent aygua.
Tot lo país de la banda d' ensá de Khan Khosseir es del tot calis, sembrat de pedras rodonas calcáreas, y casi desprovist de vejetació, si s' exceptuan algunas gramineas.
Los naturals feren corre la nova de que 'ls árabes d' Anaze havian surtit contra 'ls wehhabis, que 'ls havian pres algunas donas, noyas y noys, y 'ls havian dut á aquell país pera vendrels per esclaus, tractantlos com á infidels, indignes de ser mussulmans. Per altra part m' havian dit á Damasch que 'ls anazis eran amichs dels wehhabis; lo qual me fa pensar que la guerra 's feya ab altra tribu ó cantó dels anazis, nació considerable, ó que tal vegada seria una nova guerra nascuda entre 'ls dos pobles.
1 de Setembre.—A dos quarts de cinch del matí caminavam ja cap al NNE., per un bon camí pla, y á las set arribá la caravana á Kara, poble ben situat en una altura, ab sos jardins; avuy al dia sols s' hi contan trescentas familias; pero antigament era més poblat. Segons diuhen, lo mal gobern es la causa de sa despoblació actual: la meytat de las casas cauhen.
Lo terreno que acabavam de recorrer es del tot desert com lo del dia avans.
Las caravanas sempre fan parada en los khans que s' troban en los voltants de las ciutats y pobles. Jo vaig allotjarme la vigilia á casa d' un pagés cristiá, y aquell dia en la d' un altre mussulmá. Hi ha en aquells habitants un carácter de candor y bondat que m' agradá per demés; se nota en las casas gran netedat, viuhen en comoditat, van ben vestits, y no 'ls hi falta cap moble ni utensili necessari al servey doméstich. Vaig notar en particular gran número de matalassets y coixins á la turca. Sembla que consisteix en aixó son principal luxo.
Com he parlat tantas vegadas dels khans, me sembla natural donar uua descripció dels monuments d' aquesta mena que vaig veure á Turquía.
Lo khan es un edifici cuadrangular, á voltas ab torretas en los ánguls, y coronat d' aspitlleras á tall de fortalesa. Son dits edificis més ó menos grans; sa dimensió mitja vindrá á ser de cent trenta peus de costat: l' interior consta ordinariament d' un ó dos patis rodejats d' estables; alguns tenen una mesquita ó tant sols una capella pera fer oració, y n' hi ha que contenen habitacions. Crech que 's construheixen d' orde del gobern.
Dits establiments están sempre oberts. Las caravanas y passatjers hi entran y surten lliurement y sens obstacle, sense demanar permís al entrar ni al despedirse. Cadascú passa allí tot lo temps que vol, y no ha de pagar á ningú la més petita retribució.
Tan bona institució en un imperi com lo turch es efecte del principi de sa moral relligiosa, la qual estableix, com una de las obligacions indispensables de tot mussulmá, la hospitalitat ab lo passatjer, sia la que sia sa nació ó relligió. En consecuencia de dit principi, hi ha khans en tots los llochs poblats ó deserts hont han de fer parada 'ls viatjers. Los que vaig veure son ben construhits de pedra, y alguns fins ab tot lo luxo de l' arquitectura; pero com ja son vells, molts se van arruinant, y crech no s' adobarán, lo que fortifica ma opinió de que es ja del tot passada la época de la gloria mussulmana.
Constava la caravana d' unas trescentas bestias de carga, entre mulas, caballs, camells y ases; no obstant la major part eran mulas, y casi tots aquells animals venian d' Alep. Las mulas sense ser molt altas, son valentas, de sanch, y molt aixeridas. Los ases son d' una especie interessant; tenen las camas llarguíssimas, y 'l cos tan groixut com las mulas; son vius y valents com ellas, y costaria molt distingirlos, sino fos per las orellas, que son grossas, y las duhen sempre dretas. Las mulas y ases solen ser negres, y quan caminan proban de passarse al devant.
Anavan ab nosaltres crescut número de passatjers, donas y noys d' abdós sexos.
Segons las informacions que vaig pendre, Tarabulus ó Trípoli está casi exactament al O. de Kara, lo que coincideix ab ma estima geodésica. A una jornada d' allí, cap al OSO., está situada Baàlbek, ciutat gran, pero arruinada. A una hora de distancia al O. corre 'l riu Caffara, fins á perdres en un llach. A vintiduas horas de camí, ó tres jornadas al E., se troba Tàdmor ó Palmira. Aquesta ciutat tan famosa es en la actualitat una meytat més petita que Kara, aixó es, que vindrá á tenir cinchcents fochs. Anant á Palmira, s' arriba lo primer dia al poble d' Hauarinn, y 'l segon á Kariteinn. Los árabes d' Anaze, distants de Kara duas jornadas cap al SE., extenen son domini y excursions fins á Palmira. Entre ells y Kara no hi ha cap tribu de beduhins. Un home montat en dromedari va á Palmira en menos d' un dia.
Dia 2.—Surtí la caravana á dos quarts de quatre del matí, á través de las montanyas, en direcció al N. y casi N. ¼ NO. A las sis passá per entre un grupo de casas, mirat com una fortalesa, que du per nom Kalaai el Bridj; viu allí alguna gent ab bestiar.
A las duas horas arribá á un lloch mirat com perillós; es un coll dominat per alturas, hont hi ha diferents pilots de pedras en forma de parapets. Se creu que las han apiladas los bandolers. Tota la gent armada de la caravana pujá á las alturas que guardan lo camí, y permanesqué allí sobre las armas fins que sortirem d' aquell mal pas. Desde allí's descubreix á llarga distancia al N., lo poble d' Hàssia. Al sortir del coll, y passat un khan mitj arruinat poch distant d' Hassia, entrarem en dit poble á tres quarts de deu del matí.
Tot lo país, desde Damasch, es un desert pelat, al bell mitj del que está situat Hassia, poblet miserable, pero que tanca ab tot alguns petits jardins.
Dia 3.—Poch ans de la una del matí ja caminavam cap al N. Tres horas després passarem per uns grupos de casas, y continuant al N. ¼ NO., arribarem á Homs á dos quarts de nou.
Acabavam de passar per una montanya rodona, de pendent molt suau per la part del E.; y desde aquella altura, limitada al O. per la serra de las altas montanyas del Líbano, se descubreix un vast horisont. Tot lo país es desert; pero ja comensavam á veure terra roja pastosa, de calitat distinta de la que vaig notar los dias anteriors, y cuberta de petitas plantas, llavors secas. Lo terreno 'm semblá susceptible de bon conreu.
Al sortir lo sol nos vejerem de cop envolcallats per una espessa boyra; pero passats deu minuts s' elevá tan depressa com havia baixat.
En aquell país, las donas, com los homes, solen usar una llarga pipa. Aquell dia ne vaig veure una de las que formavan part de la caravana que fumava tota séria ab una pipa de quatre peus de llargada, portant la cara del tot descuberta. Era una noya de divuyt anys, hermosa com un ángel; pero l' ús de la pipa me la feya semblar molt lletja.
Homs es ciutat bastant gran: hi viuhen de vinticinch á trenta mil mussulmans, y trescents cristians; pero cap juheu. Compren gran número de mesquitas, ab alts minarets prims á la turca; duas iglesias cristianas gregas cismáticas, y una siríaca; basars ó mercats ben provehits y molt concorreguts; cafés casi sempre plens; una alcaisseria ó mercat grandiós pera telas de seda; un khan gran y altres de més petits. Los carrers están ben empedrats; las casas, encar que construhidas de pedra, ofereixen un aspecte trist per son color negre, que 'ls dona lo basalt ó trapp de que están construhidas. Per fi Homs presenta tots los carácters d' una gran ciutat.
Los habitants exerceixen segons sembla un comers actiu. En lo país se cull molt gra; pero l' oli ve de la costa, y l' arrós d' Egipte. Los comestibles y aygua son bons, y 'l pa te la forma de cocas árabes. Se beu l' aygua d'una font; la dels pous no es potable. A mitja lleuga cap al O. de la ciutat corre 'l riu Wad el Aassi, que es l' antich y célebre Orontes. Sas ayguas alimentan gran número de canals, que serveixen pera regar los jardins de la ciutat.
Lo gobernador, lo kadí y demés empleats del gobern son tots árabes del país, ab exclusió dels turchs. La ciutat depen del baixá de Damasch, qui nombra 'l scheih lo beled ó gobernador entre 'ls naturals de la ciutat ó territori, ab arreglo á la constitució del lloch.
Rodejan las murallas innumerables cementirs, que acreditan la numerosa població de la ciutat. Cap al S., y sobre una montanya d' aspecte igual á la de las ruinas d' Alexandría, s' hi veu una gran y antiquíssima fortalesa ab diferentes torras, situada en molt bon punt; pero casi arruinada en la actualitat.
La posició de la ciutat es també bona; está una mica elevada, ben ventilada, y per lo tant es sanitosa. D' aquí ve que fa més de quinze anys que la peste no hi ha entrat; y mentres lo flagell delmava en altre temps á Alep, no feu cap mal á la gent d' Homs, ab tot y son comers actiu ab Alep, y sa falta de precaució pera evitar lo contagi. Al veure tals cosas, gayre be un se troba tentat á disculpar una mica lo fatalisme dels turchs y árabes, causa de son gran descuyt en aquest particular.
Existeix á Homs una porta, alguns trossos de muralla y duas torras, restos de l' antiga morada dels grechs.
Tarabulus está á tres jornadas d' Homs per lo costat del OSO.: la primera jornada 's va á Hadidi, y la segona á Scheih-Aaïaschi.
Pera anar á Palmira, se dirigeix primer á Hassia, y desde allí 's continua per lo camí que ja havem dit.
D' Homs á Latakia, hi ha quatre jornadas.
Dia 4.—A dos quarts de tres del matí, comensá á caminar la caravana dirigintse cap al N., deixant á la dreta la petita població de Deàa el Teille á las cinch, y duas horas més tart entrá á Rastan.
Lo país que acabavam de passar es tan elevat com lo de la vigilia; sols que la plana es més gran, puig s' exten, per dirho aixís, fins á perdres de vista cap al E., y termina al O. en la cadena del Líbano, que comensa a elevarse á duas lleugas y mitja de distancia del camí. La segona serra, que es la més elevada, está cuberta de neu.
Lo terrer está en gran part incult, componentse de bona terra vejetal. Está cubert de las mateixas plantas secas que trobarem lo dia avans.
Rastan es un pobre llogaret de pagesos, situat al peu d' un horrorós single, per qual peu passa lo Wad el Aassi. Vist desde dalt lo riu sembla poch ample, y fa en aquell indret un rodeig de O. á NE. pel mitj d' una vall estreta y fonda. Lo poble está sobre la vora dreta del riu. Las casas son de trapp negrench com las d' Homs. Las aradas son de fusta sense reya de ferro. Sens dubte hi ha hagut un temps en que aquella població disfrutá una especie de grandesa. Ho proban los mateixos trossos de columnas de marbre, grossas pedras d' ull de serp travalladas, y las ruinas que anuncian l' últim período de la descomposició. Tot sembla perteneixer á época molt antiga. ¿Serian tal vegada aquellas ruinas contemporáneas de las de Palmira? ¿Degué tal volta servir antigament de plassa de guerra la posició important d' aquell punt? Aixó es lo que no puch dir per falta de materials pera dedicarme á investigacions.
Al pondres lo sol vaig baixar á la vora del riu, hont acampava la caravana. Vaig anar á visitar un khan de bona construcció, un molí, y després un pont de vuyt ó deu archs. En lo riu hi ha resclosas ben construhidas, los quals serveixen pera 'l molí, y d' ahont l' aygua cau ab gran fressa. Dita aygua es bona, pero térbola. Calculo que l' amplada mitja del riu será de cincuanta peus. La corrent es rápida, y las voras pantanosas. Son llit es tan fondo, que las ayguas no poden servir pera las terras vehinas, las quals quedan incultas y ermas per falta de regor.
Dia 5.—Deixant lo riu á la dreta, y pujant al plano superior nos dirigirem á mitja nit cap al N., fora d' alguns petits desvíos. Baixant per una costa suau, entrarem á un quart de sis del matí en la ciutat d' Hama, situat al peu d' un turó que acabavam de passar, y atravessarem per segona vegada l' Orontes, que passa pel mitj de la ciutat.
Es Hama població gran. M' asseguraren que tenia 'l doble número d' habitants que Homs, lo qual suposaria vuytanta mil ánimas. Jo crech que 'n te cent mil. Sa situació es encantadora, sotre tot del costat de la part principal, situada á la dreta del Orontes sobre 'l plano superior del terreno: lo restant de la ciutat va baixant en anfiteatre fins á la vora del aygua, y torna á pujar igualment á l' altra banda sobre la riba esquerra, hont ocupa un vast espay y compren en son clos una montanya bastant alta. Per fí la extensió y aspecte d' Hama anuncian una ciutat de primer orde, y no pot deixar d' extranyar, que haja cridat tan poch la atenció dels geógrafos, quinas descripcions y mapas fins m' havian fet creurer que las duas ciutats d' Homs y Hama, no eran sino pobles una mica mes grans que 'ls altres.
Hi ha en Hama casas fetas totas de pedra; pero las més ho son sols de baix, y tenen la part alta feta de esquerda ó de mahó y morter. Son arrebossat es de marga blanca. Hi ha també diferentas casas dels arrabals exteriors coronadas de cúpulas cónicas com á Damasch.
Los carrers son en general estrets é irregulars; mes los millors, que serveixen de basars, son bastant drets y amples, y molts están del tot cuberts.
Hama compren gran número de basars, abundantment surtits de géneros y queviures als que acut la gent de per tot arreu. No hi faltan diferents cafés, bonichs y concorreguts, y moltas mesquitas ab alts minarets; pero totas las que vaig veure son petitas, y compostas solsament d' un pati estret, ab una font ó safretj al mitj, y d' un ó dos ordes d' archs descansant sobre pilans, hont hi ha lo mehereb ó nitxo del imam, com també lo monbar ó tribuna dels divendres.
Lo riu, sobre 'l qual s' han construhit dos ponts, forma 'l cuadro més interessant. Corre ficat entre casas y jardins deliciosos; l' aygua salta en falls per sobre de resclosas fetas unas més avall que las altres. L' objecte de las mencionadas resclosas es pendre l' aygua pera donar moviment á una infinitat de rodas hidráulicas, algunas de las quals tenen fins á trenta dos peus de diámetro. Serveixen aquestas pera fer pujar l' aygua del riu, y están tan ben construhidas, que en lloch de produhir lo soroll ó xisclet molest que resulta de las máquinas d' aquesta especie, fan sons graves molt agradables. L' aygua elevada per tal medi, corre á diferents punts per acueductes sostinguts per archs. Un en particular que'n vaig examinar me semblá molt bo. Sens dubte que aquellas obras son resto d' épocas antigas, pero es lloable sa conservació á despit del geni destructor que regna en lo país.
Los acueductes distribuheixen l' aygua á diferentas mesquitas y altres punts de la ciutat, y regan los numerosos jardins, situats en los arrabals á la esquerra del Orontes.
Casi tots los habitants d' Hama son árabes; n'hi ha pochs de turchs. Vaig veure cristians y juheus; pero ignoro si son molts. Tampoch faltan árabes del desert ab lo seu trajo del Hedjaz.
Los queviures son bons; las llegums y fruytas abundants; mes la carn no es de tan bona calitat; lo pa te la figura de cocas árabes. L' aygua del riu, única del país, térbola y blanquinosa, es, no obstant, bona.
Se nota en los habitants la mateixa inclinació á las relacions comercials que entre 'ls d' Homs y Damasch. Per tot arreu se veuhen fábricas, y sos productes se troban en gran cantitat en la alcaissería, que serveix de basar pera los teixits de seda.
Hama conté alguns edificis ab grans finestras, construhits á la europea.
Al arribar á la ciutat, vaig creurem entrar en un vast hospital: los homes, donas y noys, durant los mesos de calor, dormen casi tots en los carrers, sobre 'ls terrats y á las portas de las casas. Com era encare dejorn, la major part dormian encare ab tota seguretat: altres ja desperts me veyan passar sense donar la menor senyal d' inquietut; altres se vestian tranquilament, y las donas s' arreglavan ab la mateixa llibertat que si 's trobessin en una cambra tancada. Aquell dia vaig tenir ocasió de veurer entre ellas caras celestials. Al reflexionar sobre tal costúm ¿se podrá dir que las d' aquell poble son en extrem depravadas ó del tot ignocents?... No m' atreveixo á decidirme, per lo poch temps que vaig permaneixer a Hama. En la casa hont jo vivia hi havia diferentas donas, lletjas es cert, que entravan y sortian lliurement, y fins se presentavan sense vel en ma habitació pera servirme com las criadas d' Europa. Una d' ellas, la principal, portava una gran anella d' or de tres polsadas de diámetro, atravessada per lo cartílago dret del nas. Lo vestit de ditas donas consisteix en una gran camisa de cotó, blava ó blanca, y sobre ella un caftan obert sense cinturó, y poch ample. Usan també anells, tumbagas, brassalets, manillas, arrecadas y oripells en los cabells per devant y per derrera. Per fi duhen tantas joyas, que las elegants fan al caminar tant soroll com las mulas del mitjdia d' Europa, que van sempre carregadas de campanas y cascabells.
La ciutat, depen del baixalat de Damasch, y está gobernada per un árabe del país, nombrat per lo baixá.
Allí vaig veure una escola de nova especie. En una mesquita hi havia dos doctors vellets assentats un devant de l' altre, cadascú ab un paper en la má; un altre vell, posat entre 'ls dos, feya de moderador. Los dos antagonistas s' atacavan mútuament ab arguments escolástichs sobre la lley, y quan s' enfadavan massa, lo tercer los imposava silenci. Servia aquesta discussió de llissó á un numerós círcul d' oyents.
Com las ayguas del riu no poden pujar fins la part alta del país, lo erm d' aquest desert forma contrast singular ab la bellesa y verdor de las terras baixas, que 's poden regar.
Dia 6.—A dos quarts de tres del matí 'ns dirigirem cap al NNO., atravessant diferents turons. Al sortir lo sol deixarem á la dreta una mesquita, y girant al NNE., passarem á las vuyt prop dels derrers restos d' una antiga ciutat, que la tradició anomena Letminn. Entre un pilot de ruinas vaig veure un hermós fragment de cornisa d' ull de serp roig, diferents trossos de columnas, y 'ls restos d' un gran acueducte. Per fi allá á las vuyt entrarem á Khan Scheikhun, poblet situat en la vessant d' un puig, ab un gran khan al peu del mateix.
Lo país que recorreguerem aquell dia es una continuació del desert ja mencionat. La població s' assembla á un grupo de columnas, a causa de las cúpulas cónicas, que cubreixen las casas. Se beu aygua d' un pou que es molt bona.
Dia 7.—Sortirem á las cuatre del matí, dirigintnos al N. per un país compost de serrals, desde hont se descobreixen al lluny las altas montanyas del O., de las quals m' anava allunyant cada vegada més.
Passarem per prop d' algunas ruinas antigas que 's trobavan ja en l' últim grau de descomposició. Vaig veure també alguns pous d' aygua excelent, á quin fons s' hi baixa per una bonica escala de pedra. Encar que 'l país es desert, se compon de bona terra vejetal roja, y de rocas calissas.
A dos quarts de deu arribarem á Marra, població composta segons crech de duas mil familias. Al entrar vaig veure diferents sepulcres de pedra, formant cada un una especie de catafalch elevat y rodejat de cinch ó sis gradas
Marra es la derrera ciutat de la gobernació de Damasch, que s' exten encare tres lleugas més cap al N.; de manera que pot considerarse dit baixalat com un regne desde 'l desert d' Egipte fins á las portas d' Alep.
Me vaig allotjar en una capella, hont colocaren mon llit al costat del sepulcre d' un santó allí venerat.
Dia 8.—Nos posarem en camí á dos quarts de quatre de la tarde cap al N. y NNE.
Pera anar de Marra á Alep hi ha dos camins; lo principal y més frecuentat l' ocupavan llavors las tropas d' un antich baxá d' Alep; y com mos árabes temian toparse ab ell, prenguerem l' altre camí que está á la dreta, totalment desert.
Al pondres lo sol passarem per uns grupos de casas hont hi ha un khan y un pou, del qual traguerem aygua.
A dos quarts de nou de la nit lo camí girá al NE. y al ENE. A las nou atravessarem un gran aduar, compost de tendas, barracas y algunas casas.
Dia 9 de Setembre.—La nit era fosca; la terra mullada per la rosada era també negra, de manera que res se podia distinguir á deu passas. Caminava jo al devant de la caravana, portant devant la mula que duya 'ls meus papers, y qual guardia á ningú confiava durant la nit. Caminavam en aquest orde, quan allí á dos quarts de tres del matí descubrirem á unas vint passas devant de nosaltres una colla d' homes á cavall. Ja no era temps de tornar enrera ni de parar. Tot seguit vaig cridar: Fora d' aquí. Los beduhins responen ab igual crit; y nosaltres continuem lo camí ab lo sabre desenveynat. Ja estava en mitj dels enemichs la mula carregada ab mos papers; diferents homes armats de la caravana vingueren al costat meu, y un d' ells, trobantse encare á deu ó dotze passas, enjega son fusell á la ventura: la bala me passá xiulant per la orella dreta. Tot lo dit fou obra d' un instant. Vejent los beduhins que no 'ns espantavam, tingueren per convenient retirarse. Haventnos saludat continuaren son camí respectant nostras forsas, puig ells no passavan de vint genets solsament armats de llansas.
Seguint la ruta cap al ENE., á dos quarts de cinch del matí ferem parada á la vora d' un canal, prop d' algunas masías hont batian.
Continuarem lo camí á las deu del matí cap al ENE., á través de turons de roca calissa, hont se veuhen algunas oliveras. A las tres de la tarde entrarem en Alep.
Dita ciutat, anomenada per los árabes Hhaleb, ha sigut objecte de tantas descripcions, que casi tot lo que se 'n pot dir no seria més que pura repetició: frecuentada continuament per gran número d' europeus y extranjers de totas nacions atrets per son gran comers, es casi tan coneguda com una ciutat d' Europa. Solsament diré que conté molt bonichs edificis y gran número de marbres de tota mena; que la gran mesquita, sense ser magnífica, es hermosa; que 'ls carrers están ben empedrats, los basars cuberts de volta ab lluhernas, no tant richs ni tant ben provehits com los de Damasch. Feu una calor insoportable durant los vint primers dias de Setembre, fins á la vigilia del equinocci é hi hagué en la mateixa época una forta tempestat sobre las montanyas del O., després de lo qual l' atmósfera quedá temperada. Se veu entre 'ls cristians y juheus la extranya combinació del barret de gresol ab lo llarch trajo oriental.
Tot lo temps de ma residencia en Alep vaig estar malalt, y casi en la impossibilitat d' entregarme á la més lleugera ocupació.