Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo tercer/IX
Havent millorat l' estat de ma salut durant ma permanencia á Nazaret, vaig sortir pera Damasch, montat á caball, ab tota ma comitiva, lo dimecres 19 d'Agost, dirigintme al N.
A un quart de tres passarem per un llogaret hont me vaig despedir d' alguns amichs que m' havian acompanyat fins allí; y, després de diferents rodeigs entre las montanyas, arribarem á Canaá, lloch célebre per la miraculosa conversió del aygua en vi. Aquesta ciutat, situada en la costa OSO. d' una montanya, contindrá sobre cinchcentas familias. Las casas son mal construhidas, habenthi una font d' aygua riquíssima.
D' allí, girant al NE., baixarem á una vall d' ahont s' eleva al mont Tabor, que deixarem á la dreta. Dita montanya, célebre per lo miracle de la transfiguració de Crist, es bastant alta, y son cim sembla estendres horizontalment quan se mira del indret ahont ja 'm trobava. Crech que 'n lo mateix lloch se doná la célebre batalla del mont Tabor.
Sortint de la vall atravessarem diferents serrals y deixant á la dreta lo llogaret de Lubi y descubrirem la extremitat N. del Bahar Tabarie ó mar de Galilea.
Baixarem de las alturas per lo E., y passarem per prop d' una bonica font; y, atravessant per l' Hhettin, poblet rodejat de jardins y situat en la encinglada vora de la montanya per la part que mira al NNE., armarem las tendas en mitj d' algunas eras hont los habitants solen batre sos grans. De Nazaret á dit poble hi ha quatre horas de camí.
Vaig trobar en ma tenda un gros escorpit.
Dia 20.—A un quart de sis del matí nos posarem en marxa en la direcció del E., arribant al extrem d' una costa rápida. Tinguerem de passar per un congost, cubert de malesa en qual fons hi passa un riuhet, que deguerem atravessar deu ó dotse vegadas. A la dreta, y en lo cim de la montanya que está tallada á plom com la de Gibraltar, hi havia antigament un castell fort en ventatjosa situació. Aquest castell avuy ja no existeix.
Al sortir del congost nos trobarem casi á la vora de la mar de Galilea, qual extensió es de sis ó set lleugas de longitut de N. á S., y duas d' ample. Aquella hermosa extensió d' aygua, rodejada d' altas montanyas; l' atmosfera carregada de núvols, deixant passar no més un que altre raig de sol; la célebre ciutat de Tiberiades, en árabe Tabarie, en la vora occidental de la mar, famosa per sas ayguas termals en extrem cálidas y sulfurosas; en fí lo mont Tabor, que domina las montanyas properas, oferian á mos ulls una perspectiva interessant, animada per los numerosos remats que peixian per tot arreu.
La costa septentrional de dita mar está del tot coberta de basalts, lavas y altres productes volcánichs. Si 'ls altres punts de la vora se componen de las mateixas materias, podria aventurarse á dir que la mar de Galilea fou en temps cráter d' un volcá.
En mitj de la costa del N. hi ha un khan ó casa gran ja arruinada, que servia de posada als viatjers; sos restos acreditan que fou construhida ab lavas negras porosas com las que cubreixen dita vora. Los voltants ofereixen diferents sembrats d' arrós.
Tot just comensarem á pujar cap al NNE., vejerem apareixer alguns beduhins á caball; cosa de mitja hora estigueren voltejantnos, ja de lluny, ja de prop, com si 'ns volguessen atacar. Vaig manar prevenir las armas y posarnos en estat de defensa. Llavors se determinaren á fugir, encar que ma comitiva 's componia únicament d' un criat, un esclau y quatre fusellers.
A un quart de deu del matí vaig manar fer parada en altre khan, nomenat en nebi Jussuf ó del profeta Josef, ahont me vaig trobar ab un destacament de soldats mogrebins d' Acre, y vaig veure una bonica cisterna plena d' excelent aygua de pluja.
A cuaranta passas de distancia al O. de dit khan se veuhen las ruinas d' una antiga cisterna, hont es tradició ficaren los fills de Jacob á son germá Josef, abans de vendrel als mercaders que devian conduhirlo á Egipte.
Nos tornarem á posar en camí á las deu per una penosa costa plena de rocas, en la direcció del NNE. Arribats al cim descubrirem un nou horisont, lo llach de Hule al NNE. y 'l llit fondo del Jordá.
Lo terreno, mes descubert al altre costat de la pujada, va baixant suaument al través de camps conresats. A la una arribarem al pont de Jacob, Cantara Yacub, sobre 'l Wad Yurdan ó riu Jordá.
Dit pont, ben conservat encara á pesar de sa antiguetat, está fabricat de pedras sobre tres archs apuntats, ab una antiga fortalesa en son extrem occidental, ocupada llavors per un destacament de guardias del bajá d' Acre, qual gobern arriba fins allí. A unas xeixanta passas del cap oriental del pont, hi ha un khan guardat per un destacament de tropas del bajá de Damasch. Las guarnicions, que son turcas totas duas, no per aixó están més ben avingudas que si perteneixessin á duas nacions ó á dos soberans distints; tal es l' estat d' independencia dels dos bajás, y l' anarquía que regna en l' imperi otomá.
Lo riu Jordá te sa direcció al S., y en aquell indret será sa amplada d' uns xeixanta quatre peus; no sembla molt fondo, y sa corrent es rápida y estrepitosa; l' aygua bona, pero calenta, y las duas voras, cubertas de jonchs y plantas d' estany, están apretadas entre montanyas. Com los mussulmans professem un respecte particular á aquest riu, vaig banyarmhi y vaig beure de sa aygua á desdir. Al capvespre 's reuní ab nosaltres altra caravana pera continuar la marxa.
Al desplegar ma tenda pera acampar en la vora esquerra del Jordá, se trobá en mon llit un altre escorpit tan bonich com lo del dia avans.
La noticia d' haver sortit lo bajá de Damasch ab tropas en direcció á Jerusalem, determiná á nostra caravana á pararnos, per por de trovarlo; puig de segur nos hauria embargat los camells pera bagatjes.
Dia 21.—A dos quarts de cinch del matí tots los que duyam caballs resolguerem adelantarnos, deixant nostres camells ab lo gros de la caravana. Partírem, donchs, en número de trenta, caminant al E, per una costa penosa, dalt de la que 's troba un ras, bastant elevat, y cubert d' alsinas y altres arbres plantats sá y enllá; mes aixís que s' avansa per aquell ras, lo bosch se fa més espés. A dos quarts de nou, deixant á la esquerra una alta montanya, y fent una petita volta cap á la dreta, nos vejerem en una gran planuria erma, y á un quart de deu pararem á esmorsar en un khan mitj arruinat, nomenat Kinitri, ahont hi ha aygua excelent.
Prosseguirem la marxa á dos quarts d' onze per la mateixa planuria, en la qual, ab tot y las seguritats que 'ns havian donat respecte á la tranquilitat del país, duas vegadas nos alarmá la aparició dels beduhins.
A la una entrá la caravana en altre bosquet. Al sortirne un camí escarpat y perillós nos porta fins á un llogaret nomenat Sassa, situat en un cim; ahont arribarem á dos quarts de cinch pera pernoctar en un khan.
Los camps flegeos y tot lo que puga donar idea de la destrucció volcánica, no son més que una imatje ben débil del horrorós país que atravessarem aquell dia. Desde 'l pont de Jacob fins á Sassa lo terrer no 's compon sino de lavas, basalts, y altras produccions volcánicas; tot es negre, porós ó corcat, y á un li sembla que viatja per una regió infernal.
Ademés de dits productes que componen lo país, ja en massas despresas, ja en grans capas, la superfície del terrer está del tot cubert de pedras volcánicas, desde la gruixa de tres ó quatre polsadas fins á un peu de diámetro, totas igualment negras, porosas ó corcadas, com si acabessin de sortir del cráter: mes en especial en las inmediacions de Sassa es hont se troban esquerdas y ronyonaments volcánichs tan espantosos que un s' horroritza, sobre tot quan la imaginació 's trasporta á la época en que ditas materias foren llansadas ab estrépit del cor de la terra. Los vuyts y esquerdas que 's troban arreu, contenen aygua negra com la terra, y casi sempre pudenta.
Resulta, donchs, ab evidencia haver sigut en altre temps tot lo país poblat de volcans; perque al atravessar la planuria se reconeixen encare alguns petits cráters.
Per un contrast singular, dita planura está limitada al N. per una montanya, qual cim, elevat fins á la línea de las neus perpétuas, ofereix la imatge d' un hivern etern, sobre las oberturas superiors dels antichs volcans. Veritat es que á la época en que 'ns trobavam se veya molt poca neu.
Dia 22.—Sortirem á las cinch del matí, caminant cap al NE., al través d' una planura calissa d' inclinació casi insensible, y per un camí agradable á lo llarch d' un riuhet.
Al cap de duas horas y mitja vaig desdejunarme en un khan nomenat khan Scheih. Desde allí comensa ja á reconeixers los voltants d' una gran capital, per lo gran número de vilas y pobles que 's veuhen per tot arreu. A dos quarts de nou, havent atravessat alguns serrals que tancan l' horisó, descubrirem una inmensa planura al E., ab montanyas al N. Una en particular me cridá la atenció, aislada de las demés, de forma piramidal gegantina. A son peu, entre infinitat de jardins, s' elevan los minarets de las mesquitas de Damasch. La planura está plena de poblets rodejats d' arbres y vergers.
Després de reposar alguns instants en lo llogaret de Daria, situat en los jardins de Damasch, hont entrarem á tres quarts d' onze, arribarem á dos quarts d' una á las primeras casas de la ciutat, anomenada per los árabes Scham.
Quan un viatjer s' acosta á Damasch, creu tenir devant un vast campament de tendas cónicas, elevadas deu ó dotze peus sobre 'l plano del terreno; pero al acostarshi més reconeix no ser aquellas tendas sinó una infinitat de cúpulas, que serveixen de sostre á las pessas de las casas en los arrabals exteriors de la ciutat. Son blancas del tot y de la mateixa forma y tamany que 'ls colomars d' Egipte, ja descrits en lo tomo segon.
¿Quín será l' objecte de tan extranya construcció? Examinantho atentament, se veu que la cosa es més que útil, es indispensable. Las casas son de terra ó de mahons, compostos de mala argila pastada ab palla y cuyta al sol. Com l' hivern es plujós en aquell país, si las casas tinguessen los terrats plans ó fossen cuberts de teulas de la mateixa especie que 'ls mahons, seria necessari reedificar cada any las habitacions, mentres que ab la forma que 'ls hi donan de conos elevats, cayent l' aygua sobre superficies casi perpendiculars, no pot perjudicar. Ditas cúpulas, aixís com lo restant del edifici, están revestidas d' una capa de marga blanca rojenca ben pulida, lo qual los hi dona bonica apariencia.
En l' interior de la ciutat, las casas construhidas ab materials més sólits solen tenir dos pisos y 'ls terrats plans com las ciutats d' Africa; hi ha també pocas finestras, portas molt petitas, y fatxadas sense adorno; lo qual, unit al silenci que regna en los carrers, dona á la ciutat un aspecte trist y monótono.
Los carrers están ben empedrats, ab aceras altas á un y altre costat, regularment amples; pero sense alinear.
Es opinió comú en lo país que Damasch conté quatrecentas mil animas. Aquest cálcul es exagerat sens dubte; no obstant estich persuadit que la població de la ciutat, inclosos los arrabals y jardins, pujará á doscents mil habitants, entre 'ls quals s' hi contan uns vint mil cristians católichs, cinch mil cismátichs, y un miler de familias juevas, succehint al revés que en casi totas las ciutats de llevant, que solen contenir més gran número de cismátichs que de católichs.
La mesquita principal es magnífica per sa extensió. A sa entrada 's veu un surtidor que s' eleva á més de vint peus. Al voltant d' aquest hi ha un café, sempre ple de gent vagorosa.
En l' interior de la mesquita hi ha un gran pati rodejat de galerías y archs, que descansan sobre columnas y pilans cuadrats. Al mitj s' hi veu altra font ab un menjador á cada costat.
Se passa de dit pati al cos principal de la mesquita, que conté tres inmensas naus en la direcció EO., compostas d' archs lleugerament apuntats, apoyats sobre grans columnas, y pilans. Se contan en cada rengla cuaranta quatre columnas, que no son exactament iguals. Las naus tenen prop de quatre cents peus de longitut.
En mitj de la nau del centre, que es la més ample, hi ha quatre grandíssims pilans que sostenen una gran cúpula de pedra. Lo restant de la mesquita está cubert ab armaduras.
Ditas naus son transversals; es á dir, que 'l llarch d' ellas está en lo sentit perpendicular á la línea que mira al fons de la mesquita.
A la meytat de la nau del fons hi ha un espay cuadrat y rodejat de gelosías, las quals s' obran sols á la hora de la oració. En aquella especie de presbiteri hi ha lo mehereb, lo monbar, duas petitas tribunas baixas, ab gran corans pera 'ls lectors, y dessobre 'l chor pera 'ls cantors. Dit siti es particularment afecte als individuos del rito hhaneffi, que es lo dels turchs. Adornan lo trespol boniquíssimas catifas, y 'l restant del paviment se troba part descubert y part cubert de catifas usadas. En la nau del fons, sobre la dreta, hi ha colocat lo mehereb pera l' iman del rito schaffi.
A la dreta de la nau del centre hi ha una caseta de fusta ab gelosías, motlluras y ornaments daurats, y pinturas arabescas; conté 'l sepulcre del profeta Joan, fill de Zacarias.
Per tota la extensió de la mesquita hi ha moltas caixas de ferro y fusta en figura de gabias penjadas del sostre, y destinadas á sostenir las llantías en las nits d' iluminació.
Las altras mesquitas no valen la pena de descríurers.
Damasch, aixís com las demés ciutats mussulmanas, no te plassas públicas.
La costúm de deixar grans espays vuyts en mitj de las ciutats es del tot desconeguda dels mussulmans: la necessitat molt més urgent de lliurarse dels raigs d' un sol sempre abrusador los inspirá la idea de no donar molta amplada als carrers, á fí de poderlos cubrir més fácilment ab fullaraca. No obstant n' hi ha á Damasch alguns de bastant amples, principalment en lo barri hont está situat lo seraya ó palau del bajá. Aquest edifici está del tot amagat entre las casos que 'l voltan, y sols ne deixan veure una gran porta.
Devant de la casa del bajá 's veu lo Kaala ó castell, lo qual podrá tenir á ratlla al poble, pero es inútil contra un enemich extranjer, perque está situat en lo centre de la ciutat, y no te sino un recinte de murallas poca cosa més altas que las casas que 'l voltan per tot arreu.
La venda de queviures y mercaderías se verifica en las tendas d' un y altre costat dels carrers. Anomenan dits mercats basar ó zok, y están molt ben provehits; alguns magatzems ofereixen surtits considerables d' objectes de comers. ¿Quan diferents son de la pobresa y esquifiment de las botigas del Caire, Fez, y altras ciutats, hont sembla que 'l negociant exposa á disgust los objectes que vol vendre?
Las botigas de Damasch están, per dirho aixís, plenas de géneros, sobre tot los magatzems de sedas, que son en gran número, y tancan dipósits inmensos: allí 's veuhen las hermosas telas de la India y Persia, encar que la major part se fabrican en la ciutat. Son tan abundants dits articles, que hi ha diferents carrers quals magatzems están plens de gom á gom.
Hi ha á Damasch més de quatre mil fabricants de seda y cotó; mes no n' hi ha de lli, planta que no 's cultiva en lo país.
Generalment los basars están cuberts d' armaduras de fusta ab lluernas en la part superior. N' acabavan de construhir un de molt bonich devant del seraya. Allí hi vaig véurehi lo taller d' un rellotjer árabe, que estaba arreglant un rellotje.
Després dels magatzems de sederías y cotó, crech que las tendas dels basters son las més numerosas y ocupan lo segon lloch, puig ne vaig veure moltas, y segons me semblá travallaban molt be. Aquestos dos rams de comers están molt extesos á Damasch, perque la Turquía, Egipte, Africa y Arabia consumeixen los de seda, y en quant als objectes de cuyro, los árabes que habitan los espayosos deserts circunvehins fins á Bagdad y Medina, no tenen altre mercat de predilecció que lo d' aquesta ciutat.
També los armers forman un ram considerable de la industria del país, per més que no existeixi ja la célebre manufactura dels sabres damasquins. Lo tremp dels que are 's fabrican no es superior al dels demés sabres de Turquía: se fabrican aixís mateix gabinets ordinaris. Los sabres de l' antiga fabrica passan de má en má, y 's miran com una cosa preciosa; de consegüent lo preu es exorbitant, y depen del tot del capritxo. Després d' aquestos sabres antichs, los més estimats son los de la fábrica de Khorassan á Persia.
Los saboners, ferrers, sabaters, etc., ocupan també gran número de carrers, mes sols hi ha una fábrica hont se travalla vidre vert, molt gruller. Pero lo que dona sobre tot á coneixer la inmensa activitat del comers, es la munió de fusters ocupats tot l' any en fer caixas pera embalar los productes de la terra y de la industria. Vegis los que 's poden construhir en cada taller en l' espay d' un any, componentse únicament de posts sense ribotejar clavadas, haventhi com hi ha tot un barri de fusters en la ciutat. Ab aixó n' hi ha prou pera donar una idea de la gran cantitat de caixas fetas en dit temps, y per consegüent de la massa de produccions de la naturalesa y art, exportadas d' aquell rich país, sense contar los objectes que no van encaixats.
La gentada que omple 'ls basars forma contrast singular ab la soletat dels altres carrers de la ciutat, hont no 's veuhen tendas ni tallers. En tots los basars hi ha forns hont se couhen continuament panets, cocas y diferentas cosas de pastissería. Las barberías son prop dels basars, y están adornadas de pinturas arabescas, de miralls, inscripcions dauradas, etc., pera atraurer la gent. Tambe hi ha cafés plens de gent á tota hora del dia. Blanchs, negres, mulatos, de tota casta, nació y relligió, excepte 'ls europeos gosan de perfecta igualtat y entera llibertat; y se 'ls veu en los cafés, uns fumant en son nerguilé ó pipa persiana, altres jugant als escachs y demés jochs.
Los basars tenen també banys de magnífica apariencia; lo primer saló es espayós y ab llum que entra per grans finestras que donan al carrer; remata en una bonica cúpula de fusta, adornada d' arabeschs. Al voltant del saló hi ha una galería elevada, y en ella disposats diferents coixins, sobre 'ls quals van á assentarse las personas que surten del bany, gravement envolcalladas en grans toballolas lo que forma un espectácle divertit. Sol haverhi al mitj del saló una font de marbre, y á certa altura algunas cordas pera posar las toballolas á secar.
En diferentas tendas se venen licors fets ab sucre, pansas, préssechs y altras fruytas.
La hora en que hi ha més gent en los basars, es desde 'l matí fins a la una ó duas de la tarde; puig desde aquell punt los comerciants tancan sas tendas y 's retiran; mes los tallers solen quedar oberts; y 'ls obrers travallan tot lo dia. S' hi veuhen també molts noys y joves aprenents.
Los mercats de comestibles igualan y fins excedeixen en abundancia als basars destinats á la venda dels altres géneros. Los que 's venen son de superior calitat, y no crech que hi haja en lo mon un país ahont los queviures sian millors: las carns son sustanciosas y delicadas, las llegums y verduras molt tendras; las fruytas sucosas, dolsas y molt grossas; la cassa abundant y de tota mena; la mel y lacticinis deliciosos; lo pá més blanch y millor que en Europa. En una paraula, pot assegurarse que es lo millor lloch del mon pera la vida animal. Los árabes portan allí 'l carbó vejetal; la llenya 's treu dels jardins y plantacions y es abundant y barata. No la duhen dels boscos, perque son molt lluny.